Santiago Segura, actor i director de cinema, sorprenia amb les seves paraules sobre els suplements de col·lagen en una entrevista a La Vanguardia , arran d’una pregunta sobre com es cuida als 59 anys. Explicava que durant una temporada havia pres aquest complement, però que el va deixar quan va llegir que prendre’l per als ossos i articulacions “és igual que menjar-se un ordinador per ser més intel·ligent”. Què hi ha de cert en això? Per què tantes persones grans prenen aquesta proteïna en forma de suplement? Quina evidència científica hi ha sobre els seus efectes?
El 2021 es van gastar al món gairebé 2.000 milions d’euros en suplements de col·lagen, una proteïna a què s’atribueixen beneficis com la millora de la pell i els cabells, les ungles i, sobretot, les articulacions, especialment en persones grans o amb desgast físic. El col·lagen és la proteïna més abundant al nostre cos i forma part de les estructures d’aquestes parts de l’organisme esmentades (pell, cabells, articulacions...). “És una proteïna estructural, forma part del teixit connectiu i aquesta és la seva funció, la connectiva”, explica Jordi Mestres, metge i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.
Des del 2011 no està permès atribuir al col·lagen suposats beneficis sobre la salut articular
Mestres afegeix que “la suplementació en realitat no té sentit, perquè el col·lagen, com a suplement, el cos el descompon i n’absorbeix els aminoàcids. Si tens una dieta equilibrada, l’aportació ja està garantida. A més, no hi ha consens per dir que és idoni prendre suplements de col·lagen”. En aquest mateix sentit –i més contundent– es decanta Julio Basulto, nutricionista i membre del grup de treball de nutrició de la semFYC ( Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària). Assegura que “des del 2011 no està permès atribuir al col·lagen [en realitat, col·lagen hidrolitzat] suposats beneficis sobre la salut articular [tampoc no ho està per a glucosamina, condroitina o àcid hialurònic]”. I no ho està gràcies a una opinió científica de l’ Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ( EFSA). A partir d’aquí, podem concloure que a Europa es permet dir que el col·lagen no és útil per mantenir la salut articular, reduir el dolor articular, millorar la mobilitat articular o “regenerar les articulacions”.
Hi ha veus que assenyalen que la visió de l’ EFSA és obsoleta, però en l’última revisió (octubre del 2023) d’UpToDate, “desaconsella ingerir col·lagen hidrolitzat, glucosamina o sulfat de condroitina per prevenir o tractar malalties reumàtiques [trastorns en articulacions, ossos, cartílags, lligaments, tendons i teixit connectiu]”, segons Basulto. UpToDate és una entitat de referència en medicina que empodera els professionals amb l’evidència i les recomanacions adequades perquè puguin prendre les millors decisions.
Aquests pronunciaments contrasten amb l’experiència de moltes persones grans que prenen suplements de col·lagen per recomanació d’un professional sanitari. És el cas d’ Elies Solé, de 77 anys i que des de fa 15 anys pren col·lagen. “M’ho va recomanar el traumatòleg. Començava a tenir principi d’artrosi, i em va dir que em podia ajudar”.
En Santiago, amb 77 anys, en pren des de fa cinc o sis anys perquè l’hi va recomanar “un amic operat del genoll. La farmacèutica em diu que es ven molt i que va molt bé. Al pot s’hi explica que la indicació és per a l’articulació. No ho he comentat mai al metge, però tinc dolor al genoll des de fa uns anys, i m’han dit que em pot funcionar”, relata. El seu testimoni és semblant al de moltes altres persones que prenen suplements d’aquest producte perquè han sentit en algun anunci els seus beneficis.
Gloria Sabater, doctora en Farmàcia, especialista en medicina antienvelliment, genètica i genòmica nutricional i membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya ( RAFC), és directora tècnica de Salengei, empresa fabricant de complements alimentaris “per a un envelliment saludable”. Sabater assegura que moltes publicacions científiques parlen dels beneficis del col·lagen, i cita una revisió del 2021, que conclou que “la pèrdua o el defecte del col·lagen pot provocar l’envelliment de la pell i altres malalties. Els tractaments amb col·lagen han demostrat millores efectives en l’elasticitat de la pell, el tractament de bastida mèdica, l’artrosi i l’artritis reumatoide en molts estudis clínics”.
Sabater assegura que el col·lagen està indicat per a “persones que, per diferents circumstàncies de la vida, ja sigui per envelliment, lesions esportives o, de vegades, per motius purament estètics de manteniment, desitgen millorar la condició de la seva pell, ossos, articulacions, etcètera. De vegades són els mateixos metges o nutricionistes que aconsellen prendre’n. No és requisit fer-se proves prèvies, però és important saber o tenir clar quin tipus de col·lagen necessites”. Segons el doctor Mestres, en algunes revisions d’estudis s’observa que les persones que prenen aquests suplements “també fan altres accions positives per a la salut: són actives, practiquen activitat física, no fumen, estan compromeses a cuidar-se, i probablement el que els beneficia és tot el que fan, a més de prendre col·lagen”.