El forner Llorenç Llaó s’aixeca cada dia a dos quarts de dotze de la nit. “És que aquí ho fem tot – explica al costat de la seva dona Carme Silva, al Forn La Llana, a la plaça del mateix nom, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera–, i quan arribo em trobo la sal, la farina, el llevat, la massa mare que em deixo preparada...”. La Generalitat va atorgar al Forn La Llana el diploma de negoci centenari el 2018. “Però el negoci és més antic, data del mateix edifici, però no vaig trobar els papers...”. El seu pare va aconseguir aquesta fleca el 1974, i en Llorenç va agafar el relleu deu anys després. Ara per ara el futur d’aquest comerç és molt incert. Aquesta història explica com Barcelona, malgrat protegir els cartells, prestatgeries i caixes enregistradores de tantes botigues històriques, no pot evitar que a la fi moltes acabin dedicades a la venda de carcasses de mòbils.
“La meva dona i jo ja ens volem jubilar, i ens agradaria que no es perdés tot això, que continués sent una fleca artesanal, però el noi no vol ser forner, perquè per aixecar-se a dos quarts de dotze de la nit cal ficar-se al llit a dos quarts de set de la tarda, i tampoc no trobem ningú disposat a fer-ho. Ens ofereixen muntar xurreries, bars, un munt de coses! Però cap fleca artesanal”. El Forn La Llana no apareix a la llista de comerços qualificats com a emblemàtics per l’Ajuntament, en la relació de negocis catalogats amb elements d’alguna manera protegits. “No –afegeix en Llorenç–, que jo sàpiga aquí no hi ha
res protegit. Tot depèn del que fem nosaltres. Crec que quan ens jubilem tot això desapareixerà. Hi acabaran posant qualsevol altra cosa”. De fet, la protecció d’aquest patrimoni immaterial és un dels grans reptes de l’Ajuntament des de fa dècades. Però no troba la manera. I així una gran fulla de marihuana va conquerir la farmàcia La Estrella, el Musical Emporium funciona com una casa de canvi de monedes i la llibreria Millà està plena de mòbils.
A la ferreteria Valls celebren que fa 125 anys que atenen els veïns de Sant Antoni
“Nosaltres vam demanar que ens declaressin comerç emblemàtic quan vam fer els cent anys –recorden a la ferreteria Valls tres generacions de ferreters, Anna, Ricard i Ramón Puigoriol, al carrer Comte d’Urgell, al barri de Sant Antoni–, d’això ja fa 25 anys”. “De fet, tornem a estar d’aniversari!”. “I van venir a fer-nos una inspecció, però com durant aquests anys hem fet reformes, doncs ens van dir que no, perquè pel que sembla teníem valor patrimonial, perquè els calaixos eren nous”. “Que fes tant temps de temps que fèiem el mateix no és tan valorat...”. “A mi m’hauria fet molta il·lusió que ens declaressin emblemàtics, perquè ja sumem cinc generacions de ferreters, 125 anys donant servei a la gent de Sant Antoni i de Barcelona, a la manera antiga, sabent el que venem”. “Però per sobreviure tants anys has d’adaptar-te als temps. Amb les grans superfícies comercials vam haver d’espavilar-nos”. “I ara hem d’enfrontar-nos al comerç en línia, que ens fa molt de mal”. “Per fer el de sempre has d’innovar, no?”.
El grup d’ERC presentarà a la pròxima comissió d’ Economia un prec perquè l’Ajuntament reactivi el seu grup de treball entorn dels comerços emblemàtics per ampliar el nombre de negocis i millorar-ne la
protecció. “Barcelona no pot permetre’s perdre el que la fa única –diu la republicana Elisenda Alamany–. Quan una llibreria com la Sant Jordi abaixa la persiana, perdem un racó que ens cohesiona. I el degoteig
és constant”.
I al ple, ERC proposarà que l’Ajuntament faci ús de modificacions del Pla General Metropolità per blindar les activitats d’aquests comerços. A parer seu, el Consistori trobaria així la manera de protegir els negocis històrics més enllà dels seus cartells, lleixes, caixes enregistradores... I la mesura pot refermar-se amb revisions dels plans d’usos que dificultin l’obertura en aquests establiments de botigues de llaminadures de cànnabis, per exemple. “No podem limitar-nos a protegir elements estètics –afirma Alemany–. El govern municipal ha d’impulsar un nou planejament que garanteixi les activitats fins i tot quan canviï la propietat de l’immoble. Barcelona no pot ser una ciutat de decorats”.
