Les sensacions són de cada un. Són subjectives. Hi ha opinions per a tothom. Fins i tot hi pot haver diferents veritats. Però l’estadística no entén de colors ni d’emocions. Les fredes dades reflecteixen una realitat numèrica. Ningú no pot discutir que el títol de Lliga torna a estar molt igualat, amb només un punt de renda per al Barça sobre el Reial Madrid. Tan evident com que els blancs són líders indiscutibles en un apartat: el conjunt madridista és el que ha gaudit de més penals, fins ara, un total de sis, i és un dels dos equips, amb el Rayo, a qui no han xiulat de moment cap pena màxima en contra.
Mbappé (3), Vinícius (2) i Bellingham (1), diumenge contra el Getafe, han engrossit el seu registre golejador des dels onze metres en 14 partits, un menys que els seus rivals pel títol. Les xifres blanques contrasten amb les del líder, el Barça, que, malgrat ser l’equip més ofensiu, només ha gaudit de tres llançaments des del punt fatídic i n’ha patit dos en contra. A l’ Atlètic, per la seva part, li han xiulat un penal a favor i un altre en contra. “Hi ha un factor de pressió per l’equip que tens davant. Això no vol dir que un àrbitre vulgui afavorir algú. En les casualitats hi crec poc. Potser en temes puntuals, però no en tendències”, explica a aquest diari l’exàrbitre internacional Xavi Estrada. La tendència a la Lliga és històrica, amb un saldo positiu per al Madrid de 267 penals (575 a favor i 308 en contra) pels 171 del Barça (531-360).
“Hi ha pressió per l’equip que tens davant; això no vol pas dir que un àrbitre afavoreixi”, diu Estrada
L’estadística dels penals ha cobrat més rellevància, després de l’última jornada. El Madrid va encarrilar el triomf contra el Getafe (2-0) amb una dubtosa agafada de Nyom a Rüdiger en un córner, una acció a l’àrea que va passar lluny de la pilota. “No és penal. Si hagués estat al revés, l’hauria xiulat? Crec que no”, especula l’ exàrbitre català sobre el que va passar a Chamartín. També apunta que la “jerarquia pesa moltíssim” i que a l’inexpert García Verdura, àrbitre del VAR al Bernabéu, “li va pesar la responsabilitat de portar la contra” a l’àrbitre de camp, l’internacional Hernández Hernández. Tampoc no hi va ajudar, segons Estrada, l’origen català de García Verdura: “Si avises a l’àrbitre en un partit del Madrid, posaran el focus en la teva procedència”.
En canvi, el Barça va lamentar en la derrota contra el Las Palmas (1-2) dos possibles penals que se’n van anar als llimbs. “És una trepitjada, no has de valorar res. Tens la imatge i la sang del jugador, què necessites més per intervenir?”, es pregunta Estrada sobre la falta a l’àrea de Mármol a Cubarsí i el silenci del VAR, comandat a Montjuïc per un Busquets Ferrer amb “molt pocs partits” a la sala VOR. “A més a més, és una directriu clara del comitè. Totes les faltes en un córner o en una jugada a pilota aturada s’han de xiular, si el jugador disputa la pilota”, conclou sobre una acció que va passar al minut 85. L’exàrbitre també assegura que l’agafada a Pau Víctor a punt de fer gol és una “jugada superclara” en què hauria d’haver intervingut el VAR per assenyalar penal.
Més enllà de les polèmiques de la 15a jornada, en què també s’inclou el dubtós penal xiulat a favor de la Reial Societat contra el Betis, el problema de fons és el criteri canviant del Comitè Tècnic d’ Àrbitres. “Va en funció de la pressió mediàtica. De vegades ha retrocedit amb el criteri, segons el soroll dels mitjans”, critica. L’origen, però, el situa en el 2018, any de la instauració del VAR a Espanya. “Quan el comitè el dirigeix una persona que no ha arbitrat al camp amb el VAR i no ha estat d’àrbitre del VAR és molt difícil, per no dir impossible, que puguis incorporar aquests mecanismes i puguis transmetre uns coneixements que no tens”, sentencia Estrada amb referència a Medina Cantalejo, president del CTA.