Més pressió, d’una banda, i voluntat de resoldre la crisi entre Junts i el PSOE, de l’altra. Aquest és el resum de la intervenció de Carles Puigdemont sobre la relació dels postconvergents amb el Govern espanyol. El líder de JxCat va anunciar des de Brussel·les en una roda de premsa que el seu partit no negociarà amb l’ Executiu aspectes de la “política sectorial” i del dia a dia com ho són la convalidació de decrets o les lleis que impulsi el grup socialista mentre no es resolgui la iniciativa –sense efectes legals– que va registrar el seu grup al Congrés perquè Pedro Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança.
“Per exemple, lleis tan rellevants com els pressupostos, no ens asseurem a negociar-les”, va detallar l’expresident, que, tot i això, va matisar que continuaran parlant de la delegació integral de les competències d’immigració a la Generalitat i que si hi ha una mesura beneficiosa per a Catalunya li donaran suport. “Si cal convalidar decrets o iniciatives legislatives del Govern –“Unilaterals, com sempre”, es va queixar–, que no ens busquin”, va rematar després.
Els postconvergents creuen que és possible reconduir la crisi si hi ha compliments verificables
Per obrir boca, dimecres de la setmana que ve es debaten i voten tres decrets de l’ Executiu central a la Diputació Permanent de la Cambra Baixa. Una altra mesura que si prospera quedarà afectada per aquesta circumstància és la rebaixa de la jornada laboral a 37,5 hores.
D’aquesta manera, l’expresident va elevar ahir la pressió sobre els socialistes i va justificar que aquesta és la manera d’evitar que hi hagi més dilació en la qualificació de la seva proposició no de llei ( PNL) a la Mesa, que està controlada per la majoria de la Moncloa i ja ha xutat la pilota cap endavant dos cops. De tota manera, la moratòria que va dictar l’ òrgan rector de la Cambra dijous va ser celebrada per Junts, ja que els últims dies es donava per descomptat que el PSOE i Sumar liquidarien la PNL i, ara per ara, continua viva.
“La no decisió [de la Mesa] és una decisió política”, va afirmar el dirigent sobiranista, que creu que a Ferraz han entès que Junts no va “de catxa” i que la iniciativa “no era una mera amenaça per aconseguir contrapartides en les negociacions obertes”. “El PSOE ha entès que anem de debò i que el risc de ruptura és real”, va incidir. “Han vist que no era bona idea i la decisió que havien anunciat no s’ha produït”, va celebrar.
Amb aquests elements, la ruptura que hagués provocat que s’impedeixi la tramitació de la seva iniciativa i prevista per ahir mateix si es donava aquest escenari avui no està sobre la taula i tot sembla indicar que hi ha vies i un camí transitable per reconduir la situació. Passa per Suïssa.
En aquest sentit, Puigdemont va demanar una reunió “urgent i extraordinària” del mecanisme de mediació i verificació internacional de Ginebra, perquè es convoqui –com més aviat millor– una reunió centrada a abordar aquesta crisi, una situació insòlita en el primer any d’aquest fòrum. La intenció dels postconvergents és que el verificador actuï com a àrbitre imparcial i que faci balanç de la situació i acrediti quins acords s’han complert i quins no.
Fonts del partit confien que abordar la crisi a la taula suïssa ajudi a desllorigar la situació o a aclarir el panorama. Aquestes fonts apunten que es podria arribar a retirar la iniciativa en el futur si es disposa d’un “calendari de compliments verificable” dels pactes pendents, en sintonia amb el que han assenyalat des de la formació aquests darrers dies: que després de la tramitació de la PNL hi ha temps per fer marxa enrere si es refà la confiança.
En qualsevol cas, la ruptura a què fan referència a Junts implica retirar el suport parlamentari al Govern de Sánchez i sol·licitar la convocatòria d’eleccions, però, avui, això no passaria en cap cas –tal com va dir Puigdemont– per donar suport a una moció de censura del PP i Vox.
