Anar a treballar és saludable
Ens avergonyeix més dir que tenim un problema personal que un problema professional, la majoria gairebé presumim de l’estrès que tenim a la feina i ens avergonyim de sentir-nos tristos o frustrats, assegura, i també defensa que anar a la feina ens dona bons hàbits, com matinar, dutxar-te, vestir-te, sortir al carrer i fer tasques que exigeixin esforç i satisfacció. Sabent que la major part de problemes psicològics no es deuen a la feina, sinó a la nostra vida personal, Savin proposa que deixem d’escollir les conductes en funció del nostre estat d’ànim: si estic trist, faig coses de trist i això empitjora l’ànim. “No acostumem a triar bé la conducta que ens convé”, explica a El maestro. Diez lecciones sobre la vida, la muerte y el amor (Kairós), que ha escrit amb el psicòleg Joan Piñol, director general de la Fundación Salud y Persona.
La feina ens amarga?
La feina és una sort, hem de ser conscients de la seva importància, i no estic parlant de nòmina i contracte laboral.
De què està parlant?
De poder exercitar el meu esforç i treure’n profit per a mi i per als altres. A més, la feina t’ordena el dia.
El teletreball ens dona llibertat.
D’acord, té una part positiva que és la llibertat i la flexibilitat, però té l’inconvenient que moltes persones que no tenen un bon estat d’ànim trien coses que els perjudiquen, com no netejar-se, no sortir al carrer o no relacionar-se.
Es tracta de triar bé.
La majoria de les persones quan trien lliurement, trien malament, acaben escollint conductes que perjudiquen el seu benestar psicològic, el seu estat d’ànim.
I per què ho fem?
Perquè escollim en funció de l’emoció que sentim i no de la que volem sentir. Fem coses coherents amb el que estem sentint, i el que és coherent amb la tristesa és l’abandonament i la solitud, i el que és coherent amb l’alegria és el fet de relacionar-me, sortir, passejar, cuidar-me, arreglar-me.
Cal portar-se un mateix la contrària?
Cal fer el possible per fer aquelles conductes que ens convenen.
Però, si estic trist, no estic per a festes.
Cal donar-li espai a l’emoció, però no permetre que segresti la meva conducta, no permetre que l’emoció passi per sobre de la meva voluntat.
Quan estàs trist vols recollir-te.
Les emocions tenen a veure amb la supervivència. La ira és la conseqüència d’un abús i em porta a la fúria, l’amor a tenir energia i la tristesa té a veure amb una pèrdua.
L’emoció ens dona informació útil?
Sí, però el que m’inspira fer sovint em perjudica. Ara sentim por de coses de les quals no podem escapar corrent com feien els nostres avantpassats, però, com que soc un ésser racional, decideixo fer el que em convé i no el que em ve de gust.
Doni’m una clau essencial perquè el meu dia a dia sigui millor.
Abraçar l’emoció i decidir la conducta. Em permetré estar trist, però no que la tristesa decideixi què és el que faré avui.
Cada any se suïciden 4.200 persones a Espanya.
Cap persona amb una conducta suïcida ho fa per una elecció lliure. Quan una persona es vol treure la vida és perquè l’alternativa li resulta encara més dolorosa que trair l’instint fonamental de qualsevol ésser viu.
Sobreviure.
Cal entendre que salut mental i felicitat no són sinònims. La salut mental es correspon amb la coherència entre el que estic vivint, el que penso i el que sento.
Quin és el problema?
Que hi ha persones que se senten tristes o angoixades per motius que no estan succeint, per exemple la persona hipocondríaca creu que té una malaltia que no té. El que podem fer per pal·liar-ho és agafar l’hàbit d’expressar les emocions.
Com es cura el desànim existencial?
A la consulta hi ha determinats temes que val més no tocar-los, i el del sentit de la vida jo el deixaria per als poetes i els filòsofs.
M’ha sorprès.
Jo crec en la felicitat del moment, que és el gaudi. A mi m’agrada navegar, soc motard, gaudeixo de la meva parella, de la meva filla, dels bons amics.
Ho té tot.
També hi poso de part meva: programo el meu lleure, conscient que no sempre serà satisfactori; si un dia no el gaudeixo, l’endemà torno a estar compromès amb el meu programa. Hi ha persones que, quan fan alguna cosa i no la gaudeixen, l’eliminen de la seva vida i cada cop tens menys petites coses de què gaudir.
Felicitat és avui una paraula dolorosa?
El problema és que interpretem malament les emocions, hem confós desagradable amb dolent i agradable amb bo. Plorar algú que estimes és bo, encara que sigui desagradable.
Vostè treballa en salut laboral, què veu?
Hi ha més persones que es refugien en la feina per escapar d’un problema familiar que viceversa. La majoria de consultes tenen a veure amb aspectes personals.
La família és un terreny complicat.
El nucli familiar cada vegada és més petit i fràgil i, com el teu estat mental depengui de la família, tens un problema. Has de dependre de tu mateix, però la majoria de les persones, quan venen a consulta i t’expliquen els seus problemes, n’atribueixen la culpa als altres.
Cal fer-se responsable.
Un ha d’aprendre a estar bé amb si mateix i, a partir d’aquí, deixar entrar coses que et sumin, però la majoria no som capaços de fer-nos feliços a nosaltres mateixos. Els teus mínims de felicitat han de dependre de tu.
