Tinc entès que aquesta nit no només cal engolir dotze grans de raïm amb pinyols en temps rècord, sinó que també imperen la llenceria vermella i uns tubs de cartró enroscat anomenats espanta-sogres, dues singularitats de la nit sense relació entre si.
I la gent encara té el valor de demanar salut, diners i amor a l’any que entra...

Això de la llenceria vermella em sembla eurovisiu i la mar d’emocionant, ja que si els braus entren a la torera –vermella–, no els explico altres exemplars de la fauna ibèrica. Té, a més, l’avantatge semafòric de transmetre un missatge nítid a la ciutadania, sobretot als marits despistats que sempre travessen el carrer per on no ho han de fer: vermell, perill!
L’origen d’aquesta tradició de la llenceria vermella a Espanya és incert i, per una vegada, aliè a influències externes, a diferència del black friday, el panetone –quina dèria ens ha entrat aquest Nadal– o el concert d’ Any Nou de Viena, al qual tothom anhela assistir encara que sembli reservat a matrimonis que no han discutit mai de la vida.
Llàstima que no hi hagi, en correspondència, una tradició similar en el bàndol masculí. No sé jo, uns calçotets per entrar amb bon peu en l’any, de color no binari, setinats o amb missatges impresos encara que fossin futbolístics –“No surrender ” , “No caminaràs mai sol” o “ La força d’un sentiment”– encara que sigui a risc de conyes.
– Tu de lleó només tens el carnet de l’Athletic de Bilbao.
Alguna cosa, en definitiva, que transmetés valors estètics masculins la nit de Cap d’Any, perquè ja els avanço que cap home no al·legarà:
A més d’engolir raïm, aquesta nit imperen la llenceria vermella i l’espanta-sogres
– Jo no porto aquests calçotets flamants per agradar a cap dona, sinó per sentir-me bé amb mi mateix.
Ens espera una nit diferent, emocionant i il·lusionant perquè no s’ha de matinar, s’imposa l’hedonisme i els més rondinaires sempre poden telefonar a la Guàrdia Urbana per denunciar el soroll que els impedeix exercir el seu dret al tedi.
–Sento esgarips al pis de dalt i és estrany perquè són una parella molt discreta. Aquesta nit, tots vermells...