Mal de molts

"Habitatge digne per un Pirineu viu. Sostre. Terra. Vida”. La pancarta era empesa divendres passat pel centre de la Seu d’Urgell. Unes 1.500 persones al darrere, moltes per a una localitat amb poc més de 12.000 habitants censats. Censats que no necessàriament residents. Ho denuncien els organitzadors: l’habitatge està segrestat per especuladors i pisos turístics i és impossible per als treballadors poder viure a les comarques pirinenques. A banda d’un bon grapat d’organitzacions i entitats de la zona, també hi van desfilar gent de Val d’Aran, el Berguedà, la Cerdanya o An­dorra.

Capçalera de la manifestació a la Seu d'Urgell per un habitatge digne al Pirineu

  

Oriol Bosch / ACN

El que denuncien no és una raresa, és un clam que travessa ciutats i pobles europeus, amb una virulència especial a Espanya, un dels països amb menys habitatge públic i de protecció oficial del continent. Però a la Seu saben com n’és de fràgil el seu ecosistema social. Com els treballs a la ramaderia i l’agricultura han deixat pas a feines estacionals del turisme, amb sous baixos i inestabilitat mentre anaven desapareixent, víctimes de la globa­lització i la deixadesa, les petites empreses locals. El càncer dels més joves.

El dret de l’habitatge, convertit en moneda de canvi i especulació

Ells són els braços rere la postal d’altes muntanyes, aire pur i neu que busquen aquells que hi tenen segona o tercera residència. Molts dels que avui llegiran aquesta columna ahir van poder veure les imatges i la notícia de la manifestació i van poder sentir empatia o indiferència, mentre gaudien d’un sopar en una borda queixant-se perquè aquest pont no s’ha pogut esquiar. Potser també són els que, de tornada a la gran àrea metropolitana, es lamenten perquè no hi ha manera de poder canviar de pis sense que tingui sobrepreu o que els fills puguin llogar a un preu decent quan volen alçar el vol.

Som víctimes i botxins, tots atrapats en un sistema que ha convertit en moneda de canvi i especulació un dret, el de l’habitatge, que està reconegut a moltes constitucions, com ara l’espanyola, o pel Tribunal de Justícia de la UE. No serveix de res. Hem decidit que l’avarícia d’especuladors i fons d’inversió estigui més protegida que els nostres drets. L’economia mercenària per sobre de la real, la dels nostres, els que desfilaven divendres a la Seu d’Urgell.

Lee también
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...