La immigració creix i pesa més en l’economia espanyola. El 40% de l’ ocupació creada entre el primer trimestre del 2022 i el tercer trimestre del 2024 ha estat ocupada per estrangers, segons les xifres d’afiliació a la Seguretat Social que recull la Funcas, el servei d’estudis de les caixes d’estalvis. La institució destaca que en sectors com l’hostaleria, el comerç i la construcció, el percentatge s’ha situat entre el 45% i el 60%, i, en l’agricultura, en el 80%. Així doncs, el 13,4% del total d’afiliats a la Seguretat Social el tercer trimestre del 2024 eren estrangers, dos punts percentuals més que a començaments del 2022.
L’altra estadística que mesura l’ ocupació –l’ enquesta de població activa (EPA)– llança un pes fins i tot més gran dels estrangers en el creixement del mercat de treball durant aquest període, un 45%, i, a més, han suposat el 57% de l’increment de la població activa, és a dir, de l’aportació de nova mà d’obra a l’ economia. El 15% del total d’ocupats actuals són, segons l’EPA, de nacionalitat estrangera, davant un 12,7% el primer trimestre del 2022.
El 13,4% del total d’afiliats a la Seguretat Social el tercer trimestre del 2024 eren estrangers
La Funcas ha escollit com a “dada de l’any” del 2024 que la immigració ha aportat el 84% del creixement de la població espanyola l’últim bienni. Ha passat de representar l’11,6% de la població total a suposar el 13,8%, segons ha recollit la Funcas. Aquesta dada de l’any és una iniciativa del think tank de les caixes, en les quals els seus investigadors destaquen anualment una dada especialment significativa per a l’economia espanyola durant l’exercici que s’acaba. El 2023 es van decantar per donar aquesta distinció als 170.800 milions d’euros que va suposar la despesa en pensions a Espanya, 15.800 milions més que l’any previ i l’increment anual més gran de la història.
Des del 2022 la població s’ha incrementat 1,5 milions, i la població de nacionalitat estrangera hi ha aportat 1,2 milions (l’esmentat 84%), mentre que la població amb nacionalitat espanyola ha augmentat en 232.000 persones. “Aquesta tendència és rellevant perquè ha sostingut el creixement de l’economia i la creació d’ocupació, en especial, als sectors més afectats per la falta de mà d’obra”, van explicar des de la Funcas.
L’entrada d’immigrants ha estat inferior, en general, als territoris on el seu pes ja era elevat, com Catalunya, les Balears i les Canàries. I, en sentit contrari, ha estat especialment pronunciada en algunes de les regions amenaçades pel declivi demogràfic, com Astúries, Castella i Lleó i Galícia.
Totes les comunitats autònomes han experimentat un fort
ascens de la població estrangera, que ha més que compensat la pèrdua de població espanyola, tret d’Extremadura, l’única
comunitat on la població total
ha descendit durant el mateix
període.