En una compareixença ideada per donar explicacions i detallar el que va passar des del 31 de desembre en el cas de les llicències retirades inicialment per LaLiga i l’RFEF i després atorgades cautelarment pel CSD, Joan Laporta va parlar poc de Dani Olmo i Pau Víctor i molt de campanyes orquestrades, de cacera de fantasmes i d’enemics del Barça tant exteriors com de l’entorn propi, banderes que ja va enarborar amb Negreira. “Hauran de treballar molt per tombar-nos”, va avisar.
El mandatari, a qui la cautelaríssima del CSD i la golejada de la Supercopa al Madrid (2-5) han revitalitzat després d’un moment delicat, va disparar a discreció, amb dos objectius preferents: l’oposició i els mitjans de comunicació. “Els fets confirmen la fortalesa del FC Barcelona i desmenteixen un fals relat apocalíptic que s’ha creat per desconeixement o per mala fe”, va dir per començar el seu discurs, abans de denunciar que el club és “víctima d’una campanya de descrèdit” i de citar els contractes amb Nike i Spotify per negar aquesta mala imatge.
Amb un cert triomfalisme avantatgista, Laporta va inten- tar deixar clar que la seva gestió no es regeix per improvisació, rampells o sort i va fugir d’estudi de la dimissió del vicepresident Juli Guiu o el sainet de Heurtel al bàsquet.
El seu missatge que el club surt reforçat d’aquestes dues setmanes –textual– contrasta amb les dures crítiques per part de l’oposició, que es va unir per demanar-ne la dimissió i que el va amenaçar amb un vot de censura. Per això va aprofitar per llançar un atac furibund contra els que pretenen succeir-lo. “A algú li entra al cap que jo hagi de dimitir per una decisió de LaLiga i la Federació?”, es va preguntar. “Jo vendré cara la meva pell. Estic molt decebut amb l’oposició. Ha fet costat als que ens volen fer mal. Volien que fracasséssim en la inscripció dels dos jugadors. Pobre Barça si acaba a les mans d’aquesta oposició. Tant de bo no passi mai. S’han tornat a equivocar. Tots, no només un”, va dir, per cobrar la factura que li hagin plantat cara.
Víctor Font, Joan Camprubí i companyia no van ser l’única diana de l’enèrgica verborrea del president, que també va carregar contra els mitjans de comunicació per anàlisis de la situació que no li han agradat. Al pur estil Jordi Pujol, va renyar els periodistes, acusant-los fins i tot d’entabanar Raphinha. “He vist un excés de bilis en alguns casos, alguns han destil·lat odi. Han anat a assetjar i a fer-ho caure tot. Els que han actuat així, de manera vergonyosa, ara s’ho han de menjar amb patates. Les mentides, que se les mengin amb patates”, va insistir.
A més, per demostrar que se sent fort, Laporta no va descartar presentar-se a la reelecció a les pròximes eleccions. “És un plaer ser el president d’aquesta junta. La nostra feina acaba tenint un cert èxit i veiem que això va a més. En el seu moment, el 2026, ja veuré”, va deixar la porta molt oberta a tornar a ser candidat.
El mandatari no va fer autocrítica en el cas Olmo i Pau Víctor. “S’ha gestionat bé, com s’ havia de gestionar, amb capacitat de resistència per no rendir-se mai. Podem estar satisfets de la feina”, va dir, tot i que sí que va reconèixer el patiment dels dos futbolistes i les seves famílies i la preocupació de Hansi Flick en vista de la incertesa. Es va saltar el president que Olmo, el fitxatge estrella de la temporada, s’ha perdut quatre partits per no estar inscrit, dos a l’agost i dos més al gener.
Va aprofundir una mica més sobre la venda dels 475 seients vip de l’Spotify Camp Nou per 100 milions i 30 anys que ha permès al Barça tornar a la regla 1:1 del fair play financer de LaLiga. Sense donar els noms dels dos inversors, per exemple, va revelar que la negociació va començar “el febrer del 2024” i va defensar fer negocis a Qatar i als Emirats Àrabs, d’on són els compradors. “Aquesta operació l’hauríem fet igualment si no hagués calgut per l’1:1. Els 30 milions de l’inversor de Qatar estaven ingressats el 31 de desembre. El dels Emirats en posa 70, però com que era el dia 31 el pagament dels primers 28 milions (el 40% mínim que va reclamar LaLiga) no es va poder acreditar fins al dia 3”, va revelar sobre les exigències de la patronal de Javier Tebas, de qui va dir que està en el seu dret de demanar documentació addicional. “La tensió ha estat superlativa, però hem salvat tots els obstacles. El 31 de desembre estava presentat en temps i forma”.
Al seu dia, quan va deixar el club, Laporta va ser molt crític amb Sandro Rosell per posar el nom de Qatar a la samarreta (Qatar Foundation i Qatar Airways) però ara veu les coses d’una manera diferent. “Tothom que ha anat als països del Golf veu que s’estan obrint. S’estan convertint en un lloc d’oportunitats, com en la meva època era anar a fer un màster als Estats Units. Molta gent jove hi va perquè hi ha negocis. Ens sentim molt còmodes amb els inversors de Qatar i els Emirats”, va assegurar.
Laporta, advocat, sap que la cautelar del CSD és provisional, però va defensar l’actuació del Consell Superior d’ Esports. “Que tot un CSD, amb l’advocacia de l’ Estat darrere, hagi atorgat la cautelaríssima és perquè ha observat que hi havia perill d’un perjudici important i perquè hi ha aparença de bon dret. Això és fonamental. Fins i tot llegint la resolució estan considerant la nul·litat de l’acte perquè l’ òrgan no era competent per no donar les llicències. Soc optimista”, va dir respecte a la resolució sobre el fons de la qüestió, d’aquí menys de tres mesos.
En canvi, no va poder ser tan contundent i taxatiu en la tornada a l’Spotify Camp Nou. “A l’estadi hi tornarem quan es pugui. Jo volia tornar a l’inici d’any si no hi havia imponderables i n’hi ha hagut, que sempre agafeu el rave per les fulles”, va dir per desviar l’atenció culpant altre cop el missatger per no assumir el retard.
