Poquí ho ha tornat a fer.
Ocorregué dissabte: tan aviat com De Burgos xiulava el final del Barça- Atlètic, tan maleït per als culers (1-2), Joan Poquí premia la tecla et voilà . Va sortir la seva crònica del partit per a Mundo Deportivo i el missatge encriptat que, capítol a capítol, dedica al lector. “Caldera olímpica”, deia aquesta vegada.
Mentre el cronista em diu que “tampoc no és tan difícil”, jo me’n faig creus
Qui em va posar sobre la pista d’aquesta història van ser Joanjo Pallàs i Carles Ruipérez. Es veu que al bo d’en Poquí li agrada jugar amb les paraules i els lectors. Poquí és una mena de Quevedo en versió 3.0. Quan juga el Barça, ens envia un missatge. Per desxifrar-lo, cal enllaçar la primera lletra de cada paràgraf.
–Un hauria de saber que la cosa ve del 2018, d’aquell Barça-Reial Societat que acomiadava Iniesta –m’ explica Poquí mentre prenem un cafè al Diagonal 477–: per homenatjar la llegenda, vaig decidir encriptar el missatge. Encadenant l’inici de cada paràgraf vaig escriure: “Andrés Iniesta”. Aquell joc em va agradar, de manera que ho he continuat fent des d’aleshores. En les dues últimes temporades ho faig en cada partit.
Iniesta en té la culpa, doncs.
Mentre Joan Poquí em diu que “tampoc no és tan difícil”, jo me’n faig creus. Penso en la pressió del tancament de la crònica, en la immediatesa del digital i en la incertesa del resultat. Penso en el vertigen de la pàgina en blanc. Penso que Poquí, en una situació d’estrès màxim, és capaç de mantenir tres fronts oberts: pot seguir el partit, articular el text i jugar amb el missatge encriptat. El dia del Barça- Leganés (0-1; i aquell resultat sí que era definitivament incert), es va permetre encriptar en català: “ Cogombre mecànic” ( cogombre és l’apel·latiu que es dona al Leganés, veí d’una ciutat instal·lada entre horts d’aquest fruit). En un partit arbitrat per Gil Manzano, el missatge anava en anglès: “Apple tree”.
–Iniesta en té la culpa –li insisteixo.
– Tampoc no n’hi ha per a tant –m’insisteix ell–. De vegades, trio el missatge abans que comenci el partit. Munto els paràgrafs a partir de la primera lletra. I això no em pressiona. Al contrari, em serveix per estructurar la crònica. Això sí, li he de confessar que alguns missatges són irreproduïbles (i me’n revela alguns i és cert, són irreproduïbles, per molt que els hagi reproduït L’Onze , el programa de TV3 en què col·labora).
Em deixa perplex, i aquí tanco aquest homenatge a un mite del periodisme.
(PD: Lector, si voleu esbrinar què intento dir-vos en aquesta columna, us suggereixo que encadeneu la primera lletra de cada paràgraf. És el meu regal per a aquest Nadal.)
