Els estrangers guanyen cada vegada més pes al mercat de l’habitatge a Espanya. En aquest moment, al voltant d’una de cada cinc operacions de compravenda residencial té darrere un ciutadà sense nacionalitat espanyola, segons les últimes dades del Ministeri d’Habitatge. Alguns d’aquests compradors forans viuen al país, però un nombre també cada vegada més important no. En concret, gairebé un 10% del total de les transaccions són executades per no residents.
De les 515.000 operacions de compravenda d’habitatge que es van registrar a Espanya durant els primers nou mesos del 2024, més de 95.000 les van realitzar compradors estrangers. Van ser el 18,43% del total. D’aquestes 95.000 compres d’estrangers, la meitat les van fer residents i l’altra meitat no residents. Les xifres provenen de l’Estadística de Transaccions Immobiliàries del Ministeri d’Habitatge, que és la recopilació més precisa per saber el nombre i tipus d’operacions de compravenda a Espanya, ja que la font són les actes elevades a escriptura pública davant notari.
Els no residents fan el 10% de les compravendes, que tenen un valor mitjà de 200.000 euros
Durant els últims anys hi ha hagut un repunt d’adquisicions d’habitatge per estrangers. Aquestes compres d’actius immobiliaris van marcar un rècord el 2023, en què van representar el 19,8%. En concret, els compradors forans van adquirir més de 123.000 immobles de les 638.000 transaccions que es van tancar. El 2022 van ser el 18,8%. La majoria dels habitatges adquirits són de segona mà i alguns són protegits.
El clima, els serveis socials, la seguretat i els preus influeixen en l’interès dels ciutadans estrangers. L’estadística de transaccions ofereix dades precises sobre on s’ubiquen els habitatges adquirits pels residents a Espanya (dels no residents no hi ha xifres). La Comunitat Valenciana, amb gairebé 12.500 operacions en els tres primers trimestres de l’any, i Catalunya, amb gairebé 11.000, són els territoris amb més demanda. Els segueix Andalusia, amb Màlaga com a província amb més força, Madrid i les Canàries. El mercat de les Balears, per la seva part, pateix senyals d’una certa saturació.
L’estadística oficial no concreta d’on provenen els compradors estrangers d’habitatge. Tot i això, una de les principals promotores, Aedas Homes, va oferir una radiografia d’aquest any, i concloïa que quatre de cada deu provenen d’Europa central i occidental. Però més enllà dels tradicionals alemanys, francesos o belgues, els compradors d’ Europa de l’Est han crescut fins a ser gairebé un de cada tres. Ucraïnesos, polonesos o bàltics han invertit, per tant, en l’immobiliari espanyol empesos per la inestabilitat geopolítica. D’ Àsia amb prou feines en prové el 4%. Molts són famílies o inversors, però els nòmades digitals és un altre perfil de comprador d’habitatge a Espanya que ha emergit, indiquen des del sector promotor. També jubilats, amb més poder adquisitiu.
Els estrangers residents a Espanya van realitzar operacions d’habitatge per 11.640 milions durant el 2023. Fins al setembre d’aquest any, les transaccions d’aquests mateixos actors vorejaven els 9.500 milions. A aquestes xifres cal sumar-hi les dels
no residents. El valor mitjà de
les operacions que han tingut darrere un comprador forà el 2024 ha estat de més de 200.000 euros, xifra màxima de la sèrie històrica.
L’estadística d’habitatge també reflecteix la puixança de Madrid entre els estrangers, especialment llatinoamericans, que inverteixen en habitatge de luxe. El primer trimestre del 2024 (última dada oficial), es van tancar a la capital 557 operacions d’estrangers per més d’un milió d’euros. A Andalusia se’n van fer 327, i a Catalunya, 213.
Sergio Nasarre, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, afirma que les compravendes d’estrangers no són el gran problema de l’habitatge, sinó que els inconvenients passen clarament per la falta d’oferta. Eduardo González de Molina, investigador associat a la Universitat College de London, no veu negatiu que un estranger compri un habitatge a Espanya i hi visqui. “Una altra cosa és un no resident, que en principi tindria altres finalitats”, afirma. “Bona part d’aquestes compres –afegeix– són per a actius de segona mà i incorporen més pressió al mercat, cosa que no ajuda” a solucionar el problema.
