Gairebé cinc mesos després de prendre possessió del càrrec, Salvador Illa comença aquest nou curs polític amb la certesa que és el moment d’actuar per impulsar el canvi d’etapa i afrontar els reptes que té al davant Catalunya, malgrat la seva minoria al Parlament.
Illa té 42 diputats i, tot i que ja té un Consell Executiu consolidat, haurà de salvar la solitud parlamentària per complir amb l’agenda marcada pel seu Govern que fixa com a prioritats polítiques matèries com l’habitatge, la seguretat, la salut, l’energia i el finançament. Qüestions amb què pretén donar protagonisme a les demandes dels seus socis preferents –ERC amb el sistema de finançament i comuns amb l’habitatge– per aconseguir una fèrria majoria a la Cambra al llarg de la legislatura.
El president ara necessita cops d’efecte després d’acabar l’etapa de “normalització institucional” que l’ha portat a recuperar la presència de la Generalitat en fòrums que havia abandonat durant els anys del procés.
Els pressupostos. Els socialistes dominen al Govern central, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, però necessiten el suport d’altres partits per continuar governant. Els pressupostos són el primer escull a salvar en aquesta pujada de gener que sembla intensa en les tres administracions, en què conflueixen interessos comuns per a les
forces polítiques que els han d’acordar.
La negociació dels comptes serà, en el cas d’ Illa, la prova de foc que determinarà la solvència i la capacitat negociadora del seu Govern. La pressa per aprovar-los amb què va començar la legislatura ha derivat en una posició més pacient en espera que ERC, liderada altra vegada per Oriol Junqueras, es recompongui després d’un procés congressual complicat que no s’acabarà fins a final de febrer o principi de març, quan celebrin la segona part del seu conclave.
Al gener es podrien saber les opcions en què treballa la comissió per a l’ampliació del Prat
El president ja fa uns dies va verbalitzar que no hi ha pressa per tirar-los endavant i, tot i que també és cert que podrien prorrogar-se, no seria un bon començament de legislatura per al
PSC. Illa va assegurar davant dels seus consellers i 350 directius de la Generalitat i empreses públiques que formen part d’un Govern que “pren decisions, no només delibera”. Per això, la setmana que ve s’intensifiquen les reunions per abordar els comptes d’aquest 2025, que ERC i comuns condicionen al compliment dels pactes subscrits per a la investidura.
El finançament. La negociació dels pressupostos circularà en paral·lel al finançament singular. Els republicans exigeixen als socialistes concrecions en el nou sistema. Tot i això, no és una qüestió que depengui exclusivament de les decisions que adopti la Generalitat i la materialització d’aquesta reforma està més vinculada a l’evolució del que passi al Congrés dels Diputats, davant la ferma oposició del PP, i al fet que Pedro Sánchez es mantingui a la Moncloa.
De moment, el Govern ha creat un programa específic liderat per l’economista Martí Carnicer i preveu reforçar l’ Agència Tributària Catalana (ATC) perquè el 2026 pugui recaptar l’IRPF. Fins al moment, la coordinació entre la Generalitat i el Govern central funciona i els negociadors són optimistes amb la finestra d’oportunitat que s’obre durant els pròxims mesos
Tot i això, per als republicans tot continuen sent “paraules, no fets”. Els canvis en el finançament de Catalunya són a llarg termini, no és una qüestió que es pugui modificar en dos mesos; per això, Illa podria veure’s obligat a compensar els republicans amb altres qüestions si vol tenir pressupostos aquest any.
L’aeroport i Rodalies. El pla d’ampliació del Prat és un dels compromisos amb què Illa va arribar al Govern, malgrat l’oposició dels comuns a aquest projecte. La comissió tècnica que es va formalitzar l’any passat i que analitza l’augment de capacitat de l’aeroport està ultimant les opcions que podrien donar-se a conèixer durant les pròximes setmanes.
El president necessita cops d’efecte després de posar fi a l’etapa de “normalització institucional”
En matèria ferroviària ja hi ha hagut novetats aquest gener per revertir la desinversió de la xarxa. La Generalitat i Renfe han llançat un pla de xoc amb què s’invertiran 77,5 milions d’euros fins al 2026 per millorar Rodalies. En paral·lel, aquest any s’haurà de formalitzar l’empresa mixta que gestionarà la primera línia transferida a la Generalitat, l’R1.
El traspàs de Rodalies forma part de l’acord entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez que Illa ha assumit com a propi. La formalització d’aquest pacte és una qüestió imprescindible per mantenir ben greixades les relacions amb els republicans al llarg de la legislatura. D’aquí que poc a poc es vagin concretant els recursos materials i humans que aportarà Renfe, així com la quantia econòmica que cal per garantir el servei ferroviari.
L’habitatge. El Govern d’ Illa ha presentat un projecte ambiciós per pal·liar els problemes d’accés d’habitatge i l’encariment del mercat immobiliari residencial. Així, el pla presentat aspira a construir 50.000 habitatges protegits fins al 2030 i mobilitzar 4.400 milions d’euros en aquesta legislatura. L’objectiu és aconseguir un parc d’habitatge públic equivalent al 15% en un termini de 20 anys. Les polítiques d’habitatge formen part de l’eix central dels acords subscrits amb els comuns per a la investidura, així que passar de les xifres d’un document a la realitat és condició perquè la formació de Jéssica Albiach s’avingui a donar estabilitat al Govern d’ Illa.
La seguretat. Aquest és un factor clau del nou Govern que s’ha conjurat per revertir les xifres delinqüencials. La seguretat apareix com un dels principals problemes dels catalans en les enquestes, si bé l’habitatge està a punt de fer el sorpasso com a primera preocupació. Les dades de criminalitat durant els primers nou mesos de l’any indiquen un repunt de l’1,2%, si bé la presència policial als carrers ha augmentat.
Per reduir les dades de criminalitat, Illa preveu augmentar els efectius dels Mossos d’Esquadra a 25.000 agents per al 2030. En paral·lel, s’ha firmat amb el Govern central un pla contra la multireincidència amb què es preveu accelerar els judicis ràpids amb l’obertura de cinc nous jutjats. A més, la Junta de Seguretat que se celebrarà al gener preveu que els Mossos d’Esquadra assumeixin les tasques de vigilància de ports i aeroports. Una qüestió que ja estava pactada amb el Govern de Pere Aragonès i de manera sorprenent va caure de l’agenda de la Junta de Seguretat celebrada al desembre.
Les renovables i la sequera. En el tema de l’energia, Illa ha volgut marcar un punt i a part amb el Govern d’ERC i ha donat el vistiplau a projectes de parcs de renovables que eren en un calaix. Durant aquests mesos, el Govern ha començat a estudiar mesures per potenciar les fonts renovables per evitar “un desavantatge competitiu per a l’economia del país”, en paraules de la consellera Sílvia Paneque, i donarà suport al projecte eòlic marí davant de la badia de Roses. Respecte a la sequera, també s’han fet actuacions i inversions en les zones més afectades, però els pressupostos són necessaris per continuar amb aquesta feina.
L’oposició. Illa ha tingut un començament de legislatura plàcid sense que l’oposició li hagi presentat batalla ni posat, de moment, cap obstacle a la seva gestió. Els processos congressuals en què s’han vist immersos Junts, ERC i els comuns han mantingut les formacions més preocupades per resoldre els seus tràfecs interns després de les eleccions que per adoptar una estratègia com a oposició de cara a la legislatura i al canvi de cicle després que l’independentisme perdés la majoria al Parlament.
La relació amb Junts .El lideratge a Junts el torna a exercir l’expresident Carles Puigdemont i focalitza els seus esforços en les negociacions amb el Govern central. Junts, que és la segona força al Parlament, ha dit no a negociar els pressupostos amb el PSC i els incomoden les al·lusions a la “normalització institucional” i al final del procés que esgrimeix Illa després de trencar la majoria independentista al Parlament. Diuen que sense l’aplicació de l’amnistia i fins que l’expresident torni no es pot parlar de normalitat. Puigdemont ha retret a Illa que hagi anat a Brussel·les i no es reunís amb ell. També critica que no se l’hagi incorporat a les rondes amb els expresidents de la Generalitat. Com a resposta, Illa diu que s’hi reunirà “quan arribi el moment”. Ara per ara, aquest moment encara no ha arribat.
