En aquesta futilitat en què vivim, un usuari rus de TikTok va tenir l’ ocurrència de pujar un vídeo de la seva mascota, un ós rentador, ballant. Per acompanyar la remenada de l’animal, algú va pensar a promocionar una versió remix de la cançó Pedro de Raffaela Carrà, tema que recrea una aventura d’estiu amb un guia turístic, una lloa al gaudi que semblava més atrevida quan va sorgir fa 44 anys, però que, pel que es veu, continua vigent. El mem resultant ha estat escoltat 160 milions (sí, milions) de vegades a Spotify. Surrealista? No més que l’última setmana política: un frau fiscal del xicot d’ Isabel Díaz Ayuso, defensat per la mateixa presidenta madrilenya, acaba amb la dimissió del seu opositor socialista, la imputació de tot un fiscal general de l’ Estat i un setge a la Moncloa, sota sospita d’haver filtrat la voluntat del contribuent díscol d’assumir la seva culpa i pagar a Hisenda, cosa que constituiria un delicte de revelació de secrets.
El “Pedro, Pedro, Pedro Pe” va sonar al carrer de Ferraz quan Sánchez es va prendre els cinc dies d’abril que els socialistes van veure l’abisme. La tropa que va impulsar a les primàries un líder sense padrins de pes el va tornar a impulsar quan ell va tenir una davallada. Ara serà Sánchez qui haurà d’ infondre ànim a la base. Els delegats socialistes estan moixos entre els disgustos que els donen els jutges i els parts amb fòrceps al Congrés dels Diputats. Els ànims estan baixos. Això no ho aixeca ni l’inalterable optimisme de José Luis Rodríguez Zapatero.
Aquest congrés és un tràmit per renovar els líders territorials i preparar les generals
Aquest congrés del PSOE se celebra a la defensiva. És un tancament de files davant la “cacera” que veuen orquestrada per la dreta política, judicial i mediàtica. No és el que Sánchez tenia al cap quan el va avançar, però l’objectiu és el mateix: preparar-se per al cicle que començarà amb les autonòmiques i culminarà a les generals del 2027. El tsunami del PP va tenyir de blau Espanya el 2023. Aquest congrés donarà el tret de sortida dels regionals, amb canvis de cares, i, per escometre’ls, investirà d’autoritat l’executiva amb María Jesús Monteroi Santos Cerdán com a figures clau.
Els tres grans graners del PSOE són Andalusia, Catalunya i la Comunitat Valenciana. La primera té difícil solució. L’aposta de Sánchez per Juan Espadasno funciona, però tampoc no hi ha un relleu clar. Podria mantenir-se, però si quan arribin les eleccions andaluses les enquestes revelen que la vicepresidenta Montero té opcions, Sánchez no dubtarà a enviar-la a la seva terra d’origen, fins i tot a risc de continuar descapitalitzant el Govern espanyol, que va perdent les seves figures de pes.
Sánchez fotografiant-se amb militants del PSOE a Sevilla
Al feu valencià, Sánchez ha col·locat Diana Morant, que haurà d’aprofitar la rèmora que pateix el PP per la mala gestió de la DANA. A Catalunya, el PSC de Salvador Illas’ha convertit en el sosteniment que manté el PSOE al poder. A costa del pacte amb ERC sobre un finançament singular, de reminiscències basques, que no agrada a gaires socialistes. La missió d’ Illa és desarticular aquests recels i que els barons es defensin de les acusacions d’insolidaritat catalana. Illa, paladí de Sánchez, recorrerà Espanya amb aquesta comesa.
Madrid i Aragó també són places importants. Per enfrontar-se a Ayuso, Sánchez ha triat algú de la seva confiança, Óscar López. Com a cap de gabinet a la Moncloa, López no podia entrar en la brega contra el PP, de manera que va ser proclamat ministre: “Fa sis anys que callo i tinc ganes de parlar”. Una altra ministra, Pilar Alegría, podria ser la solució per a la dividida federació aragonesa, on es retira el díscol Javier Lambán.
Sánchez vol renovar les peces dels escacs i col·locar-les en posició. Creixeran els casos judicials, de manera que al president del Govern central només li queda una opció: enfortir la relació amb els seus aliats parlamentaris per aprovar els pressupostos. La relació amb ERC és fluida i amb Junts ha millorat, però veurem si Carles Puigdemont s’hi implica tant.
Els últims dies, Sánchez insisteix que repetirà com a candidat. “Aguantaré tres anys i els que venen després”, va deixar anar al congrés de la UGT. “Quan hi hagi eleccions el 2027, es presentaran tres ultradretes: el PP, Alvise i Abascal. I les guanyarem a les tres”, va replicar a Alberto Núñez Feijóo en seu parlamentària. Més enllà de la resiliència del seu líder, les renovacions territorials seran determinants per saber si és possible reanimar un partit que avui no està per a festes ni a ritme de la Carrà.
