Fa trenta anys, l’aleshores príncep Felip ens va rebre un grup de periodistes a Washington, on va cursar un màster de Relacions Internacionals. Recordo dues coses a les quals es va referir en aquella trobada. Una, que quan fos rei li correspondria gestionar la normalitat, sense l’èpica atribuïda al seu pare en la transició i en el cop d’ Estat. I dues, que en un país sense monàrquics s’hauria de guanyar el càrrec cada dia, sense agafar-se a la legitimitat històrica.
Al complir-se una dècada com a cap de l’Estat, Felip de Borbó s’ha trobat una realitat més complexa de la que s’esperava. Així que en aquest temps la normalitat ha estat escassa, amb un intent de desmembrament d’Espanya i una insuportable crispació, que dificulta sovint la presa de decisions per resoldre els problemes del país.
El Rei mostra la seva preocupació per la crispació i els discursos eixordadors
En el missatge de la Nit de Nadal, la Corona va dedicar una part important a parlar del pacte de convivència que va suposar la Constitució en aquests moments de gran polarització. L’element moderador que li confia la Carta Magna li va permetre advertir a la classe política que “la contesa legítima, però en ocasions eixordadora, no ha d’impedir d’escoltar una demanda encara més clamorosa: una demanda de serenitat; serenitat en l’esfera pública i en la vida diària, per afrontar els projectes col·lectius o individuals i familiars, per prosperar, per cuidar i protegir els que més ho necessiten”.
El Rei va demanar renovar el pacte de convivència, “que es protegeix dialogant”. I que requereix altura de mires, generositat, perquè sigui possible definir el bé comú i reforçar l’acció de l’Estat. No es va oblidar del problema de l’habitatge, la immigració, la inestabilitat internacional, els desafiaments mediambientals o els estralls de la dana, recordant la responsabilitat de les administracions en la recuperació dels pobles afectats i de la moral col·lectiva.
A Felip de Borbó el preocupa tant el fang de l’Horta de València com el fang de la política. Václav Havel va dir el dia del seu comiat que cada dia tenia més por de cometre errors i de deixar de ser algú en qui es pogués confiar. No és el cas dels nostres polítics, i el Rei els hi va dir la Nit de Nadal.
Lee también
