Junts s’alia amb el PP i tomba l’impost a les energètiques del Govern central

PP i Junts van tornar a aliar-se ahir, amb la col·laboració del PNB, per parar una emboscada fiscal al Govern espanyol i derogar de manera pràcticament definitiva l’impost energètic al Congrés. Malgrat això, l’esquerra plural va obtenir el compromís que el Consell de Ministres tornarà a plantejar una fórmula semblant, via reial decret llei, perquè entri en vigor l’1 de gener.

Els nacionalistes catalans i bascos van votar finalment a favor d’una esmena a la reforma fiscal plantejada pels populars al Senat, on tenen majoria absoluta, per tombar el gravamen extraordinari que està en vigor. En total, la iniciativa va tirar endavant per 183 sís (PP, Vox, Junts, PNB i UPN) i 166 nos. Aquesta aliança en l’eix ideològic de les forces del centre cap a la dreta posa encara més difícil a l’ Executiu d’esquerres la intenció de convalidar el reial decret llei que va pactar dimecres amb els seus altres socis per mantenir la figura fiscal durant l’any 2025.

Malgrat que el Govern espanyol va voler restar importància a l’entesa fiscal amb el PP de dos dels seus aliats d’investidura, la votació deixa Hisenda en minoria perquè el gravamen a les energètiques sigui operatiu l’any que ve, tal com l’ Executiu havia pactat amb els seus socis d’esquerra (ERC, EH Bildu, Podem i BNG), que ahir van protestar davant el “previsible” acord de les dretes.

Junts va explicar que el seu suport a l’esmena del PP vol retenir l’aposta empresarial de les grans energètiques a Tarragona, principalment de Repsol, on la petroliera té previst invertir 1.100 milions. La portaveu del grup català al Congrés, Miriam Nogueras, va dir que la seva formació no posarà “en risc les inversions estratègiques al Camp de Tarragona ni els llocs de treball” de la petroquímica.

Un nou reial decret per reintroduirel gravamen no té garanties de ser convalidat el 2025

El PNB va esgrimir altres motius per votar a favor de l’esmena dels populars. El grup basc tenia decidit tombar el gravamen des de feia dies perquè, segons va explicar el seu portaveu parlamentari, Aitor Esteban, el seu pacte amb el Govern espanyol passava per convertir la figura fiscal en un impost per poder concertar-ho amb les hisendes forals. Esteban també va apel·lar a la defensa de la indústria basca com a motiu de la posició del seu grup: “En les nostres empreses energètiques cal fer inversions, perquè si no, desapareixeran en deu anys. Estem parlant de molts llocs de treball”, va dir el portaveu del PNB.

Amb tot, i malgrat l’aliança amb el PP de dos dels seus socis d’investidura, el Govern espanyol va confirmar, després de la votació d’ahir, la intenció d’aprovar dilluns vinent en el Consell de Ministres un reial decret llei que prorrogui un any el gravamen a les energètiques que ahir van tombar els grups parlamentaris conservadors. L’esmentada norma hauria tornat a crear el gravamen que ara es deroga.

ERC, EH Bildu i BNG, en un comunicat conjunt, no van descartar ahir que l’aprovació d’un gravamen que ha estat derogat prèviament al Congrés per mitjà d’un reial decret llei pugui generar “cap mena d’inseguretat jurídica o desajust en les previsions de les empreses” que hagin de suportar la figura fiscal.

En qualsevol cas, el decret que aprovarà dilluns el Consell de Ministres amb un nou gravamen energètic necessitaria la convalidació al Congrés els primers mesos de l’any vinent, i fonts de l’Executiu ja han reconegut al llarg dels últims dies que veuen molt complicat aconseguir el suport de Junts i PNB. La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va insistir que la debilitat parlamentària fa pràcticament impossible poder convalidar-lo, tot i que en aquell decret s’inclouran bonificacions a projectes d’energies renovables proposades per Junts.

El PNB s’afegeix a l’entesa i l’esmenatira endavant amb183 vots, entre els quals els 33 de Vox

El PP va celebrar que el Govern espanyol s’emportés un nou revés fiscal per tancar l’any 2024. La setmana passada, els populars, Junts i PNB ja van pactar l’eliminació de l’impost de generació elèctrica i aquest mateix dimarts, al Senat, també van acordar dues esmenes per aplicar un IVA superreduït als productes de llet fermentada i per reforçar les bonificacions als clubs esportius.

Fonts de Génova van mostrar la seva satisfacció per les sinergies fiscals amb Junts. S’ha obert una nova etapa en matèria econòmica amb la formació de Carles Puigdemont, i els nacionalistes catalans són “coherents” amb el seu programa, afirmen aquestes fonts.