Aliança Catalana no tenia previst que hi hagués eleccions al Parlament a la primavera. La formació havia planejat centrar-se durant el 2024 en l’expansió territorial per afrontar els comicis catalans que s’esperaven per a final d’any o principi del 2025 amb garanties. La cita del 12 de maig va alterar el guió establert.
L’organització de Sílvia Orriols, que el 2023 va presentar només tres candidatures a les municipals –Ripoll, Manlleu i Ribera d’Ondara–, va obtenir dos diputats en la contesa autonòmica sense estructura territorial, tot i que va poder situar per tota la geografia catalana 162 punts per recollir avals. Les projeccions demoscòpiques els donen ara més diputats, entre sis i set. A més, comencen el nou any amb cinc regidors més, independents de Sant Antoni de Vilamajor i de Bellpuig s’han sumat a la seva organització.
La formació de Sílvia Orriols assegura que ha aconseguit obrir-se pas a l’àrea metropolitana de Barcelona
Després de les eleccions catalanes, al juliol, la formació d’extrema dreta independentista va celebrar a Ripoll, al seu principal bastió, el seu primer congrés i va recuperar el pla inicial. Aquesta tardor Aliança s’ha dedicat al desplegament territorial. Des de l’octubre s’han constituït 17 direccions comarcals, des del Segrià fins al Montsià i el Baix Ebre. Preveuen mantenir aquest ritme els pròxims mesos.
Aliança, que es va fundar el 2020, té 714 militants al corrent de pagament, apunten fonts del partit, que fan gala d’haver-se obert pas a l’àrea metropolitana de Barcelona. “Hem trencat el sostre de vidre”, diuen. És un objectiu que tenia sempre Convergència i que Junts ha heretat. Fonts de l’organització asseguren que on més militants tenen és al Barcelonès, al Vallès Occidental i al Baix Llobregat, per aquest ordre. Amb tot, admeten que és on hi ha més població i que, per tant, hi ha més probabilitat que hi hagi militants en aquesta zona.
On el partit es fa més fort, tot i això, és a la Catalunya “interior i rural”, apunten des d’ Aliança. Sobretot en l’eix que va des de Figueres, passant per Olot i la Catalunya central, Vic i Manlleu, fins a Alcarràs.
Passant a un altre àmbit, des de la formació lamenten que al Parlament se’ls aplica un cordó sanitari per part d’altres formacions
–tot i que Junts se n’ha despenjat i s’ha abstingut en algunes de les seves propostes– i que els mitjans els silencien. Però a les xarxes s’enforteixen. “Perquè no hi ha censura”, diuen fonts de la direcció del partit.
Malgrat aquestes queixes, les fonts doctes del partit, que posa el focus en la immigració de manera recurrent en els seus discursos i que llança dures crítiques contra la resta de formacions de l’arc parlamentari, concedeixen que la reforma del reglament que van impulsar Esquerra i la CUP a l’inici de la legislatura perquè els anticapitalistes no coincidissin en el grup mixt amb Orriols els ha brindat més oportunitats.
Tot i que els recursos econòmics i humans són els mateixos que tenien a l’inici de la legislatura, Orriols disposa de molt més temps. Amb dos diputats, pot preguntar en cada sessió de control al president Salvador Illa, té veu i vot en reunió de la junta de portaveus i quan s’obre un torn d’intervenció per als grups disposa del mateix temps que la resta de formacions, atès que estan sols en el grup mixt.
