El bitcoin, la inversió financera que es revaloritza més el 2024
El balanç anual als mercats
La proposta de fer-lo servir com a reserva als EUA n’impulsa l’alça mentre genera dubtes
El bitcoin ha tocat per primera vegada els 100.000 dòlars aquest any
El risc té premi. I un de molt sucós. El bitcoin és la inversió financera que s’ha revaloritzat més el 2024 entre les grans alternatives que hi ha al mercat, amb un avançament que voreja el 120%. Quan encara falten uns quants dies per menjar el raïm, el tron està assegurat. Mira relaxat cap a baix, amb la borsa americana a gran distància (+30%) i l’europea una mica més enrere, amb Alemanya (+18%) i l’Ibex 35 (+13%) al capdavant.
L’augment constata un any daurat per al criptoactiu, impulsat per retallades de tipus i expectatives d’un marc polític favorable als EUA. Fora de les finances només li fa ombra el cacau. Els futurs de l’ingredient clau en cuines i indústria alimentària pugen un 170%.
Fora de les finances només li fa ombra el cacau, ja que els futurs de l’aliment pugen un 170%
El cas és que el bitcoin ja va ser la inversió financera més alcista el 2023, segons dades recopilades per Creative Planning. Aleshores va pujar el 156%. Dos anys que deixen avui l’actiu a prop dels 100.000 dòlars la unitat. Per arribar a aquesta cota hi ha tingut molt a veure la victòria de Donald Trump.
El republicà arriba a la Casa Blanca prometent desregular el sector i donant més facilitats per llançar i comercialitzar productes. També ha deixat caure la idea de crear una reserva semblant a la d’or o petroli, però amb bitcoins, una cosa que es creu que serviria per donar estabilitat al dòlar i protegir-se de la inflació. La mesura suposaria un suport a l’acceptació governamental de les cripto, ni més ni menys que de la primera potència. El sector celebra la possibilitat i beneeix els passos, en què veu un reconeixement i una aposta en el futur. Però l’execució aixeca dubtes. D’entrada, és l’or digital? David Tercero, professor de Finances expert en cripto de Comillas Icade, planteja que no és comparable. Si bé tots dos són escassos i no depenen d’entitats centralitzades, “l’or té un historial mil·lenari de refugi de valor, és àmpliament acceptat i té uns usos industrials que en reforcen la utilitat”. El bitcoin continua sent molt jove. Un altre punt, crucial, és la volatilitat. “El bitcoin és extremament volàtil i el seu valor depèn més d’expectatives especulatives que de fonamentals tangibles. La seva fluctuació de preus és impredictible, cosa que fa que el seu valor com a reserva sigui incert”, continua. Això pot qüestionar la utilitat de la reserva. “Si el Tresor dels EUA depèn d’un actiu tan inestable a curt termini, l’estratègia podria acabar en pèrdues significatives, especialment si cal liquiditat en un moment de caiguda del seu preu”, adverteix. Per exemple, el 2018 va caure un 74%, i el 2022, un 64%.
Les causes judicials i les confiscacions deixen els EUA o la Xina amb uns 400.000 bitcoins
Les barreres legals pesen en estaments més alts. El president de la Reserva Federal, Jerome Powell, ha refredat la possibilitat d’una reserva de bitcoins. Afirma que legalment no en pot tenir, que és un canvi de la llei que passa pel Congrés. Ell no l’impulsarà, va dir. Hi ha divisió sobre si Trump tindria la capacitat d’ordenar per decret la creació d’una reserva. De moment, al Senat la republicana Cynthia Lummis ha presentat un projecte per crear una reserva per la qual el Tresor compraria 200.000 bitcoins a l’any, fins al milió. Es generaria amb dipòsits de la Fed i tinences d’or. Barclays assenyala que el finançament s’hauria de fer amb noves emissions de deute del Tresor, una cosa que genera fortes reticències a la Fed. Amb la proposta de Lummis, després de la compra s’aguantarien 20 anys. “Contradiu el propòsit d’una reserva estratègica, d’estar disponible per estabilitzar en cas d’emergència”, assenyala Tercero.
El Banc Central Europeu (BCE) s’allunya del bitcoin com a reserva. La setmana passada diverses veus en van descartar la possibilitat. Els dubtes no eviten que els països ja tinguin bitcoins. Principalment, és per confiscacions i causes judicials. Els EUA ja tenen uns 200.000 bitcoins, segons Bitcoin Treasuries. Valen uns 19.000 milions de dòlars actualment i podrien servir de base per a una reserva. La Xina en té una mica menys per motius semblants. Ucraïna destaca per les donacions per a la guerra. Bhutan o El Salvador sí que n’acumulen per iniciativa pròpia.
La Fed avisa que no pot tenir bitcoins en reserva, mentre que el BCE es manté allunyat del debat
En la concentració de l’oferta s’hi veu un altre risc. Un milió de bitcoins representarien el 5% de l’oferta total. Si un Estat en ven reserves per necessitat, “podria desencadenar pànic al mercat, i portar a ràpides caigudes de preus i soscavar el propòsit inicial de la reserva, que és proporcionar estabilitat”, diu John Plassard, especialista d’inversions de Mirabaud Wealth Management. Al juliol, el mercat va patir fortes pressions fins que Alemanya va vendre de manera accelerada 50.000 bitcoins d’un web pirata. Juntament amb altres processos judicials i liquidacions, va fer que el preu caigués un 20% en un mes. A la plataforma Bitpanda creuen que, si hi ha demanda i el mètode de venda és correcte, “no n’afectarà el preu a llarg termini”. La gestió de reserves també podria condicionar les polítiques monetàries i reguladores. “Podria distorsionar les dinàmiques de mercat o manipular preus per propòsits polítics”, afirma Plassard. I una cosa aliena, com ara que un país prohibeixi la mineria, en podria enfonsar el valor i afectar les reserves enemigues. Arma geopolítica... La idea que hi ha manipulació o interessos podria erosionar la confiança en l’actiu, diu l’expert. I així com es pot robar l’or, els atacs de ciberdelinqüents amoïnen. Aquest any creixen un 21% els robatoris de carteres, a 2.200 milions de dòlars, segons Chainalysis. “El bitcoin és més fàcil de gestionar que barres d’or o barrils. Es pot emmagatzemar en fred –fora del sistema–, tant o més segur que un altre actiu”, defensen a Bitpanda. Debat servit... “Els riscos són innegables. La volatilitat, la ciberseguretat i la falta d’un marc provat per integrar-lo al sistema de reserves sobiranes podrien provocar turbulències financeres i polítiques”, resumeix Plassard. El bitcoin, a la seva, somriu.