El català està més a prop de parlar-se a l’Eurocambra que de ser oficial a la UE

En plenes negociacions del Govern espanyol amb Junts, de cara als pròxims pressupostos generals, el ministre d’Exte­riors, José Manuel Albares, ha pitjat l’accelerador aquestes setmanes per provar d’arrencar avenços al camí cap a l’oficialitat del català a la Unió Europea (UE), una de les condi­cions que va plantejar el partit de Carles Puigdemont a l’estiu del 2023, en les negociacions per investir Pedro Sánchez com a president del Govern central, i que el PSOE va acceptar. Però la petició, malgrat que l’ Executiu socialista comparteix en el to i en les formes l’exigència dels postconvergents, ha trobat els esculls d’una Europa ara més escorada a la dreta i on molts països temen obrir la capsa de Pandora del debat sobre la possible oficialitat de les llengües minoritàries existents en altres na­cions europees.

Ara mateix, el català sembla més a prop de parlar-se a l’ Eurocambra que de ser oficial a la Unió Europea, un objectiu que requereix la unanimitat de tots els estats membres. La qüestió, impulsada durant la presidència rotatòria d’ Espanya del Consell de la UE –la segona meitat del 2023–, ha quedat en un calaix sota la presidència hongaresa. L’última vegada que es va discutir el tema va ser la primavera passada, sota la presidència belga. Ara queda en mans de Polònia, un país governat per Donald Tusk, de la família popular europea, que es farà càrrec de la presidència a partir del gener.

La presidència polonesa, al gener, no hi veu problemes “si hi ha voluntat” dels estats membres

Albares va acordar a l’última reunió de ministres d’Exteriors comunitaris amb el seu ho­mòleg polonès, Radoslaw Sikorski, fer “un pas més” en l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec, i els dos, segons fonts d’ Exteriors, es van posar d’acord a reunir els secretaris d’Estat per abordar la qüestió en una reunió que s’hauria de fer “pròximament”.

En una roda de premsa celebrada la setmana anterior a Brussel·les per presentar les prioritats, l’ambaixadora polonesa davant la UE, Agnieszka Bartol, després que li preguntessin per la qüestió, va assegurar que, malgrat que encara estan pendents els informes, “si hi ha voluntat”, faran “el que els estats membres demanin”.

Un dels assumptes pendents són els costos. Madrid sempre ha dit que s’encarregarà de pagar les despeses derivades d’aquesta iniciativa, però encara està pendent d’un informe que està elaborant la Comissió Europea i que, de manera preliminar, va xifrar l’impacte econòmic en 132 milions d’euros.

Un altre informe pendent és el dels serveis jurídics per part del Consell de la UE, necessari per abordar els dubtes d’alguns estats que s’han mostrat reticents, com ara Suècia, Letònia o Finlàndia.

Una altra cosa és el procés perquè el català es parli al Parlament Europeu, una qüestió totalment diferent –i que Puigdemont ja ha dit que per ell no és suficient–, que va per una altra via. Albares va visitar recentment la presidenta de l’ Eurocambra, la maltesa Roberta Metsola, per pressionar a favor d’aquesta qüestió, però també tot està pendent d’un informe, aquesta vegada del que ha d’elaborar el grup de treball de la Cambra de Llengües dels Ciutadans sobre la viabilitat.

Al principi, això sembla més factible i és possible que es prengui una decisió ja a la pròxima primavera. Per aprovar-ho fa falta una majoria de la Mesa de l’ Eurocambra, on un dels membres és l’eurodiputat del PSC Javi López, i un altre, el popular Esteban González Pons. La clau ara mateix la té el grup liberal. Des que Ciutadans ja no té representació, podria ser més fàcil que Renew s’afegís al vaixell.