L’escola pública de Nova York, amb gairebé un milió d’estudiants, és el sistema educatiu més gran als Estats Units i el més divers. En algunes escoles es parlen més de 150 idiomes i ressonen accents de qualsevol racó del món.
Hi ha un altre factor que també marca diferències, tot i que en aquesta ocasió, en el pitjor dels sentits. Un de cada vuit estudiants tenen escola, però manquen d’un lloc que puguin dir que és casa seva.
Els experts avisen que la violència domèstica o els desnonaments hi influeixen més que la immigració
En una crisi que continua creixent, almenys 146.000 estudiants no disposaven d’un domicili permanent durant el curs passat, una xifra rècord que representa un increment del 23% respecte a l’any previ, segons un recent estudi d’ Advocates for Children, una organització sense ànim de lucre que rastreja aquests números des de fa més d’una dècada.
L’increment ascendeix a 26.000 nens o adolescents que es van trobar sense sostre d’un curs a l’altre. Les dades mostren que el 54% dels estudiants sense llar compartien temporalment l’habitatge de familiars o amics per la pèrdua del domicili o les dificultats econòmiques. El 41%, més de 60.000 alumnes, estaven acollits en albergs municipals. La mitjana d’ estada en aquests albergs se situa prop de l’any i mig. Un petit percentatge van trobar col·locació en hotels o motels facilitats per l’Ajuntament.
El Departament d’ Educació de Nova York va recalcar en un comunicat que l’atenció als estudiants sense llar és una prioritat contínua.
“Tots els estudiants mereixen una educació d’alta qualitat”, va assenyalar. “Per donar suport a aquests nens, hem establert des de fa temps molts suports crítics per oferir als estudiants i les famílies habitatges temporals”. Això inclou transport, accés a assessorament, així com la distribució d’aliments, roba i subministraments d’higiene.
Aquesta és una altra radiografia de la metròpolis que té més milmilionaris que cap altra urbs al planeta i on molts afortunats inverteixen els diners en el maó perquè és un refugi immobiliari.
La línia de l’horitzó de la Gran Poma s’ha modificat els últims anys per la febre de la construcció de gratacels, a preus desorbitats, mentre que, arran de terra, el problema de l’habitatge assequible continua creixent i van en augment els desnonaments a conseqüència del deute acumulat en la pandèmia.
La pèrdua de la feina, una inundació o un incendi, qualsevol cosa inesperada, a partir de testimonis d’afectats, pot fer que una persona acabi sent un sensesostre.
És el cas de la Diana, que aquesta mateixa setmana feia cua davant del banc d’aliments d’una església del carrer 86, a l’Upper West de Manhattan. Va perdre la seva ocupació ( neteja d’oficines) i no va poder atendre el pagament del lloguer. Explica, parlant en espanyol, que és en un refugi del Bronx. El seu fill és un dels de la llista dels 146.000.
Hi ha una primera reacció, que consisteix a culpar la immigració, amb 210.000 arribats a Nova York des de març del 2022 en els autobusos contractats per Texas. La majoria procedeixen d’ Amèrica Llatina.
Els experts van remarcar, tot i això, que la situació no està motivada per un únic factor i van avisar contra la possibilitat de tractar l’afer simplement com un problema migratori.
La qüestió ve de lluny. Ja són nou anys consecutius que la xifra supera la barrera dels 100.000 estudiants sense llar, indiquen els registres del Departament d’ Educació.
Christine Quinn, directora de Win, l’operador més gran dels refugis per als sensesostre de la ciutat, va assegurar que a la immigració se li pot atribuir a tot estirar un 20% de l’increment. “La resta són famílies que fugen de la violència domèstica o han estat desallotjades”, va aclarir.
Això és Nova York.
