L’endemà del debat Harris-Trump vaig tenir una conversa amb una col·lega polonesa que encara recordo. Totes dues, mares amb filles adolescents, estàvem eufòriques pel canvi cultural que podia suposar una dona presidenta dels Estats Units . Que ingènues que vam ser! L’Ania , tanmateix, afegia un altre motiu a la seva alegria. Em va confessar que, com a polonesa, tenia pànic d’una presidència de Trump, ja que amb el nord-americà Putin tindria carta blanca per desplegar els seus anhels expansionistes i imperialistes. Soc conscient que a aquesta banda del Pirineu una invasió russa en territori de la UE sembla irreal, sobretot per una part de l’esquerra que, amb tota raó, denuncia la matança palestina, però que, al contrari, relativitza la gravetat del que està passant a Ucraïna i el perill que representa Putin. Però als països veïns de Rússia l’amenaça es percep com a probable, fins al punt que els últims mesos han estat reforçant la xarxa de refugis antiaeris.
La casualitat ha fet que una setmana abans de l’inici del segon mandat de Trump, Polònia ostenti la presidència semestral de la UE, amb el lema: “Seguretat, Europa!”. Anne Applebaum deia que si Europa vol conservar la civilització, s’ha de despertar. De raó no n’hi falta. Amb Trump president, Europa s’ha de posar les piles davant probables agressions, siguin a la manera antiga, com la que pateix Ucraïna, o de desinformació i manipulació, com hem vist recentment a Romania. Encara més quan Meloni flirteja amb lliurar part de la sobirania tecnològica d’ Itàlia (i Europa) a Musk.
Les principals amenaces internes són el difícil accés a l’habitatge i l’avaria de l’ascensor social
El clima actual es traduirà en un increment del pressupost en defensa. Però reforçar la nostra defensa exterior no s’ha de fer a costa de les inversions necessàries per frenar les amenaces internes. I les amenaces internes més importants són el difícil accés a l’habitatge i l’avaria de l’ascensor social. No servirà de res protegir-nos de l’amenaça russa o dels desvaris dels senyors de les tecnològiques si a les nostres ciutats el malestar social no para de créixer, generant el caldo de cultiu perfecte per a aquestes ingerències estrangeres. Seguretat? Per descomptat, però també... Habitatge, Europa!, perquè no hi haurà estabilitat (i seguretat) europea fins que siguem capaços de garantir el dret a un habitatge accessible i de restaurar la cohesió social.
Lee también
