El problema de l’habitatge té un diagnòstic compartit: l’oferta és insuficient, però les receptes per aturar-lo són variades. Dilluns, el Govern va plantejar modificar diversos impostos per, d’una banda, incentivar la mobilització d’immobles i, d’altra banda, corregir disfuncionalitats. Una potent intervenció pública que, pel que fa
a les mesures fiscals, concita el
rebuig de la majoria d’experts econòmics.
Al paquet immobiliari anunciat per Pedro Sánchez, hi destaca la proposta per aprovar una exempció fiscal de fins al 100% de l’IRPF per a propietaris que lloguin el seu habitatge a preus per sota de mercat. La mesura, que s’aplica amb una bonificació de fins al 90% en l’impost a les zones que s’han declarat tensionades, té per objectiu eludir el veto del PP a la llei d’Habitatge per estendre els beneficis fiscals. El primer posicionament destacat sobre aquesta rebaixa el va fer el Banc d’Espanya, que, a l’últim informe sobre habitatge (durant l’etapa de Pablo Hernández de Cos), va advertir que “les actuacions sobre els preus a través de reduccions impositives, sense actuar sobre l’oferta, tenen un cost recaptatori molt elevat i poden agreujar els problemes d’accessibilitat entre llars amb menys renda”. La Moncloa i el Ministeri d’Habitatge ho van haver de negociar amb Hisenda, que va autoritzar la controvertida rebaixa de l’IRPF. “L’habitatge és una prioritat”, explica el Govern.
La mesura, a més, podria beneficiar més rendes i patrimonis alts. Nacho Álvarez, exsecretari d’ Estat de Drets Socials i avui professor d’ Economia de la Universitat Autònoma de Madrid, destaca que la mesura és “notablement regressiva” i “poc eficaç”. Recorda que el sistema tributari ja permet que les rendes immobiliàries es beneficiïn de deduccions, cosa que no ha impedit les pujades de preus i l’escassetat d’oferta.
L’exempció de fins al 100% de l’IRPF per rebaixar els preus no compensa els propietaris a les zones més cares
Algun expert va més enllà. José García Montalvo, catedràtic d’ Economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), assenyala que “l’incentiu és marginal”, ja que, per acollir-se a l’exempció fiscal en l’IRPF, la rebaixa de preus hauria de ser tan elevada en algunes zones “que no compensa”.
Sergio Nasarre, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, veu efectes positius en la proposta, perquè podria servir per fer aflorar lloguers no declarats. El sindicat de tècnics d’ Hisenda, Gestha, estima que el 41,4% dels arrendaments a Espanya són fraudulents.
Una altra proposta fiscal del Govern per afrontar el problema de l’habitatge ha estat notícia destacada a les grans capçaleres econòmiques internacionals. Es tracta del pla per limitar la compra d’habitatge per extracomunitaris no residents a través d’un increment de fins al 100% del gravamen. L’ Executiu va estudiar fins i tot prohibir aquestes compravendes. Ho va descartar i es va decantar per una mesura que s’aplica a Dinamarca, el Canadà o Nova Zelanda. Els experts també dubten de la seva eficàcia.
La pujada fiscal a estrangers que no visquin a Espanya només afectaria 25.000 operacions anuals
La pujada fiscal afectaria unes 25.000 operacions anuals. “És una proporció poc rellevant”, apunta García Montalvo, tenint en compte les 500.000 transaccions que es duen a terme a tot el país cada any. És un fenomen, a més, molt localitzat a Madrid, amb compradors llatinoamericans, o a la costa mediterrània i les illes, amb europeus principalment. El catedràtic afegeix que el cost és “alt” per “l’assenyalament” als no nacionals i recorda que a Holanda l’extrema dreta va guanyar amb un argument semblant (“els estrangers ocupen els nostres habitatges i fan pujar els preus”). Per Sergio Nasarre, la mesura hauria d’estar localitzada en alguns llocs específics.
El Govern també ha plantejat aquesta setmana apujar l’IVA dels apartaments turístics, una mesura, en principi, comunament acceptada, ja que es tracta d’activitats comercials. Tot i això, la proposta, ja en vigor en alguns llocs, ha provocat una pujada del preu dels hotels i ha tingut un
impacte indirecte en l’activitat econòmica que generen els habitatges per a turistes, assenyala García Montalvo. El Col·legi d’ Economistes, per la seva banda, va denunciar ahir la discriminació que tindria lloc gravant
a tipus diferents particulars i
hostaleria.
