Vila residencial, casa d'exercicis espirituals, residència de persones grans i, ara, centre escolar. La Torre Cruïlles (o Pastor de Cruïlles), al cim del Tibidabo, en desús en els últims temps, renaixerà de la mà de l'acabada de crear Escola Montiba, que al setembre ja va estrenar l'edifici annex, que ha reformat. Aquesta joia modernista, projectada pel genial arquitecte Josep Puig i Cadafalch, Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), es restaurarà integralment preservant i fins i tot destacant els seus elements més interessants. La previsió és tenir-la llesta per al curs 2026-2027. Les obres començaran pròximament.
Mercè Pastor de Cruïlles, marquesa de Castell de Torrent i baronessa de Cruïlles, va estrenar la torre el 1908, a escassos metres del parc d'atraccions del Tibidabo, inaugurat pocs anys abans, el 1901. Puig i Cadafalch va idear l'edifici el 1903 inspirant-se en els palaus catalans dels segles XV i XVI per donar forma a una vila-estudi en la qual la seva propietària es dedicava al cultiu de rosers –per això la casa també va ser coneguda com a El Roserar– i de l'art. Tenia retaules de Vergós, quadres de Viladomat, caixes de nòvia i mobles dels segles XV a XVII. També una cuina amb crematori, única en la Barcelona de l'època, banys de porcellana anglesa, un elegant menjador... Tot en una sorprenent barreja de tradició i modernitat que li donava un aspecte singular.
Aspecte de l'interior d'una de les tres plantes de la torre modernista
Les parets exteriors són de maons en forma d'espina de peix. En primer pla, escuts del marquesat del Castell de Torrent i la baronia de Cruïlles
L'escola ja va iniciar al setembre la seva activitat amb infantil i primària en un edifici annex dels anys 70 que ha rehabilitat
La torre va mantenir el seu ús residencial fins al 1961, quan va ser adquirida pels salesians, que la van convertir en el centre d'espiritualitat Mater Salvatoris. En els 70 es va construir un edifici annex que va formar part del complex religiós. El 2004, els dos immobles van tornar a canviar de mans i van passar a ser una residència per a persones grans. Aquestes successives transformacions van modificar la distribució de la vila modernista. Es van incorporar capelles, sales de reunions, petites habitacions, entre altres dependències, que van desdibuixar el disseny original.
L'arribada de l'Escola Montiba donarà una nova vida a la Torre Cruïlles, que, adaptada al nou ús, recuperarà bona part de l'esplendor perduda fa molts anys. La posada en marxa aquest curs de les seves dues línies d'educació infantil i primària a l'edifici annex –el que ve se sumarà l'ESO en la planta superior– ja ha suposat una reforma integral molt interessant en la qual prioritza la sobrietat, les obertures a l'exterior que realcen les vistes i la llum. “Vam veure molts llocs i al final ens decidim per aquest perquè és ideal per al nostre projecte, que requeria un espai especial”, destaca Ana Escoda, directora d'aquest centre privat. “Aquí –subratlla– tenim un edifici modernista de ni més ni menys que Puig i Cadafalch i un entorn natural i paisatgístic fenomenal, amb 14.000 metres quadrats de bosc que forma part de la propietat que els alumnes es poden divertir”.
L'edifici annex construït en els 70 ja s'ha reformat
La Torre Cruïlles, també coneguda com a El Roserar, s'estrenarà el curs 2026-2027
y acollirà els estudis de batxillerat
El projecte de Montiba té com a referència un altre centre escolar, el Col·legi Madrid, de la capital d'Espanya, fundat per la professora Elena Flórez, i s'inspira, com a aquest, en la Institució Lliure d'Ensenyament i l'Institut Escola (l'Institut-Escola a Catalunya) . “La nostra proposta –detalla Escoda– és mixta, laica, catalana, oberta al món, amb un enfocament humanista, científic i creatiu, amb innovació pedagògica, però també valors tradicionals com l'esforç i el rigor acadèmic”. I l'educació a través de la natura és fonamental. “Per això –prossegueix la directora– ser a Collserola és molt important per a nosaltres”. Els escolars arriben al centre al Funicular del Tibidabo “Cuca de Llum”. Mestres els acompanyen a bord des de la plaça del Doctor Andreu i després en el petit desplaçament a peu de cinc minuts fins a l'escola.
La relació amb l'entorn natural és clau en aquesta primera reforma, que ha suposat la transformació de 3.200 metres quadrats. “Hem canviat la disposició de les estades movent el passadís a un costat, al que li hem donat molta amplitud perquè es puguin fer activitats, i situant les aules i altres espais de relació mirant al bosc”, explica l'arquitecte Frederic Turull, de l'estudi barceloní Turull Sørensen, que firma el projecte. Per ampliar la connexió entre l'interior i l'exterior s'han ampliat algunes finestres i portes. Les vistes de Collserola, del Vallès, de Montserrat... són espectaculars.
Una de les aules obertes aquest curs, comunicada amb el gran espai verd exterior
Una altra imatge d'una de les aules de primària
La intervenció en la Torre Cruïlles, que disposa de 800 metres quadrats més amb vista als dos vessants i, per tant, també a la ciutat de Barcelona, i acollirà els estudis de batxillerat a partir de setembre del 2026, és més complexa. Al ser un BCIL el projecte s'abordarà d'acord amb Patrimoni de l'Ajuntament. “L'edifici està en bon estat, però hi ha molta feina ja que han de retirar-se elements que es van posar en anteriors reformes i adaptar-ho tot al nou ús”, exposa Turull. “És una construcció molt atractiva des del punt de vista estructural i formal però no tant pels acabats i ornaments –agrega–. La nostra idea és no només restaurar el que té valor, també potenciar-ho”.
L'esvelt cos rectangular i la torre raconera –que es recuperarà com a mirador–, així com les grans teulades voladisses, són els elements exteriors més destacats. L'entrada principal té un porxo-terrassa emmerletat. Les parets són de maons en forma d'espina de peix i a les cantonades hi ha carreus de pedra en forma de cadena.
A l'interior, criden l'atenció les columnes i els terres i sostres de fusta, que es restauraran. Es retiraran afegits de diferents èpoques que espatllen el conjunt, com els enrajolats en algunes parets –n'hi ha pintades de colors estridents– i envans innecessaris. La torre té tres nivells. En les plantes baixa i primera estaran les aules i altres espais dels dos cursos de batxillerat i en la segona, una zona comuna amb biblioteca.
Lee también
