L’informe de perspectives del Fons Monetari Internacional (FMI), publicat ahir a Washington, afirma que el creixement de l’economia mundial es manté estable, tot i que mediocre, mentre que Espanya continua a l’alça. L’FMI avisa, a més, dels riscos desestabilitzadors d’una guerra comercial amb la imposició d’aranzels per part de Donald Trump, que comporta el perill de tornar a disparar una inflació en desacceleració.
Segons Pierre-Olivier Gourinchas, economista en cap de l’FMI, “un cicle acaba i un altre comença enmig d’una divergència creixent”.
L’economia mundial creixerà un 3,3% aquest bienni, sense canvis respecte al document d’octubre. Aquest percentatge està per sota de la mitjana històrica del 3,7%, registrada entre el 2000 i el 2019.
Espanya és com un suro, la seva macroeconomia es manté a la superfície, per sobre de la resta de països de la zona euro, que se submergeixen, malgrat el soroll intern. Aquesta revisió dona una expansió del 2,3% per al 2025, dues dècimes més que a l’informe anterior, i es queda igual per al 2026, amb un 1,8%.
L’informe de l’entitat avisa contra el perill d’una guerra comercial pels aranzels de Trump
El seu creixement contrasta amb l’1% de la zona euro per a aquest any, dues dècimes menys que en el trimestre previ. Encara resulta més eloqüent la comparació amb el 0,3% d’ Alemanya, i la pèrdua de cinc dècimes; el 0,8% de França (menys tres); o el 0,7% d’ Itàlia (una menys).
“El que explica aquest creixement relativament fort d’ Espanya és, en part, el sòlid desenvolupament de l’exportació, i això inclou el rècord d’ingressos pel turisme, però també ha continuat amb la recuperació de la demanda domèstica i, en particular, el consum privat, i reflecteix, a més, els guanys en el mercat laboral o la disminució gradual de la taxa d’estalvi de les famílies”, va remarcar en roda de premsa Deniz Igan, una de les investigadores en cap de l’FMI. Igan va afegir que també creuen que Espanya s’ha beneficiat de “la resiliència del sistema financer, un gran superàvit de compte corrent i un dèficit fiscal més reduït, juntament amb una disminució més gran del deute públic en relació amb el PIB”. Però va avisar que “això no significa que no es necessitin mesures discrecionals ambicioses addicionals per reduir el dèficit els pròxims anys”.
Entre les economies avançades, la revisió de les previsions de creixement va en direccions diferents. El pronòstic dels Estats Units per al 2025 se situa en el 2,7%, cinc dècimes més que abans. La seva economia reflecteix fortalesa, si bé espera un retrocés el 2026.
La zona euro també espera un creixement moderat, si bé a un ritme més gradual del qual es va anticipar, per la feblesa en la indústria manufacturera, de les exportacions de béns i el preu de l’energia.
L’economia mundial creix en aquesta revisió al ritme del 3,3%, encara per sota de la mitjana històrica del 3,7%
Una altra faceta que es reexamina a la baixa per al 2025 i el 2026 és l’estimació del volum del comerç mundial a causa de l’augment brusc de la incertesa en la política comercial i l’anticipació de més restriccions que, sense citar-ho, apunten al pròxim president dels EUA. “Una intensificació de les polítiques proteccionistes, per exemple, amb una nova onada d’aranzels, podria exacerbar les tensions comercials, reduir les inversions, distorsionar els fluxos mercantils i tornar a interrompre la cadena de subministraments”, avisa l’FMI.
Les dinàmiques d’inflació podrien augmentar per l’efecte aranzelari. “Els factors suggereixen que el risc de rebrot de la inflació és més alt que en altres ocasions”, insisteix l’informe.
