L’eix geopolític que guia els
passos d’Europa, el que formen Alemanya i França, es pot veure minvat per les respectives crisis internes. Les dificultats econòmiques d’ Alemanya s’agreugen, i de fet tancarà aquest 2024 un cop més en recessió, i a França el Govern és al caire del col·lapse. Tot i això, Espanya no rep més que bones notícies. L’OCDE ha elevat al 3% la seva previsió de creixement el 2024 per al nostre país, davant el 0,8% de la zona euro, precisament el percentatge amb què es preveu que tanqui l’any Itàlia. Davant aquest panorama, al
20è Fòrum de Diàleg Espanya- Itàlia, clausurat ahir a Barcelona, va emergir la idea de reforçar
l’eix hispano-italià al si d’Europa, davant el franco-alemany, en
hores baixes.
En la sessió del fòrum d’ahir, dedicada a l’àmbit de la transició energètica, es van posar de manifest les sinergies dels dos països en aquest àmbit, atès el seu gran potencial en energies renovables, però va ser el president Illa qui va apuntar a l’oportunitat que genera la crisi de l’eix franco-alemany per a Espanya i Itàlia.
El cap del Govern va defensar un “horitzó federal” per mantenir el model de vida europeu
i va assenyalar que Itàlia i
Espanya han d’ocupar el paper
de lideratge en aquest projecte en
un moment de crisi per a Alemanya i França. “ Espanya i Itàlia
tenim una actitud decidida, ambiciosa, davant d’altres que en aquests moments han de dedicar l’energia a altres qüestions”,
va explicar.
En aquesta qüestió hi va aprofundir un dels coordinadors del fòrum, l’exdirigent d’ Unió Josep Antoni Duran i Lleida. Per Duran, “l’eix principal d’Europa, França i Alemanya, pateix una profunda crisi política, raó de més perquè Espanya i Itàlia s’uneixin encara més”. Potser es tracta, segons va dir, de “l’última oportunitat”.
El 20è Fòrum Espanya- Itàlia, celebrat a la seu de Foment del Treball, va comptar amb la presència de destacats dirigents dels dos països, com ara el ministre de Medi Ambient d’ Itàlia, Gilbertto Pichetto, o el secretari d’Estat d’ Energia del Govern d’ Espanya, Joan Groizard, a més d’empresaris i dirigents diplomàtics. També va comptar amb la intervenció, per videomissatge, de la vicepresidenta de la Comissió Europea per a la Transició Neta, Justa i Competitiva, Teresa Ribera, i del comissari per a Cohesió i Reformes, Raffaele Fitto.
Els comissaris Ribera i Fitto esperen que els dos països cooperin en el nou cicle polític a Brussel·les
Fitto va coincidir en l’oportunitat que s’obre perquè Itàlia i
Espanya puguin dirigir el rumb d’Europa en aquests moments, i com a responsable de l’àrea de
cohesió i reformes va destacar el diàleg i les eines que aporta la
política en àmbits com l’agricultura o la pesca, amb especial atenció a les empreses i a la simplificació de les regles comunitàries, “una de les prioritats de la nova CE”, va indicar.
Per la seva banda, Ribera va destacar el “potencial que té Europa per continuar sent competitiva, per ser alguna cosa més que un mercat”. En aquest sentit, l’exvicepresidenta espanyola va apostar per “aprofundir en el projecte europeu, avançant en la construcció d’Europa i en la competitivitat de la seva indústria”, però pensant en els joves i en la generació de llocs de treball de qualitat. “ Espanya i Itàlia tenen molt a aportar en això”, va assenyalar Ribera sobre dos països “que s’estimen, s’aprecien i es respecten”, però que encara tenen “un potencial molt gran per continuar fent coses junts”.
Un dels àmbits en què Espanya i Itàlia poden unir forces, segons es va veure al fòrum, és el de les energies renovables. Groizard va remarcar les necessitats d’interconnexió energètica entre els dos països amb l’objectiu de reduir la dependència de tercers països, una necessitat sens dubte alimentada per la guerra d’ Ucraïna. El secretari d’Estat espanyol va assegurar que “el sud d’Europa està cridat a ser un dels hubs energètics del continent” pel seu potencial en energies renovables, capaces d’aportar “seguretat”, tant en termes climàtics, en el subministrament, com per a la transformació econòmica i industrial.
Però el Govern de Giorgia Meloni aposta per reintroduir l’energia nuclear al país amb minireactors i, en definitiva, fer servir totes les tecnologies disponibles, no només les renovables.
El paper de Catalunya en aquest eix hispano-italià també va ser present al fòrum. L’ex primer ministre italià Enrico Letta va destacar el “compromís” d’ Illa a l’hora de “guiar un pulmó essencial de l’economia d’Europa”, va dir amb referència a Catalunya. “No hi haurà Europa si Catalunya no és dins d’aquest procés europeu. La teva presència avui ens ho mostra una vegada més”, va dedicar al president.
El president creu que els dos estats han d’exercir un lideratge ambiciós en la construcció europea
Illa va assenyalar el rol que, a parer seu, hauria de tenir Catalunya a Europa: “Catalunya vol ajudar en el que pugui, sense més pretensions de les degudes, en col·laboració amb el Govern espanyol, amb una actitud de mà estesa, de col·laboració, no de confrontació”. El cap del Govern va dir que està decidit que Catalunya “sigui present” en tots els espais internacionals i multilaterals que pugui, i va esmentar el Comitè de les Regions, l’espai dels quatre motors d’Europa que Catalunya comparteix amb la regió italiana de la Llombardia, l’espai de l’ Euroregió i l’espai de la macroregió de la Mediterrània.
“Volem ser-hi presents i fer una defensa sempre de les
institucions i de la política”, va subratllar.
