L’esperança de vida a Barcelona s’acosta als nivells prepandèmia després de la caiguda que va tenir per l’impacte de la covid. De mitjana, les dones van viure a la ciutat 86,9 anys, mentre que els homes, 81,3 anys el 2022, encara per sota de les xifres del 2019, quan l’esperança de vida per a elles va ser de 88,1 anys; i per a ells, de 82,4 anys, segons dades de l’informe La salut a Barcelona 2023 , presentat ahir i elaborat per l’ Agència de Salut Pública de Barcelona ( ASPB).
Aquest document analitza l’estat de salut general de la població barcelonina per mitjà de diferents paràmetres, com les malalties, la qualitat de l’aire o el consum de drogues. I ho fa de manera anual des de fa 40 anys, de manera que ahir també es va aprofitar l’efemèride per donar a conèixer un estudi sobre l’evolució de la salut de la capital catalana durant aquest temps. Així, si es compara amb fa quatre dècades, l’esperança de vida en va augmentar de mitjana 7,2 anys entre 1983 i 2022 a Barcelona. En concret, en les dones, 6,6 anys, i en els homes, 7,7 anys.
Les Corts ésel districte on els ciutadans viuen més temps, i Ciutat Vella, on menys
Això sí, en aquesta qüestió s’observen diferències entre els districtes de la ciutat en funció de les desigualtats socioeconòmiques. Segons dades del 2022, Ciutat Vella té l’esperança de vida més baixa en els dos sexes (86,5 anys en el cas de les dones i 78,6 anys en els homes), mentre que la més alta es registra a les Corts (amb 89,4 anys per a elles i 84,2 anys per a ells), seguit de Sarrià-Sant Gervasi, on la seva població femenina viu una mitjana de 88,7 anys, i la masculina, de 82,8 anys. “Les persones amb menys recursos, sovint persones migrades, manifesten més mal estat de salut. Sabem amb evidència científica que al final el codi postal determina igual o tant com el codi genètic”, va apuntar durant la presentació de l’informe Marta Villanueva, la regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat de l’Ajuntament de Barcelona.
Una de les novetats de l’informe d’aquest any va ser l’anàlisi de l’impacte de les altes temperatures a la ciutat. En aquest sentit, l’estudi estima que la mort d’unes 300 persones a Barcelona va estar relacionada amb la calor entre el maig i el setembre del 2023. Els dies més càlids, el risc de mortalitat per calor es va incrementar més d’un 51% en comparació amb un dia amb una temperatura confortable de 25 graus, sent superior en dones (amb un 75%) que en homes (amb un 27%). “No es moren per la calor en si mateixa, sinó que la calor fa que les malalties prèvies s’aguditzin i al final té lloc la defunció”, va detallar la doctora Carme Borell, gerent de l’ ASPB.
L’estudi conclou que la majoria dels principals indicadors de salut van millorar al llarg d’aquests anys, com la mortalitat prematura o la contaminació de l’aire, però alerta sobre nous reptes a què les administracions i la societat en general han de fer front. Un d’aquests reptes fa referència als problemes de salut mental, agreujats arran de la pandèmia, sobretot en les dones i les persones més joves. I en aquest àmbit hi té un paper clau la solitud. Actualment, dues de cada cinc persones de 75 anys o més viuen soles, la majoria dones, i sobretot en barris de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. A més, l’estudi adverteix que la solitud no desitjada no es tracta d’un fenomen exclusiu de la gent gran, sinó que cada vegada més els joves, especialment els adolescents, afirmen que sovint se senten sols.
D’altra banda, preocupa el consum d’alcohol, sobretot entre els joves i després de la covid. El consum compulsiu d’alcohol va suposar el 6,9% en les dones i el 13,2% en els homes el 2021, mentre que el 2016 aquests percentatges representaven el 3,3% i el 8,3%, respectivament. Avui dia, l’alcohol és la substància que causa més inicis de tractaments a la ciutat, seguit de la cocaïna i el cànnabis.
Finalment, les autoritats estan en alerta pel que fa a l’increment de les malalties de transmissió sexual. Si les últimes
dècades malalties com la sida i la tuberculosi havien disminuït “dràsticament”, les infeccions de transmissió sexual ( ITS)
van pujar tant en dones com
en homes. La gonocòccia va
suposar l’ ITS més freqüent a Barcelona, seguida de la clamídia i la sífilis.
