Qui diu que la política no permet espais de trobada? Potser es tracta de fer un pas enrere, d’apartar-se de la primera línia, allà on la batalla electoral és més cruenta. En aquesta zona més allunyada dels focus hi pot haver un acostament i així ho van demostrar ahir tres expresidents de la Generalitat: el socialista José Montilla, el convergent Artur Mas i el republicà Pere Aragonès, que van unir les veus per reclamar al PSC, ERC i Junts que aprofitin la conjuntura per tirar endavant l’acord de finançament singular, ara que el Govern espanyol està disposat a negociar i abans que canviïn les majories al Congrés.
Els tres expresidents, que han governat en moments molt diferents i des de formacions polítiques que en el passat han col·laborat però també han estat adversàries, van tenir una conversa distesa sobre les perspectives econòmiques de Catalunya, al Col·legi d’Economistes. “Els expresidents sou actius que cal aprofitar”, va dir el degà, Carlos Puig de Travy, per començar la conversa. Es va interessar per saber si tots tres es reunien per conversar i va llançar la proposta que el president Salvador Illa podria citar-los per parlar. Sense resposta, el degà va passar a preguntar-los pels seus mandats.
Els expresidents van instar el PSC, ERC i Junts a unir forces per aprovar el finançament singular
Montilla, que va governar en el període 2006-2010, va recordar que tenia l’Estatut per desplegar
i es van aprovar més de 60 lleis,
es van contractar metges, professors, mossos. “L’economia esta-va creixent i fins a l’estiu del
2008 permetia una política expansiva”, va admetre, abans de recordar que van arribar les vaques magres.
En el període 2010-2015, a Mas li va tocar estrènyer el cinturó. “En lloc de desplegar, em va tocar replegar, en plena crisi financera, immobiliària, econòmica i global”, va recordar, “amb els homes de negre que es passejaven per Europa intervenint països”, va subratllar.
Els expresidentsMas,Aragonèsi Montilla alCol·legid’Economistes amb el degà Puig de Travy
Aragonès va destacar el canvi en la relació amb el Govern espanyol. “ Vam passar d’una dinàmica de conflicte amb l’ Estat a una dinàmica de negociació i vam recuperar la relació amb les institucions europees”, va dir.
Tots tres van coincidir en el bon diagnòstic de l’economia catalana, tot i que van llançar algunes alertes sobre Europa. Mas va cridar a preservar un Estat de benestar europeu “que no és un regal, sinó una conquesta”, Aragonès va assenyalar que Europa afronta els reptes més importants dels últims 50 anys en el pitjor moment i Montilla va coincidir que el diagnòstic està fet, a Catalunya i a Europa, i va fer diana de ple: “El problema no és que no sapiguem què hem de fer, el problema dels governants és com faig el que he de fer i, a més, no perdre les eleccions”, va admetre.
Pel que fa al nou finançament per a Catalunya, van estar d’acord. Mas va advertir que “sense autonomia financera no hi ha cap tipus d’autonomia”, i va dir que detecta “una petita porta a l’esperança perquè la conjuntura política és més favorable que en altres moments anteriors i la que hi pot
haver en el futur”. “Hem de fer-ho de manera que pugui acabar bé
–va dir Montilla–, no vulguem córrer massa ni anar més enllà del full de ruta perquè, compte, hi ha molts adversaris esperant”. I Aragonès va demanar d’“aprofitar la correlació de forces favorable” per “fer un gran salt endavant”.
Però no tot van ser acords. En un qüestionari exprés, Montilla va dir que el seu lloc preferit per descansar és “el bosc i la muntanya”, Mas va dir que “enmig del mar, lluny de la costa” i Aragonès va assegurar que “a Pineda”, el seu poble. Per relaxar-se, Montilla passeja per Collserola, Mas tria qualsevol esport amb raqueta i Aragonès cuina.
