La justícia francesa va tancar ahir el cercle que havia obert de manera tan valenta Gisèle Pelicot per denunciar les violacions que va patir durant nou anys a mans d’almenys 70 homes. El seu marit, Dominique, va ser condemnat a 20 anys de presó, la màxima pena possible, per haver drogat la dona amb ansiolítics per facilitar totes aquestes agressions. “La vergonya ha de canviar de bàndol” és el lema tan repetit pel moviment feminista i que Pelicot ha fet seu amb la seva valerosa actitud.
Perquè s’ha de ser una dona d’una casta molt especial per no enfonsar-se i refugiar-se en l’anonimat davant les atrocitats sofertes durant tots aquests anys i a mans del propi marit. La Gisèle es va enfrontar a cara descoberta al judici contra el seu marit i contra els homes que la van vexar. Va demanar que la vista es fes oberta, sense limitacions al públic i als mitjans de comunicació. Que se sabés tot. Fins i tot algunes de les agressions enregistrades en vídeo i arxivades pel monstre del seu marit.
El món ha assistit horroritzat a les explicacions detallades de la víctima, del culpable principal del muntatge i de tots els homes que hi han intervingut. Gent que semblava normal, molts d’ells pares de família de bona reputació, que van acceptar cometre els abusos sexuals a una dona que estava adormida, i per tant, indefensa. Ni la ment més perversa podria haver imaginat una cosa així. Per això només ens queda el dubte de si a aquests violadors se’ls podria haver aplicat una pena més gran de la infligida. I l’altra amargor és que s’han identificat 51 violadors, però en queden una vintena de no identificats.
El testimoni de Pelicot ha de servir perquè moltes víctimes d’agressions sexuals facin un pas endavant i expliquin les vexacions sofertes. I també estaria bé aprofitar el ressò i la commoció que ha causat aquest cas per sensibilitzar tots aquells països on la dona continua sent sotmesa a la voluntat del marit. Aquell món d’harmonia i respecte mutu a què la Gisèle va apel·lar després de la sentència encara no existeix. S’ha avançat molt, però la cultura patriarcal continua sent la dominant en moltes nacions del planeta.
