“Si marco contra el Barça, no ho celebraré per respecte”, deia ahir Vitor Roque, que serà titular avui contra un Barça que el va cedir al Betis fins al 2025 perquè continués creixent. O, més aviat, perquè comencés a créixer, perquè a la Lliga, amb el Barça de Xavi, Roque amb prou feines va jugar 319 minuts. Després va arribar Flick, que el va provar a la gira americana. Tampoc no hi va haver sort. A la tornada de l’equip Deco li va comunicar a André Cury, el seu agent, que li havia de buscar una sortida perquè l’aposta era Pau Víctor.
Aleshores Roque ni tan sols tenia un dorsal assignat. El 19 l’hi van adjudicar a Lamine Yamal. I, per descomptat, tampoc no estava inscrit a la Lliga. Tot un expedient X que va caure sobre Deco, el director esportiu que en va recomanar el fitxatge a Mateu Alemany i a Jordi Cruyff quan encara no era el màxim responsable de la parcel·la esportiva blaugrana i que va tancar l’operació quan acabava d’entrar en el club. El Barcelona va pagar 30 milions fixos i en va pactar 31 més en variables per un Vitor Roque que, sota el sobrenom de Tigrinho , va arribar el gener de l’any passat amb l’objectiu de ser el relleu de Lewandowski. No va estar mai tan lluny.
Cury va imposar a les negociacions amb Deco que no s’apliqués al brasiler la clàusula de la por
Així doncs, Roque a l’estiu va marxar. Trist, enfadat i decebut amb el Barça, fins i tot va voler tancar un traspàs. Tot i això, el Barça sortia perdent econòmicament perquè a les negociacions per fitxar-lo Deco va acordar que l’ Athlético Paranaense brasiler s’emportaria 10 milions en cas d’una futura venda, de manera que el comprador hauria d’estar disposat a pagar 40 milions. No hi va haver candidats. Després d’estudiar diverses opcions, fins i tot la de tornar al Brasil, va arribar la proposta de cessió del Betis. Va firmar fins al 2025, amb opció a una altra temporada. L’equip andalús també es va reservar el dret de compra del futbolista per a aquest o per al curs que ve d’uns 25 milions.
En les negociacions Cury va imposar que no hi hagués clàusula de la por. És a dir, que el Betis no hagués de pagar un extra per alinear-lo contra el Barça. L’agent va defensar davant Deco que això anava en contra de l’esperit de les cessions, que, a parer seu, no és cap altre que el de donar-li al jugador els minuts que el club propietari no li pot donar. Encara que sigui contra el mateix club. La qüestió va sembrar una mica de discussió, però el mercat acabava en dos dies, de manera que Deco va acceptar.
Ahir Flick no semblava preocupat per trobar-se el Roque rival. “Caldrà vigilar-lo i defensar-lo com a la resta. No era feliç a Barcelona. Va ser una bona decisió deixar-lo marxar”, va assenyalar. De moment, amb el Betis Roque suma 9 titularitats i 3 gols en 12 partits de Lliga. Al seu compte golejador se sumen 2 dianes més a la Copa. “Està bé. Està marcant gols. Ha fet bons partits. Està ajudant i treballant bé, que és el que havíem plantejat”, afegia ahir Deco, que es va tornar a vestir de curt per disputar un partit solidari entre llegendes del Barça per la DANA. Tot i això, el brasiler no passa pel millor moment. Aquesta setmana, a la victòria del Betis a la Copa per 1-3 contra el Sant Andreu, Roque va enviar als núvols una pilota que va rebre dins de l’àrea i va fallar un penal. Se li nota un punt d’ansietat que el mateix brasiler ha admès. L’entorn més pròxim intenta aquests dies treure-li tota la pressió per retrobar-se amb el Barça. També el seu tècnic, Manuel Pellegrini, que ahir recordava que “per fallar un penal cal atrevir-se a llançar-lo” i que “jugar contra el Barça és un al·licient per ell”.
L’entorn més pròxim del jugador assenyala que al Betis “està molt bé” perquè “és un club acollidor” i que “Pellegrini li transmet confiança”, i valoren la vida tranquil·la que té a Sevilla. Viu amb la seva dona, Dayana, amb qui es va casar abans d’anar a Barcelona. També estan amb ell els seus pares, que ara han anat al Brasil però que tornaran el 20 de desembre per celebrar Nadal. Al vestidor té una relació molt estreta amb el també brasiler Natan, però Roque sempre té un ull posat en el Barça, perquè, tot i que va marxar amb la idea de no tornar, la decepció s’ha anat diluint. Li agradaria triomfar amb el Barça, amb què té contracte fins al 30 de juny del 2031.