Les companyies tripliquen el preu de l’assegurança de salut als majors de 65 anys

“L’assegurança de salut es torna més inaccessible precisament quan més la necessites”, explica José Luis Fernández Santillana, president de la Confederació Espanyola d’ Organitzacions de Gent Gran ( Ceoma, en castellà) sobre els alts preus que apliquen les companyies a les persones de més de 65 anys, que pràcticament tripliquen els que paguen els
usuaris de 40 anys, amb un sobrecost d’uns 100 euros al mes que situa el pagament mensual per a aquests assegurats al voltant dels 180 euros.

L’assegurança de salut, a més, s’ha convertit en imprescindible per a moltes persones per “la caiguda de la qualitat de la sanitat pública especialment a partir de la pandèmia”, reconeix Rubén Sánchez, secretari general de l’organització de consumidors la Facua. Així, segons les dades de la patronal asseguradora, Unespa, a Espanya hi ha 12,4 milions de persones amb una assegurança de salut privat, el 25,8% de la població, 1,8 milions de les quals han contractat la seva pòlissa a partir del 2020. I això malgrat que en aquest període la prima mitjana del sector acumula un augment del 50%.

“A la sanitat pública són habituals les llargues esperes perquè et facin una prova diagnòstica i després perquè et donin el resultat, mentre que a l’assegurança privada tot pot resoldre’s en un parell de setmanes”, recorda Fernández Santillana. Per això, explica, “les persones grans acaben pagant l’augment de la prima, fins i tot a costa de reduir les seves despeses en lleure o en altres conceptes”.

Les companyies d’assegurances defensen que l’augment de les primes en funció de l’edat respon a criteris tècnics, semblants als que apliquen a l’assegurança de l’automòbil o a la de la llar: paguen més els clients que tenen més risc. Segons Rubén Sánchez, “com que tothom està cobert per la sanitat pública, les companyies d’assegurances no tenen cap obligació de prestar un servei universal, i si consideren que una persona té molt de risc, poden cobrar el preu que vulguin o fins i tot no assegurar-la”. De fet, moltes companyies no accepten clients de més de 65 o 70 anys, i algunes companyies no només augmenten les primes als d’aquesta edat, sinó que fins i tot poden decidir unilateralment no renovar-los la pòlissa, si han tingut molta despesa. Aquest fet va suposar el 5% de les reclamacions que van arribar a la Direcció General d’ Assegurances el 2022.

Laureano Molins, cap del servei de cirurgia toràcica de l’hospital Clínic i del centre mèdic Teknon de Barcelona assegura que sovint troba pacients angoixats perquè temen perdre la cobertura de la seva assegurança privada i no poder accedir al metge que els ha atès en la seva malaltia. “Si una persona ha estat quaranta anys pagant quotes i generant beneficis a la companyia, és increïble que l’empresa pugui fer-la fora o aplicar-li augments de primes abusius perquè no renovi la pòlissa”, assegura. A parer seu, les companyies “que són grans grups que tenen enormes beneficis i patrimonis” haurien de comprometre’s a no apujar les primes als de més de 65 anys més que a altres clients, o només l’IPC.

Les associacions de gent gran demanen que el Govern central sigui sensible i recuperi per a ells la desgravació fiscal

De fet, però, algunes companyies d’assegurances han provat de créixer fent servir com a estratègia comercial l’oferta d’una prima única, sense discriminar per edat, però han hagut de desistir: atreien la gent gran, que gasten més i causen pèrdues a la companyia, mentre no captaven joves perquè trobaven primes més barates en altres companyies amb tarifes variables per edat.

Les dificultats per accedir a una assegurança de salut augmentaran el 2025: les companyies han anunciat als seus clients augments de les primes d’entre el 10% i el 15%, les més grans de l’última dècada. Un portaveu de la Fundació IDIS, una institució que agrupa asseguradores i empreses sanitàries privades, va recordar que la pujada respon “a l’augment que estan tenint els costos sanitaris en un entorn en què tenim una població cada vegada més envellida i continus avenços de la innovació i la tecnologia mèdica” que encareixen els tractaments. Així, explica, els hospitals privats i les companyies d’assegurances han d’adaptar les tarifes “per poder continuar garantint àmplies cobertures i serveis de qualitat”. IDIS recorda que també ha augmentat la taxa d’ús de l’assegurança, de manera que “en molts casos no es fa servir com una cobertura complementària a la sanitat pública, sinó gairebé substitutòria”.

Els grups hospitalaris s’enfronten també a l’augment dels costos de personal: la falta de metges i d’infermeres els obliga a pagar-los més per poder retenir-los. I la creació de grans grups d’hospitals, que redueix la competència en algunes províncies, ha propiciat pujades de preus que pressionen al seu torn els comptes de les companyies d’assegurances.

Per això, tot i que les companyies d’assegurances van ingressar l’any passat 11.238 milions d’euros –un 6,6% més que el 2022–, el cost de l’assistència sanitària que van prestar als seus clients va consumir el 95,64% d’aquesta xifra, cosa que els va deixar al final amb marges molt reduïts.

Poden oposar-se els assegurats a pujades de preus? El portaveu de la Facua recorda que l’assegurança té una vigència anual prorrogable, per la qual cosa la companyia pot aplicar la pujada que desitgi i només necessita avisar amb dos mesos d’antelació. De fet, el client vell no té més alternativa que acceptar, recorda el doctor Molins, ja que difícilment trobarà una altra assegurança: moltes companyies no accepten clients vells, i les que els accepten exclouen de les seves cobertures les malalties prèvies a la signatura del contracte.

Les companyies al·leguen que els costos sanitaris s’han disparat: suposen el 95,6% dels ingressos per primes

Fernández Santillana reclama al Govern “més sensibilitat” davant l’esforç econòmic que fan les persones grans per pagar la seva assegurança, i l’alleujament que suposa per a la sanitat pública que no facin servir els seus serveis. Per això, el president de Ceoma reclama que almenys per a aquest col·lectiu es recuperi la deducció a l’IRPF, que es va suprimir el 1998.