Aquesta imatge tan reeixida és millor que qualsevol descripció escrita no només per captar amb detall la forma de la columna lluminosa, sinó sobretot l’efecte urbanístic obtingut. L’avinguda Maria Cristina exhibia així un marc amb missió de realçar-la, però destacava molt quan aquestes columnes alineades apareixien enceses.
L’èxit merescut i aclaparador que des del primer moment mereixia i va obtenir la Font Màgica projectada per Carles Buïgas va impulsar a també concedir l’autoria de les columnes a aquest famós enginyer. Així va sorgir i es va mantenir la confusió.
Les columnes de llum es van atribuir a Buïgas, però les havia creades l’arquitecte Forestier
Cal remuntar-se a l’ambiciosa aventura d’estendre el 1917 al peu de Montjuïc la gran Exposició d’Indústries Elèctriques, que l’esclat de la Primera Guerra Mundial va obligar a suspendre. L’objectiu lluminós, per tant, era essencial i exigia un desplegament fins i tot fora dels pavellons. S’aconseguia així una publicitat popular i una demostració de l’efecte beneficiós sobre la imatge exterior i pública de la ciutat.
L’arquitecte paisatgista Jean Claude Nicolas Forestier, autor de la transformació seductora de bona part de Montjuïc, va projectar el 1923 aquest model de fanal amb missió funcional i urbanística; la seva presència ja apareix insinuada en la unió dels plans.

Exposició de Barcelona de 2029. Los “espàrrecs” quedaron dañados durante la guerra incivil y fueron eliminados
Va crear una columna de base octogonal mitjançant uns visibles encaixos de peces per reforçar la verticalitat del volum. Feia vuit metres i la rematava un cos circular tancat de silueta piramidal. Aquest últim detall es va guanyar l’atenció popular, fins al punt de passar a ser anomenada espàrrec.
El model fistonava tota una avinguda Maria Cristina
amb missió solemne de ser entrada principal a l’ Exposició. Va aparèixer agrupada en
parelles, d’originalitat simple però destinada a millorar el paisatge.
Aquest conjunt es va inaugurar el 1928, juntament amb els petits assortidors, un detall subtil que reafirma l’alineació. La fotografia permet entendre el sentit iniciàtic de l’avinguda, culminada pel Palau Nacional il·luminat i coronat amb el feix d’uns potents reflectors que apunten al cel.
Una vegada destrossat aquest conjunt tan fràgil durant la guerra incivil, es va decidir eliminar-lo.