“ I love Al-Raqqa”. Llestes per a qui vulgui fer-se una selfie , unes grans lletres s’aixequen al lloc on l’ Estat Islàmic (EI) perpetrava les seves execucions públiques a la capital del califat .
Les lletres de la plaça Naim d’Al-Raqqa s’han pintat amb la nova bandera de Síria, amb la franja verd islam en lloc del
vermell. Són els colors d’un alliberament que per a alguns
en aquesta ciutat encara no ha arribat.
Al-Raqqa va ser la primera capital de província que va perdre el règim de Baixar al-Assad, el 2013, en mans de rebels islamistes sirians. Uns mesos després va arribar el califat, que va imposar el seu règim de terror fins que l’octubre del 2017 les milícies kurd-àrabs de les Forces Democràtiques Sirianes ( FDS), avalades pels Estats Units, van derrotar els gihadistes. Des d’aleshores, la ciutat s’ha mantingut sota poder dels kurds, que controlen un 30% del territori al nord-est del país, incloses zones d’aclaparadora majoria àrab i sunnita com Al-Raqqa o Deir ez-Zor.
L’arribada a Damasc de l’HTX ( Organització per a l’ Alliberament del Llevant), un grup islamista sunnita amb arrels a Al-Qaida, ha posat en evidència la fragilitat d’aquest domini territorial. Divendres passat, una marxa per celebrar la caiguda d’Al-Assad va acabar a trets i amb 43 ferits a la plaça Naim. Al costat de l’“ I love Al-Raqqa”.
La seqüència no és clara.
Segons les autoritats, algú va obrir foc amb una metralleta i les forces de seguretat van haver d’intervenir.
La tensió és màxima. Aquest divendres s’han convocat protestes a tot Síria sota l’eslògan “Al-Raqqa és part de nosaltres”. En un missatge que circula per les xarxes socials, els organitzadors denuncien que la ciutat “ha patit l’opressió del règim, els crims d’ Estat Islàmic i l’assetjament de les FDS, que pretenen amputar-la de les seves arrels nacionals”. “Al-Raqqa era i continuarà sent una part integral de Síria”, proclamen. “Els que estan creant el caos no són d’aquí sinó gent enviada de fora, a sou, que vol dividir i desestabilitzar el país. Van ser aquests elements els que van disparar i després van dir que les forces de seguretat havien obert foc per impedir que la gent ho celebrés”, assegura Mishlib Furkan, un advocat àrab que exerceix des de fa set mesos de cogovernador del cantó d’Al-Raqqa, càrrec que comparteix amb una kurda.
La tensió és màxima; s’han convocat protestes arreu de Síria sota el lema “Al-Raqqa és part de nosaltres”
En un esforç per calmar els ànims, les autoritats han multiplicat les reunions amb xeics tribals, líders religiosos i consells populars, explica Furkan. El comandant en cap de les FDS, Mazlum Abdi, s’ha desplaçat personalment a Al-Raqqa i
Deir ez-Zor i s’ha trobat amb ancians.
Oprimits per la dictadura d’Al-Assad, els kurds sirians han aprofitat la guerra per establir una administració autònoma de facto al nord-est del país, l’ Aanes, al territori que van guanyar a l’ EI. Pel valor simbòlic que té pel seu passat com a cor del califat, Al-Raqqa n’és la capital administrativa. És una entitat que vol ser representativa de la pluralitat ètnica i religiosa, un model per a una futura Síria
democràtica. Els cartells oficials estan escrits en àrab, kurd i siríac, i en els consells hi
ha representants de tots els
grups. Els comandaments
es dupliquen per garantir l’equilibri de gènere i ètnic. Però
el domini dels kurds és evident i, per molts àrabs, indigerible.
L’administració autònoma ha pogut sobreviure aquests anys gràcies al suport militar dels EUA, però també ha comptat amb un acord tàcit amb el règim d’Al-Assad i els seus aliats
russos. Per això els seus adversaris acusen els kurds de col·laboracionistes.
El cogovernador celebra que l’administració hagi decidit adoptar la nova bandera siriana. Van trigar cinc dies a anunciar-ho, un símptoma del recel que desperta el nou Damasc islamista. “L’ Aanes es considera una part integral i essencial de la revolució siriana. Per això vam decidir hissar la bandera als nostres edificis. Va ser un bon pas. Tots els sirians són feliços que hagi caigut el règim”, afirma Furkan. Però, declaracions polítiques a banda, la nova ensenya és pràcticament invisible a tot el territori autònom. A l’edifici de la governació on treballa Furkan, les parets són plenes de cartells amb màrtirs kurds.
Al-Raqqa és una ciutat d’aire espectral, triturada per la guerra, amb barris sencers en ruïnes i carrers polsosos. No es veuen dones sense vel i la majoria porten el nicab, el vel integral de color negre. “No és un ambient gaire acollidor per a les dones”, admet Evin Siwed, copresidenta de l’ Aanes, que com totes les líders kurdes no porta hijab. “El règim d’ Estat Islàmic ha deixat empremta, especialment entre els àrabs. Moltes dones es van posar el nicab i no se l’han tret”, afegeix.
“No em parlis dels temps del Daeix! Vull oblidar-me’n per sempre. En aquest reixat clavaven els caps de la gent que decapitaven”, crida Ali Bakr Abdal·lah, de 70 anys, que regenta una pastisseria a la plaça Naim. Abaixa la persiana de la seva botiga per mostrar l’impacte d’una bala que el va tocar durant la manifestació de divendres. “Estàvem aquí dins, amagats. Vam passar molta por”, diu. Està convençut que tot va ser obra de “cèl·lules dorments de l’ Estat Islàmic”.
El domini kurden l’administració autònoma és evident i, per molts àrabs, indigerible
“Jo de política no hi entenc”, diu la seva empleada, Samira,
de 45 anys. “El que vull és pau i seguretat”.
