Dominique Pelicot, l’home que va drogar la seva dona, Gisèle, durant gairebé un decenni perquè fos violada a casa seva per multitud de desconeguts amb qui contactava per internet,
va ser condemnat ahir a 20 anys de presó, la pena màxima, tal com demanava la Fiscalia. Així concloïa un judici sense precedents en la història, tres mesos i mig de testimonis i proves d’una duresa inaudita, xocant, que
han commogut l’opinió pública internacional.
El tribunal d’ Avinyó, al sud de França, va considerar el marit culpable de violació agreujada, després haver administrat potents ansiolítics a la seva dona, amagats al menjar i la beguda, i també d’haver pres imatges sense el seu consentiment a la seva pròpia filla i les seves nores. Els fets van tenir lloc a la casa familiar de Mazan, al nord-est d’ Avinyó, on la parella es va retirar després de la jubilació.
La sentència contra el principal acusat, de 72 anys, va ser la primera que es va conèixer. Els altres cinquanta homes que es van asseure al banc dels acusats també van ser declarats culpables i van rebre penes d’entre 3 i 15 anys de reclusió, un càstig que ha estat inferior del que sol·licitaven els fiscals i que va generar certa incredulitat i decepció entre els fills de Pelicot i entre les persones que van anar a Avinyó a solidaritzar-se amb ella i agrair-li la seva valentia.
Més enllà de la severitat de les sentències, és evident que aquest procés, per la manera com s’ha celebrat i el ressò global que ha tingut, marcarà probablement un abans i un després en la conscienciació sobre el problema de la submissió química amb finalitats sexuals, a França i arreu del món, i sobre el concepte de consentiment en les rela-cions íntimes.
En el procés va quedar provat que no hi va haver consentiment, ja que la víctima estava inerta i fins i tot roncava
Fora de la sala del tribunal, hi havia nombroses activistes amb pancartes per expressar la seva simpatia cap a Gisèle Pelicot, de 72 anys, i celebrar la sentència com una fita en la lluita feminista i contra la cultura de la violació. “Perquè la vergonya canviï de bàndol”, deia una pancarta, parafrasejant una de les afirmacions més aplaudides d’ella durant el procés. “Fins i tot el nostre gos entén quan li dic no”, deia un cartró que portava una jove, amb la seva mascota a l’altra mà.
El judici es va convertir en un esdeveniment d’impacte planetari, no només per l’escabrositat del que va passar, sinó pel coratge de la víctima a l’hora d’insistir, en contra de l’opinió dels magistrats, que les audiències fossin públiques i no a porta tancada, i que es mostrés tot, sense limitació, per desagradable que fos.
Gisèle Pelicot volia que tothom, la premsa inclosa, visionés els terribles vídeos, vexatoris fins a un extrem gairebé inimaginable, gravats pel seu espòs mentre abusaven d’ella, perquè no quedés cap dubte i servís d’advertència per a casos semblants. A les imatges es constatava, per si algú es mantenia incrèdul, que no hi havia consentiment ni complicitat de cap mena, ja que la dona estava inerta al llit matrimonial, dormia i roncava, que era una violació en tota regla.
El turment infligit per Dominique Pelicot a la seva dona potser no hauria sortit mai a la llum si fa quatre anys, el 2020, no hagués estat detingut després de ser descobert filmant amb un telèfon mòbil sota la faldilla de dones en un supermercat. Després que la policia escorcollés el seu domicili i li inspeccionés l’ordinador, van descobrir milers d’imatges de les violacions.
L’allau de reaccions polítiques destaquenel coratge de Gisèle Pelicot i el valor del seu exemple
És segur que, a causa dels
recursos d’apel·lació, hi haurà un segon judici sobre aquest cas. El gran canvi consistirà en la participació de jurats populars. Caldrà veure com influeix la
seva sensibilitat i si varia la valoració dels fets feta pels jutges professionals.
A la sortida del tribunal, hi va haver alguns moments de tensió quan la gent va reconèixer i va esbroncar un dels condemnats que, per la seva pena menor, no tornarà a ingressar a la presó i que amagava la cara sota una gorra, una caputxa i un mocador. Un dels advocats de la defensa es va dirigir desafiador a les manifestants feministes i va dir que tenia un missatge del seu client, un dels violadors: “A totes aquestes histèriques i desllenguades, merda!”. Després les va anomenar “tricotoses”, i va explicar el sentit de la paraula. Així anomenaven les dones que, durant la Revolució Francesa, assistien als guillotinaments per diversió, mentre tricotaven.
Hi va haver una allau de reaccions a la sentència. La presidenta de l’ Assemblea Nacional francesa, Yaël Braun-Pivet, va agrair a Gisèle Pelicot el seu coratge. “A través de vostè, se sent la veu de tantes víctimes, la vergonya que canvia de bàndol, el tabú que es trenca –va tuitejar Braun-Pivet. El món ja no és el mateix gràcies a vostè”.
L’ ex primer ministre Gabriel Attal va escriure a la xarxa X que, aconseguint que les audiències no se celebressin a porta tancada, Gisèle Pelicot va fer dels seus patiments un acte de resistència. “El seu coratge, la seva determinació i la seva set de justícia són una font d’inspiració i obliguen admiració”, va afirmar l’excap del Govern. Attal va posar molt d’èmfasi que, entre els homes que van anar a la casa de Mazan
a abusar de la víctima, n’hi
havia de totes les edats i professions, fet que “diu coses com ara el camí que queda per recórrer per al respecte del cos de totes les dones”.
És segur que hi haurà un altre judici en apel·lació, a causa dels recursos, amb jurats populars
Des d’ Alemanya, el canceller socialdemòcrata Olaf Scholz també va reaccionar a la sentència i va felicitar Gisèle Pelicot per “haver sortit de l’anonimat” i mostrat que “la vergonya sempre és en els delinqüents”.
