No es pot parlar de negociacions de pau per a Ucraïna sense els Estats Units. O, el que és el mateix, sense que Donald Trump estigui a bord. Després de mesos vaticinant que l’arribada del magnat a la Casa Blanca seria un desastre per a Ucraïna, el president del país envaït per Rússia, Volodímir Zelenski, va deixar ahir clar que per asseure’s a la taula amb Vladímir Putin necessita que Washington participi de l’esforç de les negociacions de pau. Zelenski va anar a Brussel·les, cor d’Europa, però va enviar un missatge al nord-americà, que ha promès resoldre el conflicte després de gairebé tres anys.
Després de participar en la sessió de treball del Consell Europeu i exposar la crua situació al front de batalla davant els líders dels Vint-i-set, Zelenski va manifestar ahir que veu de bon grat la iniciativa d’ Emmanuel Macron d’enviar tropes de pau a Ucraïna per garantir l’estabilitat del país després d’un eventual alto el foc, però assumint que no es pot fer només amb els europeus. Es necessiten també els EUA en aquest sistema.
“És impossible parlar d’això només amb Europa, perquè per a nosaltres les úniques garanties reals en el futur són l’OTAN”, va indicar, tornant a trucar a la porta de Trump i de l’ Aliança Atlàntica.
L’objectiu del líder ucraïnès és que un alto el foc no signifiqui congelar el conflicte i que aquest últim es pugui reactivar en el futur amb una altra agressió russa, sinó tenir unes “garanties de seguretat” per evitar que això passi. Per això, la seva principal demanda és que aquest paraigua sigui l’OTAN, és a dir, poder activar l’ article 5 (que obliga els països membres a respondre en defensa d’un país membre que és atacat) per protegir-se en el futur davant Rússia. Els aliats han obert la porta a l’entrada d’ Ucraïna en un futur, però no hi ha ni una invitació ferma damunt de la taula ni una data. Com que de moment l’opció no és viable ni els EUA volen saber-ne res, Zelenski s’acontentaria a tenir durant un termini de temps un automatisme semblant a l’ article 5 que es digui d’una altra manera, sempre que tots els seus aliats, tant Europa com els EUA, en formin part.
Però abans fa falta claredat i concreció sobre aquests detalls. “Sí, donem suport a la iniciativa de Macron”, va afirmar Zelenski parlant de l’escenari d’enviar milers de soldats al seu país per assegurar la pau. “Fins que Ucraïna sigui un membre de l’OTAN, això podria ser considerat com una possibilitat, però l’important és que no sigui una cosa artificial, necessitem un mecanisme concret, si parlem d’un contingent, llavors cal concretar. Quants? Què faran si es produeix una agressió per part de Rússia?”, va assenyalar durant una roda de premsa.
Zelenski veu bé la idea de Macron d’enviar tropes de pau, però diu que no és possible sense el magnat
Es tracta d’un escenari molt incipient. Se sap molt poc del que implicaria. Alguns mitjans anticipen que comportaria la presència d’uns 40.000 soldats a Ucraïna, però Brussel·les no veu clar que els països comunitaris vulguin exposar-se d’aquesta manera davant una potència amb armes nuclears si darrere no hi ha la xarxa dels EUA. Mentre que els líders de la UE demanen cautela i insisteixen que no es pot anticipar res fins que Zelenski vulgui iniciar les negociacions, el líder ucraïnès ja ha passat pantalla i s’està avançant reclamant un pla concret als seus aliats.
“ Estem esperant la inauguració del nou president dels EUA i, després d’això, volem tenir un pla seriós per aturar Putin”, va insistir Zelenski. “Benvingut, Donald!”, li va dir ahir l’ucraïnès, que, al contrari del que indiquen els pronòstics sobre les intencions de Trump de suspendre el suport dels Estats Units a Ucraïna, es va mostrar confiat que pot arribar a convèncer el republicà de continuar fent-li costat.
El president electe dels EUA ha indicat diverses vegades que vol que el conflicte a Ucraïna s’acabi ràpidament, i aquesta mateixa setmana ha insistit que Zelenski hauria d’estar a punt per negociar un acord de pau amb Vladímir Putin. Tot i això, no ha aclarit si per a ell això comportaria la cessió dels territoris ucraïnesos actualment ocupats per Rússia, com Moscou reclama. L’operació per seduir-lo ja ha començat, amb Zelenski adulant-lo com un “home fort” que pot arribar a entendre’l a ell i al patiment del seu poble, per la qual cosa assegura tenir moltes ganes de tenir l’oportunitat d’exposar-li la seva versió. “No importa, polítics, empresaris... som només persones. Tenim les mateixes emocions i els mateixos valors”, va afirmar Zelenski.
Davant hi ha Putin. Comentant les últimes declaracions del president rus en què proposava un duel de míssils amb els EUA en territori ucraïnès, el va definir com a algú “realment molt perillós”, perquè és “un boig” a qui “encanta matar”. Va exposar també la complicada situació creada després de l’arribada de tropes nord-coreanes, que ja han patit unes quantes baixes durant els combats amb Ucraïna. Segons Zelenski, els russos estan arribant a cremar les cares dels soldats nord-coreans morts per evitar que siguin reconeguts.
Europa, tot i que es resisteix a pronunciar-se oficialment fins que Donald Trump prengui possessió el 20 de gener, sí que s’està preparant per al que podria passar. L’escenari de tropes europees a Ucraïna ha sobrevolat aquesta setmana les trobades preparatòries a la cimera que es va celebrar ahir a Brussel·les. Hi ha qui creu que s’està corrent massa i que no es pot anar enlloc fins a saber les intencions reals de Trump com a president.
El mandatari ucraïnès demana concreció als països aliats sobre l’actuació d’un possible contingent
“Crec que és massa aviat. Rússia ha pres l’ofensiva, se sent forta i això no portarà a una pau justa i sostenible”, va avisar el president de Lituània, Gitanas Nauseda. El primer
ministre polonès, Donald Tusk, ja s’ha tancat en banda a la idea de participar en aquesta suposada missió europea, justificant que Polònia també és un Estat fronterer i que no ho pot lliurar tot a Ucraïna, per molt que li doni suport. “Hem de parlar
de com podem donar més suport a Ucraïna. Qualsevol pressió per negociar massa aviat serà en realitat un mal negoci per a Ucraïna”, va advertir al matí la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas.
