Tot va començar amb una mentida. Una mentida mil vegades repetida a les xarxes socials que va posar en marxa un engranatge fatal. L’autora, amagada per raons jurídiques sota la falsa identitat de Zohra, o simplement Z., tenia 13 anys aleshores, l’octubre del 2020, en plena pandèmia. Turbulenta i indisciplinada, la directora del col·legi on la Zohra estudiava va decidir expulsar-la dos dies pel seu mal comportament. Amb por de la reacció dels pares, se li va ocórrer improvisar una mentida: l’expulsió –els va explicar– havia estat conseqüència d’haver protestat per la decisió del seu professor de geografia i història de convidar els alumnes musulmans a abandonar l’aula abans de projectar les polèmiques caricatures de Mahoma que van desencadenar l’atemptat contra Charlie Hebdo el 2015.
El docent, que tenia l’objectiu d’organitzar un debat sobre la llibertat d’expressió, en cap moment no va fer fora de classe els musulmans –només va oferir sortir a qui se sentís incòmode– i la Zohra parlava per boca de tercers, ja que tampoc no havia anat aquell dia a l’ escola. Però l’excusa va funcionar...
El professor Paty va ser assassinat per la mentida d’una col·legiala que el seu pare va creure a ulls clucs
El que va passar a partir d’aquí és conegut. El pare de la nena, encoratjat i secundat per un activista islamista, va expressar iradament la seva protesta a través de les xarxes socials, que la van replicar fins a l’infinit i es va desencadenar una allau d’insults i amenaces. Fins que un integrista sense nord de 18 anys, el refugiat txetxè Abdoullakh Anzorov, va decidir prendre’s la justícia divina pel seu compte i el 16 d’octubre va decapitar l’infortunat professor, Samuel Paty, abans de ser mort al seu torn per la policia. Des del novembre se celebra a París el judici contra els que van posar en marxa la maquinària de la revenja i la mort.
La Zohra, condemnada el 2023 per un tribunal de menors a 18 mesos de llibertat condicional per mentida calumniosa, ha anat aquest cop al tribunal com a testimoni. Al banc dels acusats hi ha el seu pare, Brahim Chnina, que fa 4 anys que està en presó provisional i podrien caure-n’hi 30. A la seva declaració, el dia 26, l’avui adolescent de 17 anys va demanar perdó a la família del professor, va intentar justificar-se dient que havia caigut “presonera” de la seva pròpia mentida, va provar d’exculpar el seu pare i va dir que s’havia aprofitat de la seva “ingenuïtat i bondat”.
Dibuix d’una sessió deljudicique se celebra a París per l’assassinat del professorSamuel Paty
És interessant el paper del pare. Brahim Chnina, nascut fa 52 anys a Orà ( Algèria) i arribat a França quan era petit, treballador en una societat d’ajuda a persones discapacitades i pare devot d’una prole de sis filles, ha aparegut davant la cort com un bon home, una persona afectuosa i un pare sobreprotector. Un papa poule (pare gallina), com es diu a França. La seva trajectòria personal i familiar tampoc no l’assenyalen com un musulmà integrista, més aviat al contrari –fins i tot va alertar el 2014 els serveis antiterroristes de la captació d’una de les seves germanes pels gihadistes–, cosa que no fa sinó més misteriosa la relació que va mantenir amb l’islamista Abdelhakim Sefrioui, aquest sí, un fonamentalista que es va erigir en l’autèntic director de la campanya contra Paty.
En la seva declaració davant el tribunal, el dia 2, Chnina, prim i envellit, va negar que fos un islamista radical i va dir que lamenta profundament l’assassinat del professor, un desenllaç que mai no va imaginar. “El que vaig fer és irreparable i imperdonable”, va admetre. Per què ho va fer? No va donar una resposta clara, però després de les seves explicacions s’intueix una voluntat desmesurada de sortir en defensa de la filla, a qui va creure víctima d’una injustícia, més enllà de tot dubte. “Vaig cometre l’error de creure la meva filla”, va reconèixer. La família, per damunt de tot.
Pot semblar una comparació excessiva, però hi ha un corrent de fons que lliga el comportament de Brahim Chnina i el del president sortint dels Estats Units, Joe Biden, per haver decidit indultar del seu fill Robert Hunter, condemnat per possessió il·legal d’armes de foc i evasió fiscal. El perdó presidencial va causar sorpresa i indignació al Partit Demòcrata i desconcert a la Casa Blanca, que l’últim any i mig havia desmentit una desena de vegades que el president pensés indultar el fill.
Si la decisió de Biden és políticament i èticament reprensible, és perfectament possible comprendre els ressorts emocionals que han portat el president nord-americà a prendre una decisió que entela el final de la seva llarga trajectòria. Biden té 82 anys, està a punt d’abandonar la Casa Blanca i no té cap ambició política per protegir. La seva família ha patit moments molt traumàtics. Casat en primeres núpcies el 1966 amb Neilia Hunter, la seva dona i la seva filla petita, la Naomi Christina, Amy , van morir el 1972 en un accident de trànsit quan anaven a comprar regals de Nadal, i el fill primogènit, en Joseph Robinette, Beau , que havia seguit també la carrera política del pare, va morir de càncer el 2015. En Hunter, l’indultat, és l’únic fill viu que queda del primer matrimoni.
Tot això en un context en què les regles i codis morals estan seriosament en qüestió als Estats Units. Donald Trump ja va indultar el seu consogre al seu primer mandat i valorava descaradament indultar-se fins i tot a si mateix si no fos perquè totes les causes judicials en contra seu han decaigut com un dòmino després de la seva nova elecció. També ha anunciat que tots els condemnats per l’assalt al Capitoli el 2021, del qual ell va ser inductor, seran perdonats. Si als més de
77 milions de nord-americans que el van votar tot això tant els és, per què Biden s’hauria de refrenar? La família, per damunt de tot.
Més enllà de les diferències entre els dos casos, les accions de Brahim Chnina i Joe Biden susciten un dilema moral que interpel·la tots els pares. Fins on és legítima la defensa dels propis fills?
