Milà prohibeix fumar al carrer a menys de deu metres d’una altra persona

Restriccions

La norma, en vigor des d’aquest dimecres, preveu multes de fins a 240 euros

Fumador en la calle alca en Madrid

Imatges com aquesta, als carrers de Madrid, ja no s’haurien de veure als deMilà

Dani Duch

Els carrers de Milà són des d’aquest dimecres espais lliures de fum. La normativa municipal que ha entrat en vigor l’1 de gener prohibeix fumar a l’aire lliure als espais públics, incloent-hi carrers i carreteres, tret d’aquelles zones on els transeünts puguin mantenir una distància d’almenys deu metres entre ells.

Els qui desatenguin la normativa i s’encenguin un cigarret al costat d’un pas de vianants, a la porta d’un cafè, asseguts en un banc o en qualsevol altra zona transitada s’exposen a ser sancionats amb multes que oscil·len entre els 40 i els 240 euros. Això sí, la prohibició només afecta els productes de tabac, no els cigarrets electrònics.

El veto al fum en totes les zones públiques a l’aire lliure no afecta els cigarrets electrònics

Des del 2021 a Milà ja estava prohibit fumar en alguns espais a l’aire lliure concrets, com les parades de transport públic, els parcs i zones verdes –incloent-hi les àrees per a gossos i les de joc–, els cementiris i instal·lacions esportives com les grades dels camps de futbol. Ara la norma s’amplia a totes les àrees públiques a l’aire lliure, també voreres i places, tret d’on sigui possible garantir la distància requerida de deu metres.

L’Ajuntament llombard defensa que la mesura –que ha suscitat molta divisió entre els milanesos– respon als “nombrosos estudis clínics” que demostren que l’exposició a contaminants presents en l’aire de Milà danya la salut dels seus ciutadans i en redueix l’esperança de vida dos o tres anys.

Evitant el fum dels cigarrets, diuen els responsables municipals, s’ajudarà a rebaixar les PM10 –és a dir, les partícules en suspensió amb un diàmetre superior a deu micròmetres, que resulten nocives per als pulmons–, i com a conseqüència d’això millorarà la qualitat de l’aire de la ciutat, a més de protegir els fumadors passius als espais públics.

Segons ha declarat la regidora de Medi Ambient, Elena Grandi, a mitjans locals, l’extensió de la prohibició de fumar als carrers “és abans que res una acció de sensibilització que té per objectiu descoratjar estils de vida que sabem que són perjudicials per a la salut de totes les persones, no només dels fumadors”.

Perquè, recorda Grandi, “el tabaquisme, segons dades d’ Arpa Lombardia, és responsable del 7% de les emissions de carboni, de manera que estem parlant d’una mesura que pretén ser una acció concreta de què tothom pugui beneficiar-se, tant en termes de salut personal com de benestar general”.

L’ús del tabac es troba entre les principals fonts emissores de PM10 juntament amb el transport per carretera, l’ús de dissolvents i la combustió deguda a pizzeries amb forn de llenya, entre d’altres.

Tot i això, la decisió ha suscitat moltíssimes crítiques, fins i tot de persones que es declaren no fumadores, pel que suposa de restricció de la llibertat individual, d’ avanç d’un suposat “estat ètic que diu als ciutadans què està bé i què està malament”, i de “brindis al sol” en la lluita contra la contaminació de l’aire en una de les ciutats amb més pol·lució d’ Itàlia.

Malgrat aquesta polèmica ciutadana i que el 2021 i el 2022 el Tribunal d’ Apel·lació Regional ( TAR) de la Llombardia ja va anul·lar algunes de les propostes d’aquest reglament per a la qualitat de l’aire (com la prohibició d’encendre focs artificials), l’Ajuntament milanès ha continuat endavant amb aquesta prohibició generalitzada de fumar al carrer, si bé encara no ha pogut especificar de quina manera es controlarà que es compleixi aquesta nova normativa, ni com ni qui no sancionarà els qui en facin cas omís.

Per això, són moltes les veus que asseguren que la mesura acabarà tenint un caràcter més dissuasiu que no pas punitiu entre els milanesos.

Itàlia té un 18,7% de fumadors entre els més grans d’11 anys, segons dades de l’ Institut Nacional d’Estadística italià ( ISTAT) el 2023. Aquest percentatge és més alt entre els joves de 25 a 34 anys, en què arriba al 26,9%.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...