Fa una setmana el Govern de Pedro Sánchez s’assemblava molt als caminants de la sèrie Walking dead . Caminava coix i fora de combat després de no haver pogut tirar endavant el decret òmnibus i demostrava que la legislatura, que els socialistes diuen que pensen esgotar fins al 2027, se li faria costa amunt. A l’oposició el donaven per mort i li demanaven eleccions davant l’evident feblesa parlamentària que es manifesta en cada votació al Congrés.
Set dies després l’ Executiu de Pedro Sánchez aconsegueix in extremis un acord amb Junts i agafa aire fins a la pròxima batalla parlamentària. És cert que el no a les pensions i a la bonificació del transport públic passava factura a JxCat i al PP. El rebuig a aquestes mesures que afecten milions de persones no els ha sortit de franc, no van calcular bé les conseqüències, però el Govern central, que inicialment els volia deixar “coure” davant l’opinió pública, tampoc no es podia permetre que la situació en què es troben els pensionistes s’eternitzés. En podien acabar sortint perjudicats si es quedaven de braços plegats i no feien res.
Sánchez ha salvat la pilota de partit a costa d’un gran esforç
Al final, les principals mesures socials del decret tiren endavant amb la inclusió, a proposta de Junts, d’oferir garanties als propietaris davant l’impagament del lloguer de joves, una mesura que Sánchez ja va anunciar el 13 de març. I, a canvi, el Govern espanyol s’avé, amb una modificació del text, a tramitar la qüestió de confiança que volien els independentistes. Però tal com es preguntava el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, “calia perdre una setmana per a això?”. Costa d’entendre-ho.
El PSOE i Junts han necessitat asseure’s a negociar al límit, com sempre, per reconèixer que s’han de fer concessions mútues per reconduir una relació que a cap dels dos no els interessa trencar. El Govern central –com va dir ahir Sánchez– “ha suat la samarreta fins al final”, però fa evident la seva dependència del grup de Carles Puigdemont per tirar endavant qualsevol iniciativa. Els set diputats de Junts són els protagonistes, en detriment de la resta de socis de la investidura, i això li pot acabar causant problemes amb ERC i Podem.
Sánchez ha salvat la pilota de partit, però a costa d’un gran esforç, i trasllada la pressió a Núñez Feijóo, que haurà de decidir si el seu partit aprova la revalorització de les pensions i argumentar molt bé un possible no, més enllà de rebutjar la cessió de l’edifici de París al PNB.
