Dos Barça. El de la Champions a Europa, capaç de vèncer al terreny de joc del Borussia Dortmund amb autoritat, i el de la Lliga, que ha encadenat dues derrotes a Montjuïc contra equips menors com el Las Palmas i el Leganés. Què passa? En les derrotes sempre hi ha moltes explicacions, bastantes més que en les victòries. Els més oficialistes justifiquen les mancances adduint l’existència d’un equip jove, amb tot el bo i tot el dolent que això comporta, però fonamentalment per un to d’irregularitat. Això porta a esperar que creixin. No Lewandowski ni Raphinha ni Iñigo ni Koundé, però sí la resta, encara que alguns faci més d’una temporada que són a l’elit.
La diferència entre el Barça d’estar per casa i el que es passeja per Europa pot estar en una qüestió psicològica. Les tres bases del Flick Team (intensitat, verticalitat, físic) s’imposen a la Champions, on el nivell de concentració dels futbolistes és altíssim. Els futbolistes saben que han de donar-ho tot sempre, però no visualitzen igual el partit al mur groc de Dortmund (l’afició del Borussia) que a Montjuïc, sense grada d’animació, contra el Las Palmas i el Leganés, rivals en principi assequibles. Hauria de ser igual, però no ho és.
El Barça de la Lliga no té la concentració de l’europeu i s’encalla en l’efecte parabrisa
Amb tanta insistència del v olem la pilota , el Barça que va començar molt bé ha acabat duent a terme l’efecte parabrisa (pilota d’una banda a l’altra) en lloc d’apostar pel futbol més directe que li va donar èxits notoris. Dades. Els únics partits en què el FC Barcelona ha tingut menys del 60 per cent de la possessió han estat els següents: a Girona (1-4), a Mònaco (amb expulsió d’Eric García, 2-1), contra el Bayern a Montjuïc (4-1), en què es perd la possessió, i al Bernabéu contra el Madrid (0-4)
En les derrotes (Osasuna, Reial Societat, Las Palmas i Leganés) la possessió ha superat sempre el 70 per cent i en la majoria de casos, sobretot a Montjuïc, el Barça s’ha encallat amb una defensa en bloc molt baix i permanent atac estàtic blaugrana. L’electricitat, ritme de la pilota, verticalitat i espurna de l’inici han estat devorats per l’efecte parabrisa. És molt possible que a un tècnic alemany, amb connotacions futbolístiques clares, li costi d’entendre l’apagada. No ho va entendre Udo Lattek als vuitanta amb Schuster i, després, Maradona a l’equip. Flick ha topat de morros amb una certa posició de confort d’alguns jugadors en els partits menors. On no hi ha tot el focus posat se’n va la llum. Com ha marxat l’efectivitat de la tàctica de fora de joc, que, progressivament, ha anat minvant en accions. Dels 12 assenyalats al Reial Madrid a l’únic que hi va haver contra el Leganés.