Salvador Illa va estar a punt de veure’s al desembre amb Carles Puigdemont a Bèlgica. El president de la Generalitat i líder del PSC va estudiar, d’acord amb la Moncloa, l’opció de concertar aquella cita per donar un impuls a les relacions amb Junts, però l’exigència que Pedro Sánchez se sotmetés a una qüestió de confiança va fer que es descartés la idea, que s’hauria llegit com una supeditació total a les exigències de Waterloo. En lloc de fer un pas endavant, s’ha retrocedit. La relació entre el PSOE i Junts està estancada, però és possible la ruptura?, com afecta tot això la legislatura?
Cap de les dues parts no està còmoda, però tampoc no els convé llançar-ho tot per la borda. Puigdemont s'estimaria més no tenir cap vincle amb els socialistes, però trencar equival a acabar en la irrellevància. A Sánchez aquesta aliança li suposa un desgast, però un trencament, encara que no portés a eleccions immediates, convidaria a l’especulació constant sobre el final de la legislatura. De manera que tots dos estan obligats a entendre’s. De moment, s’han donat un mes, fins mitjan febrer, per reconduir una situació que aquesta setmana va estar a punt de descarrilar si no hagués estat per José Luis Rodríguez Zapatero.
Illa va estar a punt d’anar a veure Puigdemont a Bèlgica, però en va desistir per la qüestió de confiança
L’expresident del govern central s’ha convertit en el bomber de l’Executiu espanyol i els seus aliats. Zapatero ja va socórrer la majoria progressista en l’incendi dels decrets sobre la reforma fiscal, quan els malabarismes del PSOE per aconseguir alhora el suport de Junts, ERC i Podem van estar a punt de fer que anés a mal borràs l’aprovació d’una mesura essencial per garantir els ingressos de l’ Executiu central. Ara també ha intervingut per evitar la ruptura entre el PSOE i Puigdemont.
Junts espera que les pròximes setmanes es desencalli alguna de les negociacions pendents, com ara la cessió de la immigració, la defensa del català a la UE o fins i tot la concessió d’escorta a Puigdemont a Bèlgica. En la reunió que els dos partits faran a Suïssa a final de mes Junts també plantejarà una altra qüestió. Es tracta del discurs polític del PSC. A Puigdemont el molesta que Illa subratlli que la seva arribada a la presidència de la Generalitat suposa la normalització política a Catalunya. Quan Puigdemont va pactar la investidura de Sánchez va concedir molta rellevància a la part de l’acord que descriu un conflicte polític entre Catalunya i l’ Estat espanyol que s’ha d’abordar. En la seva opinió, PSOE i PSC neguen el que es va signar amb el relat sobre la normalització.
Puigdemont i Junqueras a latrobadad’aquesta setmana aWaterloo
Per això a Puigdemont li va doldre que Illa no l’inclogués en la seva ronda de contactes amb els expresidents de la Generalitat. Si Illa hagués anat al desembre a Bèlgica per veure’s amb ell hauria estat una manera de reconèixer el que Junts anomena “l’amnistia política” (la real està embussada en els tribunals). Fins i tot, si aquella entrevista hagués servit per encarrilar els pressupostos de l’ Estat, Sánchez la rubricaria amb una altra trobada amb Puigdemont.
Tot i que aquests dies es recondueixin les relacions, és difícil que Junts doni suport als pressupostos, ja que tem que Sánchez prescindeixi llavors de Puigdemont el que queda de legislatura. Tot és possible, però el més probable és que Junts continuï fent-se valer negociant cada iniciativa del Govern central i que unes vegades s’alineï amb el PP per defensar interessos econòmics i d’altres amb el PSOE per evitar la desestabilització de Sánchez, ja que a Junts no li convenen eleccions.
També Illa haurà de prorrogar pressupostos en vista del rebuig d’ERC. Haurà de recórrer a decrets per ampliar en 4.000 milions els recursos de la Generalitat, però necessitarà que ERC els voti al Parlament. Oriol Junqueras, que va guanyar el suport del seu partit per poc, es vol desenganxar d’ Illa, però tampoc no pot forçar la màquina fins a l’extrem de portar el líder del PSC a avançar eleccions. S’imposa una col·laboració dissimulada. La crisi de l’independentisme després del procés ha permès governar Illa i Sánchez, però Puigdemont i Junqueras necessiten marcar distàncies amb els socialistes, cosa que converteix de vegades Junts i ERC en aliats fantasma.
