La decisió de la Generalitat de Catalunya d’eliminar els dies de teletreball per als funcionaris de més rang i els alts càrrecs de l’administració catalana ha revifat un debat que sembla que no s’esgota: ¿és el teletreball una solució efectiva o un obstacle per a la productivitat? Aquesta mesura, que busca reforçar la presència física de certs càrrecs, posa sobre la taula les bondats i les limitacions d’un model laboral que va tenir un auge sense precedents durant la pandèmia de la covid i que, malgrat la fi de les restriccions, s’ha consolidat a moltes empreses i administracions.
Aleshores, el teletreball va passar de ser una pràctica minoritària a convertir-se en una necessitat. Els confinaments i les restriccions de mobilitat van obligar empreses i administracions a adaptar-se ràpidament. Si bé moltes organitzacions van afrontar aquest canvi amb escepticisme inicial, els beneficis es van fer evidents: més flexibilitat per als empleats, reducció de costos operatius i una millora aparent en la conciliació laboral i personal. Tot i això, amb el final de la pandèmia, algunes empreses, especialment les grans corporacions, han optat per limitar o revertir les mesures de teletreball. Argumenten que, malgrat els avantatges, la productivitat es pot veure afectada en certs casos, i la desconnexió física entre equips suposa un repte per a la creativitat, la comunicació i el treball col·laboratiu. En contrast, moltes administracions i petites empreses han mantingut aquesta modalitat i l’han adaptat a les necessitats i les capacitats.
Un tema que preocupa molt a les empreses és el creixent absentisme laboral
Respondre la pregunta de si el teletreball és una bona opció no és senzill. La resposta depèn de factors com la naturalesa de l’activitat, les tasques concretes a desenvolupar i, per descomptat, la posició de l’empleat o l’empresari, de qui ho valora. Per a les empreses, el teletreball només té sentit si no compromet la productivitat i no genera més costos que beneficis, tant en l’àmbit econòmic com en coses intangibles com la cohesió dels equips. Mesurar i avaluar aquesta productivitat és clau, però en molts casos no resulta fàcil per la naturalesa de les feines, i en el sector públic estem molt lluny de la cultura de l’avaluació.
Lee tambiénNingú al volant
D’altra banda, des de la perspectiva dels empleats, també és cert que el teletreball pot millorar el seu benestar i, en alguns casos, augmentar el seu compromís i rendiment. En canvi, també pot comportar problemes com la sensació d’aïllament, la difuminació de límits entre la vida laboral i personal i la falta de supervisió directa, factors que afecten de manera desigual segons les circumstàncies individuals.
Més enllà de la discussió sobre el teletreball, un tema que preocupa profundament les empreses és l’absentisme laboral. Les dades del 2023 són alarmants: el cost associat a l’absentisme equival al 3,1% del PIB espanyol i arriba als 37.000 milions d’euros. La taxa mitjana d’absentisme se situa en el 7,2%, fet que significa que, a Espanya, cada dia hi ha al voltant d’1,5 milions de treballadors que no acudeixen al seu lloc de treball per raons diverses. En alguns sectors, aquesta xifra supera el 20%, fet que suposa una distorsió greu per al funcionament d’empreses i administracions. L’absentisme no només representa un cost econòmic, sinó també un gran esforç organitzatiu.
Lee tambiénPP i Vox, un salvavides involuntari
Comparada amb algunes economies veïnes, Espanya té un marge significatiu de millora quant a productivitat. Tot i que les dades macroeconòmiques actuals, com el PIB i la taxa d’atur, són positives, quan arribin les vaques magres serà més complicat afrontar la situació.
El debat sobre el teletreball i la productivitat és només una peça del complex engranatge del mercat laboral. I només falta afegir-hi el debat sobre la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. Tot i que no hi ha una solució única, és crucial abordar aquests desafiaments amb una visió estratègica que contempli tant les necessitats de les empreses com el benestar dels empleats. Avaluar amb precisió la productivitat, analitzar les causes de l’absentisme i adaptar les polítiques laborals als reptes del present i del futur són passos imprescindibles per garantir un sistema econòmic competitiu i sostenible. Potser és demanar massa.