Last Christmas, I gave you my heart”, cantava el duo Wham –George Michael i Andrew Ridgeley– allà pel 1984, encara que en realitat aquesta cançó ja va ser un projecte personal i pràcticament en solitari de Georgios Kyriacos, més conegut com George Michael. Una d’aquelles cançons, en tot cas, que amb permís de la inesquivable Mariah Carey, sonen un Nadal rere l’altre en el nostre període de festes nadalenques cada cop més anglosaxonitzat.
La Nit de Nadal, el dia de Nadal, Sant Esteve, els Sants Innocents (tradició que s’esvaeix), la nit de Cap d’Any i Reis. A casa sempre hem estat molt de celebrar els Reis d’Orient, però això també està desapareixent amb l’impuls dels múltiples regals, del tió endavant.
Cal divertir-se la nit de Cap d’Any per si és l’última vegada, per si no hi hagués un demà
I enmig de les festes, el Cap d’Any, l’últim dia. Last day , perquè ens entenguem. En anglès perquè s’entengui millor. L’últim dia de l’any i la primera nit del nou any. Temps de renovació i de propòsits d’esmena i desenvolupament.
Som, en cert sentit, fills i serfs de la repetició. Cada dia es fa de dia. Cada 29 dies es renova la lluna i recomença les diferents fases. Amb el solstici d’hivern, els dies i la llum del sol comencen a créixer; amb el solstici d’estiu, just al revés. I així seguim la roda de les estacions i deixem enrere l’estiu per enfonsar-nos en l’hivern... Un any rere l’altre com a mesura essencial del temps de les nostres vides. D’allò fa trenta anys; d’això, vint; d’aquelles vacances, només tres anys... La vida es delimita aritmèticament i ens porta a la sensació d’un final que serà un dia sense raïm ni sort. Tampoc amb la brillantor o el petó de tants finals de pel·lícula. Així que potser aquest és el tema, l’assumpte. Cal divertir-se la nit de Cap d’Any per si és l’última vegada, per si no hi hagués un demà. Vestim-nos de gala i ballem amb qui ens desitgi i qui desitgem. És l’última nit de l’any que se’n va i anticipa un nou inici, una renovació, un canvi.
Entre totes les nadales i tradicions de les festes, em continua estremint aquella que diu: “La Nochebuena se viene, la Nochebuena se va. Y nosotros nos iremos y no volveremos más”. Apliqui’s avui a la nit de Cap d’Any i al darrer dia de l’any en el qual gairebé tenim la certesa de despertar de nou i ressuscitar. Que d’això mateix va el fet de continuar vius.
Lee también
