Al gener del 2018, Nandu Jubany (Calldetenes, 1971) va complir un dels seus grans desitjos: córrer el ral·li Dakar en moto. Va acabar-lo, el 53è, després de pilotar una KTM durant 63 hores per camins trencats del Perú, Bolívia i l’Argentina. “Una vegada i prou! No té cap sentit. Ja ho he provat. No hi penso tornar, és perillosíssim. El risc que prens i tot el que t’hi jugues és tremendament superior a la recompensa que en treus”, va dir en completar l’odissea.
Set anys després, Jubany torna al Dakar, al de l’Aràbia Saudita.
Afició i marketing
Fer el Dakar és el meu ‘hobby’, però crec que també m’ajuda a omplir els restaurants”
Què li ha fet canviar d’opinió?
–Queda sempre una espineta clavada. Quan fas el Dakar i l’acabes dius que no hi tornaràs mai més, però et queden ganes de tornar-hi. No sé si és l’adrenalina, però quan fas coses molt difícils, en el moment costa molt, però quan ho has paït tens ganes de repetir.
L’hemeroteca és tossuda: “No tindré nassos de tornar-hi. I en cotxe, no em ve de gust”, deia.
Què ha canviat?
–Ha canviat que tinc set anys més, que ni el físic, ni l’edat ni els maldecaps que tinc em deixen anar en moto, però en cotxe m’ho puc passar molt bé.
Al final, doncs, s’acaba imposant allò que diuen tots els dakarians: l’aventura del ral·li més dur del món enganxa com una droga.
–Quan fa un temps que ho has paït te’n recordes de les coses bones i no de les dolentes. El que m’atreu és tenir l’experiència, la conducció, fer-ho amb gent com el Xavi Padrós, el meu millor amic, que em farà de cuiner, i amb el Marc Solà de copilot. Espero passar-m’ho bé... Al final són les meves vacances.
Aquesta és una de les qüestions que se li plantegen: com un personatge públic tan embolicat en mil coses, que gestiona 13 restaurants, amb el buc insígnia de Can Jubany –estrella Michelin des del 1998–, amb 500 treballadors al seu càrrec, es pot permetre anar-se’n 15 dies a fer un ral·li a Orient Mitjà?
–Tinc l’avantatge que al gener és quan fem vacances, de l’1 al 20. Cada any buscava sol i platja, Tailàndia, Indonèsia, Sud-est Asiàtic… Aquest any hi anirà la meva família i jo m’aniré a fer el Dakar
–diu en Nandu, que no amaga que el Dakar és el seu caprici, unes vacances que no seran pagades; córrer el ral·li costa una picossada. Però té la sort d’haver trobat bons companys de viatge.
–El cotxe val molts diners, sis vegades més que anar en moto. Però tenim unes xarxes socials i una comunicació molt potents, i sense buscar gaire he trobat sis patrocinadors que volen acompanyar-me: Estrella Damm, Torrons Vicens, KH-7, Much More [la seva marca de menjar energètica], Noel, Hincha i MiM [el restaurant i l’hotel de Messi a Andorra] i el meu patrocinador principal que és la meva dona i la meva empresa, els que paguen la festa.
Sí que ha hagut de pagar el cotxe, un prototip MD Optimus, amb el qual pensa fer el Dakar saudita dues o tres edicions més, i combinar-lo durant l’any amb ral·lis de terra del Campionat de Catalunya. “El que em permeti la feina”.
Escoltant-lo, es podria dir que córrer el Dakar també és per a Jubany com una acció de marketing que afavoreix el seu negoci.
–Fer el Dakar és el meu hobby , però crec que també m’ajuda a omplir els restaurants. Hi ha gent a qui no agrada veure un cuiner fent coses de rics –creuen que fer el Dakar és de rics–, però el retorn és molt fort. A les xarxes em segueix molta gent, i a molts aficionats al Dakar els crea una empatia veure un cuiner pencaire fent el ral·li. Això agrada i el retorn mediàtic és gran –diu Jubany, que té 336.000 seguidors a Instagram–. Si no surts enlloc o no fas coses, la gent no sap de tu, i si no sap de tu, no té ganes de venir al restaurant.
Però com que el Dakar no és una broma ni un aparador, el cuiner s’ha hagut de posar les piles i treure temps de jornades de 14 hores per entrenar-se, físicament i al volant. Sessions de bicicleta i de gimnàs amb Jaume Palau, el preparador físic de Nani Roma, i classes de conducció amb Gerard Farrés –sobretot, per aprendre a creuar dunes– han estat bàsics per al seu primer Dakar en cotxe.
–Em passo dues hores al dia a l’Instagram i amb el mòbil. Si les passés entrenant seria Schwarzenegger. Estaria superfort. M’haig d’aprimar 5 kg abans d’anar al Dakar; és el que em costarà més. El problema és que haig de tastar els menús de Nadal i Cap d’Any. És com tenir el verí sobre la taula...
Però creu que se’n sortiria amb la balança. Com també al desert.
–M’agradaria quedar entre els 20 primers. És molt agosarat. Però al Dakar has d’arribar, conservar el cotxe, no només córrer. Si arribem al final ho farem molt bé.
