Els processos interns de Junts i Esquerra han retardat i congelat la negociació dels pressupostos generals de l’ Estat durant setmanes. El Govern central vol entrar en matèria passat el parèntesi nadalenc, però que ja s’hagin celebrat els congressos de les dues formacions independentistes no ha ajudat que es desembarassés el camí per a la Moncloa. El grau de compliment dels compromisos que el PSOE i el PSC van assumir amb els postconvergents –en aquest cas només Ferraz– i els republicans –amb acords tant amb Pedro Sánchez com amb Salvador Illa– per a la investidura dels dos presidents complica ara la negociació. Tant JxCat com ERC retreuen als socialistes que no hagin complert el que han pactat.
A tot això cal afegir-hi la dificultat de conjugar i conciliar en un mateix projecte els interessos oposats de Junts i PNB, d’una banda, i dels partits més situats a l’esquerra, ERC, EH Bildu i BNG, d’una altra; però sobretot amb Podem. Els liles se senten deslligats del bloc que va permetre la investidura de Sánchez el novembre de l’any passat i proven d’emular JxCat encarint el seu vot parlamentari i negociant mesura a mesura el suport a l’ Executiu central.
Després de diverses setmanes de silenci mediàtic, l’expresident Carles Puigdemont va voler donar un toc d’atenció al PSOE pels incompliments dels seus acords en afers com ara l’oficialitat del català a Europa, l’execució pressupostària o la delegació integral de competències d’immigració a la Generalitat. Fa uns dies el líder postconvergent va arribar a assenyalar que avui dia el seu partit no està en condicions de negociar els comptes públics.
Al seu torn, fa setmanes que el secretari general, Jordi Turull, emet missatges en aquesta mateixa línia i va apuntar després del congrés de JxCat que si no resolen els incompliments que detecten no seuran a negociar. A més, la formació reclama una compensació per la baixa execució pressupostària, bé amb una transferència, bé amb una condonació del deute autonòmic de l’administració catalana.
Els postconvergents volen per endavant una compensació per la baixa execució pressupostària
Per si amb tot això no n’hi hagués prou, cal afegir-hi la iniciativa parlamentària que va registrar JxCat al Congrés, una proposició no de llei ( PNL) perquè la Cambra Baixa es pronunciï sobre la idoneïtat que el president del Govern espanyol se sotmeti a una qüestió de confiança. Una maniobra amb una alta càrrega política i simbòlica, tot i que sense efectes legals.
De moment, el PSOE i Sumar, que tenen majoria a la Mesa del Congrés, han xutat la pilota cap endavant i fins després de les festes nadalenques no entraran en el fons de la qüestió. Puigdemont, de tota manera, ja va advertir que en cas que no s’arribi a tramitar la PNL hi haurà “conseqüències irreversibles” i que la legislatura “pot anar cap al col·lapse”.
En aquest context, la formació exigeix un “punt d’inflexió” en la seva relació amb Ferraz i que canviï d’una manera radical l’escenari per continuar donant suport al Govern de Sánchez. A més, les últimes setmanes a JxCat han demostrat que no tenen objeccions a votar amb el PP i Vox si hi ha coincidència d’interessos, tal com s’ha vist amb la reforma fiscal i altres afers econòmics i sectorials.
ERC també segueix la mateixa línia. Oriol Junqueras ha assegurat una vegada i una altra que la seva formació no entrarà a negociar els pressupostos de Sánchez i d’ Illa fins que no compleixin amb el que han pactat. I una vegada materialitzat, a més, ha afirmat que s’hauran d’incorporar nous acords.
Junqueras no només reclama compliments per negociar els comptes, sinó també afegir-hi nous pactes
El president d’Esquerra ha insistit aquestes últimes setmanes sobretot en la condonació de 15.000 milions d’euros del Fons de Liquiditat Autonòmic ( FLA), el finançament singular i el traspàs de Rodalies. Les tres carpetes, juntament amb l’amnistia, formen part de l’acord per investir Sánchez, el novembre del 2023. Però els republicans continuen en espera.
De les tres qüestions, la supressió del deute és a priori la més immediata, la que consideren els republicans que es pot solucionar amb “tan sols prémer una tecla”. Però el nou finançament és un projecte a anys vista. Ara per ara, la conselleria d’ Economia ha creat el programa per dissenyar i implementar el nou model, amb l’economista Martí Carnicer al capdavant, i Illa ha promès multiplicar per quatre els efectius per a l’ Agència Tributària Catalana (ATC), perquè tingui la capacitat d’assumir tots els impostos. El primer tribut, l’IRPF, al llarg del 2026. “Però encara són paraules, no hi ha fets”, apunten des d’Esquerra.
En la documentació que es va signar a l’agost, se subratlla que “s’haurà de formalitzar el present acord” sobre el finançament “durant el primer semestre del 2025” en la comissió bilateral Estat-Generalitat.
El traspàs de Rodalies va lent. La setmana passada es va anunciar la transferència de 283 milions del Govern de l’ Estat a la Generalitat pel dèficit a Rodalies. Es manté el compromís per part de Sánchez, però queda molt camí per recórrer.
La iniciativa de JxCat sobre una qüestió de confiança complica encara més l’escenari
De tot això hi ha una qüestió molt important: tot el que Sánchez no compleixi repercutirà en la relació d’ERC amb Illa. Això és, si no hi ha condonació i avanços substancials a Rodalies i finançament, es veurà afectat el suport dels republicans als socialistes a Madrid, però també als socialistes catalans. “El PSOE és el PSC; el PSC és el PSOE”, justifiquen, a més, des d’Esquerra.
Dels punts més rellevants de l’acord entre el PSC i ERC per a la investidura, no ha fet ni un sol pas el de la creació d’una convenció nacional per a la resolució del conflicte polític. L’ha de presidir un membre dels republicans i s’havia de constituir en el primer ple després de la formació del Govern d’ Illa. Això és, a mitjan octubre. Però es va ajornar sense data definida.
Una cosa semblant passa amb el pacte nacional per la llengua catalana, un projecte que s’arrossega des dels inicis del govern de Pere Aragonès. Amb Illa a Palau, s’havia d’aprovar els primers cent dies del Govern. La previsió és que se li doni el vistiplau durant el primer trimestre del 2025.
Tot i això, el PSC ha materialitzat alguns dels punts de l’acord amb ERC: la creació de la conselleria de Política Lingüística, mantenir el Departament de Feminisme, també el d’ Exteriors. És significatiu també que Illa hagi assumit sense cap complicació projectes iniciats per Aragonès, com ara lleis per a l’estatut de municipis rurals, per a l’agència d’integració social i sanitària, per retirar l’amiant o la llei de Memòria Democràtica. I estiguin encaminades altres normes, com ara la del cos d’acció exterior o la supressió de l’exempció fiscal al joc del Hard Rock.
Illa ha assumit lleis d’Aragonès, però ERC es queixa que es va tard en el finançament i el traspàs de Rodalies
Hi ha altres punts d’acord signats encara en espera, però en via de resolució: el traspàs de competències als Mossos en ports i aeroports ( Illa va anunciar una Junta de Seguretat per a inici del 2025) o la creació de 50.000 pisos públics.
