Ens hem acostumat a la seva presència, la d’una dona prima, molt francesa, amb vestits estampats, amb ulleres de sol de carei o pantalons blancs; una dona senzilla, sense cirurgia estètica encara que les seves arrugues s’han anat suavitzant a mesura que s’acabava el judici. El seu exmarit, Dominique Pelicot, i 50 homes més han estat condemnats per la seva aberració. I l’opinió pública, que amb freqüència mostra objeccions davant aquests delictes, ha fet pinya.
Un cas sense fissures, demostrable gràcies a hores de submissió gravades per un francès jubilat, que va ser detingut per filmar les calces de les clientes en un supermercat. “Un bon marit”, així va definir el seu espòs convicte, que de vegades li portava l’esmorzar al llit –intueixo que en especial els dies que havia estat més abusada i drogada, com a reparació estúpida–.
En la seva credibilitat sense fissures, hi influeix el fet que sigui una àvia i no una jove exuberant
Hauria pogut transcórrer tot cap a dins, així passa sempre, però Gisèle va triar obrir les portes del judici. No tenia res a amagar, és més, volia que en la societat francesa s’obrís aquest debat. Simone de Beauvoir ja sostenia la importància de publicitar la denúncia, lluny d’amagar-la com si fos un escàndol. Una de les seves companyes de croada va ser Gisèle Halimi, l’advocada feminista que va pronunciar fa 40 anys el lema que Pelicot ha popularitzat: “Que la vergonya canviï de bàndol”. Llavors no va arrelar. Les víctimes eren dues estiuejants joves. En el cas de Pelicot, l’edatisme ha jugat al seu favor. Entre els tipus infames que la van violar, més d’un es va justificar: “Jo volent fornicar amb una dona de més de 60 anys? I ara!”.
En la seva credibilitat sense fissures hi influeix el fet que sigui una àvia i no una noia exuberant que acabaria sent revictimitzada, d’acord amb el 86% de denúncies per violència sexual que són desestimades a la França hedonista que sovint ha confós llibertat amb llibertinatge, i que ha naturalitzat la cultura de l’incest, el sexe amb menors o l’amant oficial –diversos presidents de l’ Elisi en van tenir–. Això sí, aportant una aura eròtica molt je t’aime, i una pàtina seductora que, a diferència del cunyat espanyol, va macerar un masclisme sofisticat i pervers. El que Gisèle Pelicot ha assegut al banc dels acusats.
Lee también
