“No hi haurà democràcia a Síria sense els kurds”

Mazlum Abdi és el comandant en cap de les Forces Democràtiques Sirianes ( FDS), liderades pels kurds, que controlen el nord-est de Síria. Nascut fa 57 anys a Kobane, la ciutat kurda escenari de l’èpica victòria sobre l’ Estat Islàmic el 2014 i que els turcs amenacen avui, el general Mazlum és una de les principals figures a la Síria post Assad.

Com valora la possibilitat d’un imminent atac turc?

Des de la caiguda del règim hi ha un alto el foc en tot Síria, només a les nostres zones les milícies avalades per Turquia prossegueixen els seus atacs. Fa diversos dies que estem en combats. La seva intenció és travessar el riu Eufrates i atacar la ciutat kurda de Kobane. L’objectiu de l’ Estat turc és desplaçar el poble kurd de prop de la seva frontera. I no només desplaçar, també volen canviar la realitat demogràfica sobre el terreny.

Veu probable una ofensiva turca a gran escala?

És obvi que l’ Estat turc està treballant en aquest projecte. Allà hi ha els mapes que Erdogan ha ensenyat a l’assemblea general de l’ONU, amb una zona tampó de 30 quilòmetres, pintada de groc. El projecte turc és expulsar els kurds en una franja de 30 quilòmetres des de la seva frontera. Van començar a Tal Rafat, després Manbij, i ara continuen.

Tem que amb Trump el suport dels Estats Units flaquegi?

El primer acord d’alto el foc per impedir que els turcs ataquessin Kobane va ser supervisat pel president Trump en persona el 2019. Ho hem recordat als senadors amics de Trump amb qui hem parlat aquests dies. Esperem que la posició del president Trump i del seu equip torni a ser positiva.

Els nord-americans han hissat la seva bandera a Kobane. Han rebut garanties que no permetran una invasió turca?

Va ser un equip de les forces especials dels EUA que patrullava a la zona i va posar la bandera als edificis on han estat ubicats un temps. Hi ha moviments regulars i visites de les tropes dels Estats Units a Kobane, però no una presència permanent.

Amb la nova situació, hem de revisar la política de penjar la imatge d’Öcalan”

Israel és aliat dels kurds?

Els missatges i declaracions d’Israel sembla que donen suport a la causa kurda. Esperem que continuï.

Al-Julani, líder de l’HTX, ha dit que totes les comunitats de Síria han de viure juntes...

Hem rebut positivament les paraules d’Al-Julani, però creiem que hem de valorar les accions i no les paraules. No hi ha diàleg estratègic amb ells de moment, perquè tenim molts fronts oberts, a Kobane i en altres localitats. De moment, la nostra relació amb HTX és tàctica, pel que fa a coordinació i seguretat, per evitar qualsevol enfrontament entre les nostres forces i les seves. Esperem aconseguir un alto el foc permanent i començar un diàleg, perquè ara són el govern central a Damasc i hem de parlar amb ells. Però no ha passat.

Ha parlat amb Al-Julani?

De moment no. Ens hem intercanviat algunes lletres, però no hem parlat directament. Les negociacions polítiques no han començat.

Al-Julani ha dit que Síria ha de tenir un sol exèrcit, cosa que significaria que totes les faccions, incloent-hi les FDS, han de ser desmantellades. Ho acceptaran?

Per descomptat, en un país unit hi ha d’haver un sol exèrcit. Sempre hem mostrat la nostra disposició a cooperar en el futur exèrcit de Síria. Fins i tot quan Assad era al poder. El futur exèrcit de Síria hauria de ser un exèrcit modern amb què estaríem disposats a treballar sota un paraigua militar. És una cosa que ha de passar i no ens hi oposarem.

Les milícies kurdes femenines de l’ YPJ també podrien integrar-se a aquest exèrcit?

No crec que hi hagi una força policial o militar femenina a Síria. No crec que torni a passar. Les YPJ han de protegir la seva especialitat en aquestes regions i aconseguir un estatus especial, per exemple, com a força policial femenina.

Per què Occident ha de donar suport a la causa kurda?

Per descomptat que Occident ha de donar suport a la causa kurda a Síria. I amb això no vull dir que els kurds hagin de separar-se de Síria i que Occident hagi de donar-los suport. Però dins d’una Síria unida, Occident hauria de donar suport a la causa kurda. Sense els kurds, serà impossible aconseguir una Síria democràtica. Qui vulgui veure una Síria democràtica ha de donar suport que els kurds siguin inclosos en un govern futur.

Des de la caiguda del règim s’han disparat les tensions a les zones de majoria àrab que controla l’administració autònoma. Els amoïna?

Ahir vaig ser a Al-Raqqa i a Deir ez-Zor, em vaig reunir amb els xeics més grans. Volen saber com serà el futur de Síria i quin paper hi tindran. Els vam dir que la nostra estratègia ara és aturar els atacs de Turquia i que, després d’això, els components d’Al-Raqqa, Deir ez-Zor, Al-Hassaka i els kurds es reuniran, com hem fet sempre, i formaran una delegació per anar a Damasc a demanar el seu dret a participar en el procés polític.

Quin estatus desitja per als kurds en una nova Síria?

Hi ha dos aspectes. El primer és que volem mantenir l’administració autònoma al nord-est de Síria, i reconeixe-la com un bloc a la constitució. El mateix respecte a les FDS i les forces de seguretat: han de protegir la seva especialitat al nord-est de Síria. Segon, pel que fa als kurds. Durant decennis no s’han reconegut els seus drets i el seu idioma, ni el dret a dirigir les seves ciutats i pobles des d’un punt de vista administratiu. Això ha de ser corregit.

Erdogan sempre acusa les FDS de ser una branca del PKK.Als edificis de l’administracióautònoma, a les bases militars de les FDS, en edificis públics, tot és ple de fotografies d’Abdul·lah Öcalan...

El PKK com a organització no existeix a Síria. Els kurds de Síria no consideren Öcalan com a PKK, sinó com un home amb una ideologia que agrada als kurds, però això no vol dir que, des del punt de vista organitzatiu, treballem per a o amb el PKK. Sí, alguns quadres o membres del PKK van venir a donar-nos suport en la lluita contra Daeix. Alguns van tornar al seu país i sí, alguns es van quedar aquí. Però que hi hagi cartells d’Öcalan no vol dir que tinguem un vincle amb el PKK. També n’hi ha de Barzani, la gent té dret a elegir qui li agrada. Però amb la nova situació hem de revisar la política de penjar la imatge d’Öcalan.