Doncs no. Encara no hi ha ruptura. El PSOE i Junts continuen cavalcant units en aquesta legislatura malgrat tots els problemes i disfuncions que puguin tenir. Carles Puigdemont va aparèixer ahir a Brussel·les per anunciar que trencava les negociacions sectorials amb el Govern espanyol i demanava una reunió amb el PSOE en presència del verificador internacional que fa de mediador. En teoria, és l’última oportunitat que es dona el líder de Junts per refer la relació amb els socialistes o bé formalitzar una ruptura definitiva. En tot cas, caldria preguntar-se què suposaria aquesta ruptura, tenint en compte que fa temps que Junts vota el seu aire al Congrés i no sempre alineada amb l’Executiu.
Tal com estan les coses, sembla una missió impossible que Junts avali els pròxims pressupostos. Fins i tot per a un casc blau com el ministre Félix Bolaños, que ahir va dir que el Govern central “es veu capaç de superar qualsevol discrepància amb Junts o amb qualsevol altra força política”. Però aquest rebuig dels comptes d’aquest any no significa automàticament que Junts tingui la intenció de votar en contra de totes les decisions que presenti el Govern de Pedro Sánchez en el futur o es llanci en braços del PP per presentar una moció de censura. Junts anirà partit a partit, votació a votació, i l’Executiu, amb els pressupostos prorrogats, haurà de negociar el seu suport. No canviarà gaire la situació.
Junts té avui un gran protagonisme en la política espanyola pel caprici de l’aritmètica parlamentària i tampoc no és qüestió ara de tancar-se les portes. Ha descobert el plaer d’asseure’s a la taula dels grans empresaris de l’Ibex i pretén fer de lobby de diversos sectors econòmics de Catalunya, com feia la CiU dels seus millors temps. Els seus set diputats donen molt de joc.
I la qüestió de confiança queda congelada. I és que l’envit
de Puigdemont és impossible d’assumir pel PSOE. La realitat és que estem davant un matrimoni de conveniència i no hi ha cap grau de confiança. El que els uneix és el pur interès polític i així continuaran tirant. El Govern central no s’aixeca-rà de la taula de diàleg i Junts no guanya res si torna a la irrellevància de la confrontació.
