Una sentència sense precedents va sacsejar ahir França i va fragilitzar una mica més un sistema polític en profunda crisi. Nicolas Sarkozy va ser condemnat, de manera definitiva, a tres anys de presó –un de ferm– per corrupció i tràfic d’influències. Després de la decisió del Tribunal de Cassació –equivalent al Suprem espanyol–, l’expresident haurà de portar un braçalet electrònic un any a canvi de no anar a la presó.
No hi havia hagut mai una sentència tan dura i humiliant contra un expresident. Sarkozy, de 69 anys, que va ocupar l’ Elisi entre el 2007 i el 2012, sempre s’ha declarat innocent i víctima de persecució política. La condemna és pel cas de les escoltes . Se l’ha considerat culpable de voler corrompre un jutge –Sarkozy li va oferir les seves gestions perquè obtingués un càrrec a Mònaco– si li donava informació confidencial sobre una altra investigació judicial que l’afectava.
L’excap d’Estat reitera la seva innocència i presentarà un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans
Un dels advocats de Sarkozy, Patrice Spinosi, va anunciar que el seu client presentarà un recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans ( TEDH) d’ Estrasburg perquè considera que s’han vulnerat llibertats fonamentals. Segons Spinosi, la sentència és, evidentment, una derrota per a Sarkozy, “però també per als drets fonamentals”. El lletrat va recordar que no hi havia hagut mai una condemna basada només en una conversa interceptada entre un advocat i el seu client. A parer seu, hi ha jurisprudència perquè el TEDH revoqui la decisió del Tribunal de Cassació.
Poc després, el mateix Sarkozy, en un llarg tuit, va reiterar que és innocent. Va recordar que l’han condemnat per haver corromput un jutge amb qui no va arribar a parlar mai i que no va rebre cap contrapartida ni compensació financera. L’expresident va lamentar “els 12 anys d’assetjament judicial”. “Assumiré les meves responsabilitats i n’afrontaré totes les conseqüències –va prosseguir–. No és gens la meva intenció queixar-me. Soc molt conscient d’haver estat afavorit per la vida en molts aspectes”.
L’expresident va explicar que el seu recurs al TEDH és per reparar “la injustícia profunda”. Va deixar entreveure que li farà mal que el tribunal d’ Estrasburg condemni França, però això s’hauria pogut evitar “si m’hagués beneficiat d’una anàlisi jurídica serena”. I aleshores va plantejar sense embuts la qüestió de la persecució política: “He d’entendre que el meu passat paper polític i les resistències que he expressat han creat el clima corporativista i polític que ha portat a aquesta decisió?”. “La veritat acabarà triomfant –va concloure–. Aleshores cadascú haurà de retre comptes als francesos”.
Els últims anys, Sarkozy, que encara actua com un líder respectat i influent de la dreta gaullista, ha assistit com a excap d’ Estat a nombrosos actes públics i oficials, sense que els seus problemes judicials suposessin un obstacle ètic ni d’imatge. Se’l va veure, per exemple, a primera fila entre els convidats a la recent reobertura de la catedral de Notre-Dame, a prop de Trump, de reis i de líders d’arreu del món. El mateix Emmanuel Macron no ha tingut cap escrúpol per mantenir-hi una relació molt fluida i cordial, li ha fet consultes en moments importants i ha estat afectuós amb ell davant de les càmeres.
A més de l’obligació de portar el braçalet –en realitat es col·loca al turmell– i de pactar amb els jutges els horaris de sortida del domicili i el perímetre en què es pot desplaçar, la condemna inclou la inhabilitació durant tres anys a ocupar càrrecs públics i a exercir la professió d’advocat. És possible que quan Sarkozy faci 70 anys, al gener, sigui alliberat del braçalet, per les molèsties que causa, però la resta de la condemna es mantindrà.
La condemna ferma en el cas de les escoltes no és l’únic maldecap judicial per a Sarkozy. Està
pendent l’afer del suposat frau a la campanya presidencial del 2007, en què se l’acusa d’haver rebut desenes de milions d’euros del llavors dictador libi Muammar al-Gaddafi. Un altre cas sobre el presumpte finançament il·legal de la campanya del 2012 està pendent davant el Tribunal de Cassació.
La carrera política de Sarkozy va començar a Neuilly-sur-Seine, un municipi molt ric de la perifèria de París, on va ser alcalde 19 anys. Diputat en diverses legislatures, va ocupar en diversos governs, sota les presidències de Mitterrand i de Chirac, les carteres de Pressupost, Economia i Finances i Interior. El 2007, va guanyar les eleccions presidencials davant la socialista Ségolène Royal. El 2012, va perdre contra el també socialista François Hollande. El 2016, va tornar a intentar aspirar a l’ Elisi a les primàries de la dreta, però va fracassar.
