Madrid continua actuant com a “aspiradora” de l’activitat econòmica de la perifèria, mentre que Catalunya es manté estable. El 2023 es va repetir el patró de les últimes dues dècades, com s’aprecia al gràfic: la comunitat que allotja la capital d’ Espanya va augmentar el seu pes en el conjunt de l’economia una dècima (19,6%), mentre que Catalunya es va mantenir estable en el 18,8%, segons les dades publicades ahir per l’ INE.
Quan va començar el segle l’any 2000, Madrid representava el 17,7% de tot el que es generava a Espanya, mentre que ara és el 19,6%. Són gairebé dos punts més. Catalunya estava en el 18,9%, i ara, en el 18,8%.
La conseqüència evident és que l’economia madrilenya engrandeix la bretxa amb la catalana, però ho fa fonamentalment a costa de la resta de comunitats. És un procés que s’ha donat en paral·lel a la irrupció de l’ Espanya buidada, amb un retrocés de les comunitats que envolten Madrid. El 2023, el diferencial a favor de l’economia madrilenya respecte a la catalana es va situar en el nivell més alt de la història (sense comptar la pandèmia): 0,75 punts. Tradicionalment, Catalunya havia ocupat el paper de locomotora de l’economia espanyola, ja que era la comunitat que més activitat econòmica generava. La situació va canviar el 2017, coincidint amb la crisi del referèndum. Va ser aquell any quan Madrid va donar el sorpasso i va superar Catalunya.
El director del servei d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, explica que els últims tres anys Madrid ha guanyat pes en el PIB d’ Espanya, però recalca que “no ha estat en detriment de Catalunya, que també ha tingut un lleu increment, sinó gràcies a la baixada de la resta de comunitats”. Aquest procés d’aspiradora des de fa anys sembla no tenir fre, com repeteixen institucions com la Cambra de Barcelona o l’ IVIE a València.
La Generalitat es fixa com a objectiu recuperar el lideratge amb estabilitat política i seguretat jurídica
Segons l’ INE, el 2023 el PIB de la comunitat madrilenya en termes corrents (tenint en compte la inflació) va créixer un 9,5%, davant l’increment del 9,0% de la catalana. La variació en volum (sense inflació), que és la que habitualment es fa servir, va ser del 2,5% a les dues comunitats. En els dos casos, l’increment de l’economia es va situar lleugerament per sota de la mitjana espanyola, que va ser del 2,7% el 2023. L’ INE ha revisat les dades dels dos anys anteriors, com sol ser habitual.
En termes de PIB per habitant, Madrid també manté el lideratge, amb 42.198 euros per persona. Catalunya suma 35.325 euros. En PIB per càpita, Catalunya perd empenta respecte a la mitjana espanyola a conseqüència del fort creixement de la població, que supera l’increment de l’activitat econòmica. Per exemple, si el 2019 el PIB per habitant de Catalunya estava un 17,56% per sobre de la mitjana espanyola, el 2023 ho està només un 14,07%, segons càlculs de la Cambra amb les dades de l’ INE. El retrocés respecte a Madrid també és evident: mentre que el 2019 el PIB per càpita de la comunitat catalana equivalia al 85,5% del de Madrid, el 2023 la xifra es va situar en el 83,7%. Per tant, la productivitat a Catalunya ha empitjorat respecte a Madrid. Segons Rovira, la causa és l’entrada més gran de mà d’obra al mercat laboral català.
La consellera d’ Economia de Catalunya, Alícia Romero, va comentar que “les dades, que també confirmen que Catalunya té una economia molt resilient, ens esperonen a continuar treballant per recuperar el lideratge”. Segons Romero, “el país compta amb moltíssimes fortaleses que cal aprofitar, però també hi ha aspectes que s’han de millorar”. Les prioritats, va assenyalar, són “generar estabilitat política i seguretat jurídica, impulsar la col·laboració política publicoprivada i apostar per la simplificació administrativa”. Pel que fa a les comunicacions, la consellera va destacar la “necessitat d’invertir en infraestructures viàries, ferroviàries i aeroportuàries”. Finalment, va posar èmfasi a “apostar amb decisió per la tecnologia, el talent i la innovació i modernitzar el nostre teixit econòmic, facilitant l’accés al finançament de les pimes per dimensionar-les i fer-les més competitives”.
Les Balears, les Canàries i La Rioja, amb increments del PIB en termes de volum del 5,7%, 5,1% i 4,2%, respectivament, són les comunitats autònomes que van registrar un creixement més gran l’any passat, mentre que els augments més petits es van donar a Múrcia (2%), Navarra (2,1%) i la Comunitat Valenciana (2,3%).
El PIB per habitant de Catalunya cau respecte a la mitjana espanyola pel fort augment de la població
Respecte al PIB per càpita, després de Madrid es van situar els del País Basc (amb 39.547 euros) i Navarra (37.088 euros).
