Em penso que he espantat un robot. Li vaig cridar, no podia més, em sap greu, ell no en té la culpa. O ella, era una veu femenina, un d’aquells enregistraments que se t’enganxen al telèfon i truquen a tota hora, insensibles als teus crits quan ja t’han tret de polleguera. Tampoc no estic segura que es tracti de robots, no en sabem res. El cas és que em va tornar boja. Potser hi ha campanyes telefòniques orquestrades perquè perdis el seny, l’oremus, de manera que, quan ja no saps ni com et dius, acabis comprant o votant qualsevol cosa que et reafirmi a la Terra, una torradora, accions d’una empresa làctia, un president internacional delinqüent, el que hi hagi.
A casa, la veu entrava pel telèfon fix que mantenim amb vida com un mol·lusc ressec, per a urgències familiars. El diàleg de sords girava en bucle. “Hola, Trinidad, tinc una notícia important per a tu”. No la vull i no soc la Trinidad. “Confirma que ets Trinidad Cejudo Cruz”. Ja t’he dit que de cap manera. “Disculpa, no t’he entès, tornaré a trucar més tard”. Ni se t’acudeixi. Alguns dies, les trucades se succeïen cada quinze minuts, és normal anar perdent l’educació o el cap. “Hola, Trinidad”. No soc la Trinidad, com t’ho he de dir. “Tinc una notícia important per a tu”. No vull la teva merda de notícia. De vegades el telèfon callava un parell de dies i a casa ens relaxàvem. Però després m’agafava desprevinguda. “Hola, Trinidad”. Ja n’hi ha prou, em sents? “Tinc una notícia important per a tu”. Calla, truja. L’escalada de violència del diàleg se’m va escapar de les mans. Li he dit a aquella veu coses que m’estimaria més oblidar.
Et buscaven per donar-te una notícia important, però em penso que els he espantat
Fa mesos que el telèfon està mut. Al principi em va semblar una victòria: la dona venç la màquina. Avui, alguna cosa que em corseca. Ets aquí, Trinidad Cejudo Cruz? Trobaràs aquest diari en una paperera i llegiràs això? Hello, quin aspecte tens? Passejo per la ciutat. M’agradaria trobar-me-la, fer un cafè amb ella i xerrar. Mira, et buscaven per donar-te una notícia important, però crec que els he espantat. Potser era l’herència d’una dona a qui vas ajudar a travessar un carrer difícil, deixa almenys que et convidi al cafè.
Lee también
Miro el telèfon ressec al saló. Sopo desganada. Al llit, la meva parella aixeca el cap del mòbil amb els ulls vermells quan li dic: digue’m Trinidad.