Durant set dècades Silicon Valley ha estat, i continua sent, l’epicentre de la revolució tecnològica informacional. Microelectrònica, informàtica, telecomunicacions, internet, els cercadors de la world wide web, el telèfon mòbil com a ordinador multimèdia, les xarxes socials com a forma predominant de comunicació, la intel·ligència artificial i les seves aplicacions s’han desenvolupat al complex tecnològic de Silicon Valley, amb extensió a Seattle (Microsoft, Amazon) i a Los Angeles (Lockeed, Space X, Netflix), amb el suport d’una xarxa mundial d’empreses. Tot i això, els creadors del nou món sorgit de la tecnologia es van mantenir al marge del poder polític, contribuint amb les seves donacions tant a demòcrates com republicans. La seva ideologia llibertària i el seu menyspreu a l’àmbit públic com a parasitari dels creadors a qui limitava la creativitat els va mantenir a distància de l’Estat. No necessitaven els polítics. Fins aquest moment.
Una nova generació d’empresaris innovadors s’ha erigit en dominant a Silicon Valley (que inclou San Francisco). Els seus líders provenen de l’anomenada Mafia Pay Pal, perquè l’origen del seu capital és en aquesta empresa pionera en el pagament per internet, que van vendre a e-Bay i amb els fons van crear empreses d’una nova línia d’innovació. Elon Musk va crear Tesla i Space X, Peter Thiel va fundar Palantir, l’empresa de seguretat i espionatge electrònic més important del món, Marc Andreessen inverteix en capital risc en nous sectors, en particular educació i salut, així com en bitcoin.
Amb Trump es consolida una fusió global de poder polític, judicial, financer, tecnològic i militar
Aquests nous líders es van acostar al Govern federal per convertir-se en contractistes de programes estratègics, com ara SpaceX amb la NASA, Palantir amb el Pentàgon, participant a més en empreses als sectors de punta de la innovació, com ara Open AI (juntament amb Microsoft), X-AI o NeuraLink, i prenent posicions, en la comunicació, tant en infraestructura ( Starlink en satèl·lits) com a les xarxes socials (Twitter es va convertir en X). Per exemple, Starlink (Musk) posseeix 6.400 satèl·lits (el 55% dels que estan en òrbita).
L’ambició d’aquests personatges va més enllà de la indústria. Estan convençuts que amb la seva tecnologia poden transformar la vida humana. I preparar la seva expansió interplanetària, colonitzant Mart. Per començar, organitzen viatges privats a l’espai. En aquesta perspectiva tenen un competidor, Jeff Bezos, l’amo d’Amazon, que no forma part d’aquest grup, però hi comparteix l’ambició. Però per a aquest projecte demiúrgic sí que necessiten l’Estat. I han vist l’oportunitat amb Trump. Comparteixen la seva fòbia a l’establishment polític, el seu menyspreu del govern i la seva megalomania. Originalment només Musk i Thiel es van comprometre en la campanya presidencial, finançant i posant X al seu servei. Peter Thiel va ser qui va suggerir a Trump nomenar vicepresident J.D. Vance, col·laborador seu. Per la seva trajectòria personal, la seva religiositat i l’edat (40 anys) podria ser qui perpetués aquesta aliança estratègica.
Una vegada elegit Trump, els principals líders de Silicon Valley han anat desfilant per Mar-a-Lago, per procedir al besamans del nou capo. Amb Musk instal·lat a la residència, amb influència directa en els nomenaments presidencials, per allà hi han passat Zuckerberg (Meta), Bezos (Amazon), Sergey Brin (fundador de Google), Tim Cook (Apple), Sam Altman (Open AI), entre d’altres, i cadascú ha donat un milió per a la cerimònia inaugural de Trump. Amb Wall Street fermament alineat amb Trump, rebent com sempre el nomenament del secretari del Tresor (Scott Bessent), s’està consolidant una fusió mai vista de poder polític, judicial, financer, tecnològic i militar d’àmbit global. Sense complex ni fre, com ho demostra el fet de deixar que Israel bombardegi qui vulgui i quan vulgui. És el germen d’un nou desordre internacional.
Lee también
