Des que, el dia 8, les milícies islamistes de l’ Organització per a l’ Alliberament del Llevant (HTX per les sigles en àrab) van entrar a Damasc i van posar fi a més de cinc dècades de dictadura de la família Al-Assad, l’única certesa que hi ha a Síria i a la comunitat internacional és que el règim repressiu que van implantar ja és història. Tot la resta, totes les preguntes sobre el futur del país, la nova etapa que s’obre, qui i com la dirigirà, el trencaclosques de les ètnies i el paper que acabaran tenint les potències estrangeres, continua sent una incògnita.
Les preguntes sense resposta encara són moltes. Vet aquí algunes: serà possible formar un govern d’unitat nacional que respecti les minories i fins i tot els concedeixi igualtat de drets polítics?; s’aconseguirà un acord de pau entre les faccions i les milícies que continuen combatent (especialment els combatents kurds, avalats pels Estats Units, i les que tenen el suport de Turquia)?; l’HTX, l’organització islamista nascuda de l’antiga branca siriana d’ Al-Qaida que ha liderat l’ofensiva rebel, trencarà realment amb el seu passat gihadista i encapçalarà un govern provisional fins a la formació d’un de transitori que convoqui una assemblea que elabori una nova Constitució i la sotmeti a referèndum, per celebrar després eleccions lliures?
La població de Síria –de diferents ètnies i religions– es troba en un punt que podria desembocar en el caos o en la cohesió. Els sunnites, els alauites, els xiïtes, els cristians i els kurds ètnics del país s’han enfrontat sovint els uns contra els altres, ja sigui pel govern d’Al-Assad o per la guerra civil que va començar fa 14 anys. Per això, una altra de les grans incògnites és què passarà amb les minories que poblen el país. De moment, alauites i xiïtes són els més temorosos de la nova situació i molts d’ells han provat de fugir del país per la frontera libanesa. Tampoc els drusos no amaguen la seva por envers els gihadistes i aposten per arrecerar-se sota el paraigua d’Israel. Les minories temen que els rebels sunnites imposin la llei islàmica, prohibeixin pràctiques religioses diferents de les seves o expulsin o assassinin en massa determinats grups.
Dues setmanes després que Al-Assad caigués, el país bascula entre el temor i l’esperança
Les forces liderades pels kurds, aliades amb els EUA, han controlat una zona semiautònoma al nord-est durant anys, aproximadament un 30% del territori sirià, on han estat un actor clau en la lluita contra Estat Islàmic. La relació entre els kurds i els grups d’oposició àrabs és molt tensa, i l’HTX ha fet esforços per apaivagar les tensions amb els kurds. Reintegrar l’est probablement significaria un tipus de concessió a l’autonomia kurda, però amb això es corre el risc d’enfadar la veïna Turquia, que s’oposa vehementment a les faccions kurdes que governen l’est de Síria.
Cal veure si els diferents grups rebels són capaços de pactar una transició pacífica que doni pas a un sistema democràtic. D’això en depèn, en bona mesura, que centenars de milers de refugiats sirians puguin finalment tornar al seu país. Però el futur de Síria estarà marcat també pel paper que decideixin exercir les potències estrangeres. Amb Rússia i l’ Iran en retirada i clarament perdedores al nou escenari, països com Israel, Turquia, però també els Estats Units, aspiren a reconfigurar a favor seu l’equilibri de poders a Síria amb la mirada posada en la lluita per l’hegemonia regional.
De moment, Occident ha iniciat els contactes amb el nou lideratge sirià per esbrinar quines són les seves intencions. Alguns països han reobert les ambaixades a Damasc, i la Unió Europea i els Estats Units estudien aixecar les sancions imposades a Síria durant la dictadura d’Al-Assad “si hi ha una transició pacífica”. El líder de l’HTX, Abu Muhammad al-Julani, insisteix que Síria no representa cap amenaça per a Occident i demana l’aixecament de les sancions, assegurant que la seva organització “ja no és terrorista”. No són pocs, però, els qui creuen que els milicians de l’HTX continuen sent gihadistes que ara s’han posat una pell de xai per donar una imatge moderada i no alarmar la comunitat internacional. Que l’HTX digui estar disposat a respectar i incloure les minories no té per què significar que avanci cap a una democràcia d’estil occidental.
Les minories desconfien de les promeses de respecte i inclusió de les milícies gihadistes sunnites
Occident ha de pressionar perquè la nova Síria sigui inclusiva i incorpori totes les minories. Davant l’arribada a la Casa Blanca d’un Trump aïllacionista, la UE hauria de demostrar la seva voluntat mediterrània i acompanyar el país en el procés de reconstrucció. Quinze dies després, els sirians ja han deixat de celebrar la caiguda de Baixar al-Assad i ara el que impregna el país és la incertesa sobre el futur pròxim. La transició siriana es mou entre l’esperança i el temor.